Temps en moviment  4 hores 12 minuts

Temps  5 hores 58 minuts

Coordenades 3144

Data de pujada 17 / de desembre / 2018

Data de realització de desembre 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
814 m
313 m
0
4,5
8,9
17,81 km

Vista 546 vegades, descarregada 36 vegades

a prop de Castellar del Vallès, Catalunya (España)

Bonica i recomanable excursió, que a mesura que vas caminant et va agradant més, ja que travessa tot un seguit de paratges molt bonics i a la vegada molt diferents.
Pujarem a dos turons, el puig de la Creu, de 668 metres d'alçada, on hi ha un antic castell i l'ermita de Santa Maria, el pic del Vent, també conegut com a El Farell, de 815 metres d'alçada, tots dos amb unes vistes espectaculars, que van des del mar i Barcelona al Pirineu, passant per mig Catalunya.
Passarem per dues fonts, la d'en Gurri i la de les Noeretes (o Nueretes) , aquesta darrera amb una mini resclosa.
Arribarem a aquesta darrera font després de baixar pel costat de la riera de Guanta, una baixada molt bonica.
Per rematar la caminada passarem pel costat del castell de Guanta i veurem el llarg i espectacular salt de Guanta.
Com que l'excursió és una mica llarga, també passarem per zones obagues i boscoses i per zones solanes i amb grans vistes, i amb pujades, baixades i caminades planeres.
És remarcable la vista durant la baixada d'el Farell resseguint la Serra Llisa.
En resum una excursió molt variada i sense cap dificultat. Durant el descens per la riera de Guanta hi ha indrets equipats amb cordes, però no son verticals, les cordes son per evitar relliscades, ja que el terra és humit i relliscós.
Per a començar la caminada ens hem de situar al municipi de Castellar dels Vallès i més concretament a l'aparcament que hi ha al davant de l'escola Bonavista.
En aquest indret s'acaba l'edificació i comença la muntanya.
Només sortir de l'aparcament hem de seguir el carrer uns vint o trenta metres i girar a la dreta per a començar a seguir el camí.
Camí molt ben marcat, però que puja tota l'estona, i a estones la pujada és forta. Aviat veiem el municipi de Castellar i la seva església enfonsats a sota mateix, i a l'altre banda la gran barrera rocallosa de sant Llorenç del Munt amb l'ermita al capdamunt.
El camí finalment desemboca en una pista que anirem seguint fins a pocs metres del puig de la Creu on prendrem una curta drecera fins arribar-hi. Si seguim la pista també hi arribarem.
Des de la porta del cotxe fins el puig de la Creu haurem guanyant, com si rés, un desnivell d'uns 300 metres.
L'indret és molt bonic, tot i que si vas entre-setmana tot està tancat, però donàs la volta a tot el conjunt i vas veiem primer el castell i després l'ermita de Santa María i a la vegada veus el mar i Barcelona, el Montseny i les Guilleries, amb la punta de les Onze Hores, la Mola de Gallifa, la serralada de Sant Llorenç del Munt, el Pirineu i tot el Vallès i finalment un magnífic pedrís, a recer del vent on poder descansar i gaudir de la vista.
La propera aturada serà a la font d'en Gurri. Sortirem del puig de la Creu seguint pocs metres la pista per la que veníem i girarem a l'esquerra per a seguir un camí molt ben marcat que va perdent alçada fins arribar a una cruïlla on hem de seguir-ne un altre a la dreta que baixa sense contemplacions fins arribar a la font d'en Gurri.
Bonic indret, amb la font (que en aquesta descripció, rajava molt), i un taula, també hi ha una imatge de la Mare de Déu i un vers de les Corrandes d'Exili.
Si el camí que ens ha conduït fins a la font baixava sense contemplacions, el que segueix baixant no tan sols no es queda curt, sinó que el supera; ja que baixarem, pràcticament en línia recta, procurant no relliscar, ja que de fer-ho en sortiríem una mica enfangats.
Afortunadament aquest sector és curt i aviat sortim a una pista, que seguim a l'esquerra.
Ara comença una bonica i llarga marxa, per camins molt ben marcats, estant amatents als punts d'interès per a seguint les diferents cruïlles que anirem trobam; però a part del traçat, totes estan ben indicades amb pintura groga.
Abans de tornar a pujar creuarem el torrent de can Montllor.
Aquesta llarga marxa l'acabarem en arribar a Can Castellet de Dalt, un mas habitat i situat en un indret molt bonic.
Seguirem un camí que en poca estona ens deixa a l'indret dels Tres Pins, una important cruïlla de pistes.
Seguirem la de la dreta, que al cap d'una estona s'eixampla per deixar al mig la gran alzina de les Bombes.
Comencem a veure a dalt de la carena el gran edifici d'El Farell.
Seguim caminant i en arribar al coll del Serrat dels Cargols, deixem la pista per a continuar pel camí que arrenca a la dreta (està perfectament indicat).
Aquest camí ens deixa en una nova cruïlla de pistes, amb una altre alzina al mig.
Ara deixem les pistes i emprenem la pujada final al pic del Vent per un costerut camí, que segons m'informa en Jaume Torrents i Calvó de Castellar del Vallès, es va recuperar i netejar per primera vegada de resultes dels treballs de preparació de la ruta de la primera edició de la prova de resistència per muntanya Els Cinc Cims (1993). Es tracta d'un camí que restava a la memòria d'un veterà excursionista castellarenc que va assessorar i, alhora, col·laborar personalment en la tasca de "ressuscitar-lo".
Aquest camí ens deixa dalt del pic del Vent, també conegut com el Farell, on ens hi espera una taula panoràmica, un pal amb una senyera i un banc de fusta amb una mica de teulada, que dalt del pic del "VENT" "canta" una mica.
Un banc així també va ser-hi dalt del Montcau, però va durar quatre dies, ja que per aquella zona hi regna la "Santa Inquisició" que arrenca qualsevol vestigi que trenqui la "puresa" de la muntanya.
En el Farell em permeto una mica d'història personal, ja que aquesta és la primera vegada que hi arribo, però no el primer "intent", ja que deuria ser sobre el 1965, 66 ó 67 que vàrem intentar anar-hi des de Caldes amb l'Agrupament Escolta a qual pertanyia, i sort que un Sant ens va il·luminar i vàrem decidir donar mitja volta, perquè sinó a hores d'ara encara estaríem buscant, entre els esbarzers, com caram s'hi puja.
Anècdotes a part, el Farell té una vista de 360 graus espectacular, tal com ja he comentat al principi, des del mar al Pirineu.
Gaudirem de la vista, procurant buscar un racó arrecerat del "VENT" que dona nom a l'indret i reprendrem el camí, seguint la carena per la dreta. Pocs metres després trobem les restes d'una creu de ciment al terra i el que queda del pedestal.
Seguim baixant per la serra de Costa Llisa, amb unes vistes impressionants, i passem pel costat d'unes antenes i repetidors i immediatament després desemboquem en una pista, que seguim a la dreta.
Deixem un gran dipòsit d'aigua a la nostra dreta i arribem a un revolt de 180 graus, on ens podem aturar, ja que aquest revolt és a la vegada un excel·lent mirador.
A partir d'aquí deixem de seguir la serra de Costa Llisa i seguim la pista una mica més, i hem d'estar atents al traçat, ja que haurem d'abandonar la pista per a seguir un camí a l'esquerra que davalla en fort pendent.
Aquesta cruïlla, també senyalitzada, ens porta a seguir la carena del Senglar. Aquesta forta baixada desemboca en una nova pista. La construcció d'aquesta pista va esborrar el final d'aquest camí, i per a superar el petit marge creat hi ha una corda.
Seguim aquesta pista a la dreta i en pocs metres deixem, també a la dreta, el camí que ens portaria al salt de la font Falsa. Per la mateixa raó de l'anterior, per salvar el marge creat per la pista, també hi ha una corda.
Però el traçat no va a l'esmentat salt, i per tant no haurem de fer servir aquesta corda.
Passem aquesta cruïlla i la pista ens porta a una nova cruïlla. Ara haurem de deixar-la per tal de seguir un corriol a l'esquerra que baixa fins el llit del torrent de Guanta.
Aquí començarem una excursió totalment diferent al recorregut efectuat fins ara, doncs ara seguirem el curs d'aquest torrent.
El corriol ens deixa al mateix llit del torrent, però en primera instància no el travessa; els primers metres el corriol segueix el torrent per la seva vorera esquerra; però pocs metres més endavant el travessa.
Ara el camí és força més evident i durant una estona el va seguint per la seva vorera dreta; hi ha alguns sectors una mica drets i humits, on hi ha algunes cordes de seguretat.
Més avall tornem a travessar el torrent. Si hi ha prou aigua, haurem vist alguns bonics gorgs.
Poc després arribem a l'indret de la font de Noeretes, un bonic indret on a més de la font hi ha una petita resclosa.
En el cas d'aquesta ressenya, la font rajava d'una manera força abundosa.
Deixem la font i en pocs metres arribem a una pista-carretera, on hi ha un gran dipòsit i la primera vivenda.
Seguim aquesta ampla pista i, després de creuar novament el torrent de Guanta per un pont, arribem al castell de Guanta. Castell, datat ja l'any 1113 en un document expedit per la família Montcada, en un estat força lamentable i on al costat hi ha un restaurant.
Seguim la pista i poc després hem d'estar amatents a la vista a l'esquerra i a la nostra esquena doncs podrem contemplar, a una certa distància, l'espectacular salt de Guanta, on just al costat del castell, el torrent es despenja en un salt de més de 40 metres.
Contemplat i fotografiat l'indret, seguim la pista, que pocs metres després hem de deixar, per seguir-ne una altre a la dreta que seguirem només vint metres, ja que hem de seguir una nova pista que surt a l'esquerra.
Seguim aquesta pista una estona, i novament hem d'estar amatents al traçat i a una fita a la nostra esquerra, per tal de seguir una drecera, que segons m'informa novament en Jaume Torrents, precisament fa pocs dies que va acabar de desbrossar i recuperar.
Aquest recuperat camí, passa pel costat mateix d'una cabana de pedra seca en perfecte estat de conservació.
El camí ens deixa novament a la pista, que anem seguint i que ens porta al bonic indret de Can Montllor de Dalt , una mas molt bonic i sortosament habitat.
Més endavant arribem a una nova cruïlla, on hem de seguir a la dreta i que els primers metres son de lleugera pujada.
Aquest camí desemboca en una pista a les portes del mas de Can Padró, un nou indret molt bonic amb el mas també habitat.
Pocs metres després de Can Padró arribem a una triple cruïlla, on equivocadament vaig seguir el camí de més a la dreta; després de seguir-lo uns metres, vaig veure que anava malament, però com que el camí correcte anava paral·lel uns metres per sota, vaig seguir encara uns metres més, pensant com baixar d'un a l'altre; però les esgarrinxades de fa 50 anys, em varen fer reflexionar de que el millor era tornar enrrere i agafar de bon principi el camí correcte.
Així doncs, situats a la triple cruïlla, hem d'agafar el planer camí del mig.
Ara ja estem a prop del final de l'excursió; abans d'arribar novament a les primeres cases de Castellar del Vallès, passarem pel costat de la font del Cosidor, un indret una mica degradat i la font no raja.
La primera construcció que trobem és l'escola El Casal i pocs metres després arribem novament a l'aparcament de l'escola Bonavista.
HORARIS:
de Castellar del Vallès (escola Bonavista) al puig de la Creu: 40mn
del puig de la Creu a la font d'en Gurri: 15mn
de la font d'en Gurri al Tres Pins: 50mn
dels Tres Pins al coll del Serrat dels Cargols: 15mn
del coll del Serrat dels Cargols al pic del Vent (el Farell): 35mn
del pic del Vent a la font de les Noeretes: 1h
de la font de les Noeretes a l'inici: 1h 15mn
TOTAL: 4h 50mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
http://estanysicims.blogspot.com/2018/12/castellar-del-valles-puig-de-la-creu-i.html
o be clicant directament aquí sota a "veure més"

Veure més external

2 comentaris

  • Foto de Lourditas

    Lourditas 04/02/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Molt bé detallat. Els waypoints que fiques són de gran ajuda i explicació. Molt boniques les dreceres a la ruta. No ratjava aigua del salt de Guanta, però si força a les fonts.

  • Foto de jspdetera

    jspdetera 04/02/2019

    Moltes gràcies Lourditas pel teu comentari i valoració. Vaig veure fotos al Facebook i vaig pensar que el grup havia seguit el meu itinerari 🤔😉

Si vols, pots o aquesta ruta.