-
-
829 m
762 m
0
1,5
3,0
6,08 km

Vista 993 vegades, descarregada 35 vegades

a prop de Granera, Catalunya (España)

Excursió: CASTELL DE GRANERA ROCA DE L’ALIGA
Data : 01-02-2016
Activitat : Excursionisme
Situació : POBLE DE GRANERA
Comarca : MOIANES
Lloc d’inici excursió : ERMITA DE SANTA CECILIA
Grau de Dificultat : FACIL
Distància recorregut : 5,75 KILOMETRES
Hora d’inici caminada : 8,31 HORES
Hora d’arribada : 11,57 HORES
Temps Total : 3,20 HORES
Temps en moviment : 1,54 HORES
Temps parats : 1,25 HORES
Mitjana en moviment : 3 KILOMETRES
Mitjana Total : 1,8 KILOMETRES
Altitud màxima : 830 METRES
Altitud mínima : 762METRES
Desnivell total : 67 METRES
Desnivell acumulat pujant : 119 METRES
Desnivell acumulat baixant 121 METRES
Tipus d’itinerari CIRCULAR
Participants: LA COLLA DEL DILLUNS (6 PERSONES)
Crònica ERMITA DE SANTA CECILIA,SANT MARTI DE GRANERA,EL BARRI DEL CASTELL,CASTELL DE GRANERA,EL PEDRO,ROCA DE L’ALIGA,PUNT D’INICI
Castell de Granera
Se'n té constància des del 971, documentat com a Castrum de Granaria, quan aleshores pertanyia al comtat de Manresa. De jurisdicció reial, el 1023 la comtessa Ermessenda de Carcassona l'empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de pau. També els mateixos anys, abans del 1025, la mateixa comtessa l'infeudà a favor de Guifré de Balsareny o del seu fill Bernat Guifré. Aquest darrer el llegà el 1046 a Guisla, a través de la qual passà a la casa vescomtal de Barcelona. A finals del segle XII els vescomtes barcelonins el cediren a Albert de Castellvell, però al cap de poc en recuperaven el domini. Ja al segle XIII fou infeudat als Bell-lloc, i més tard als Gravalosa, que en consten senyors entre 1310 i 1345. El 1375 se'n féu amo i senyor Pere de Planella, moianenc que era conseller reial. El rei li va vendre el ple domini, jurisdicció i drets.
Pertangué a la família de Planella, també senyors de Castell de Clarà i Castellnou de la Plana (del terme de Moià) i Castellcir, emparentats amb els de Planella de Talamanca i Calders, i a finals del segle XVI fou venut als Despalau, fins que el 1642 Maria de Despalau el va vendre a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona. Esdevingué seu de la baronia de Granera per concessió de Felip IV de Castella el 17 de juliol del 1643. Posteriorment castell i títol passaren altre cop als Planella, després als Amat i més tard als Castellbell, sempre per aliances matrimonials. Actualment, aquest títol nobiliari està en mans del Marquès de Castellbell, com la resta de baronies esmentades.
El castell es mantingué dins del patrimoni d'aquesta família fins a la dècada dels 60 del segle XX, quan se'l van vendre a un particular de la comarca, el qual al cap d'una vintena d'anys el revenia a un prestigiós metge sabadellenc, la família del qual encara en té la possessió del 2011.
El castell de Granera es conserva en part, ja que ha estat consolidat i en part refet pels seus actuals propietaris. Té una planta irregular, adaptada al relleu de la roca on és assentat, amb elements constructius molt interessants, com uns arcs en gradació fets per tal de sostenir el mur en la irregularitat de la roca que en fa de basament. L'aparell dels murs és fet de carreus regulars rejuntants amb molt de morter de calç, però conserva fragments, a la part de ponent, d'obra més antiga, amb paraments d'opus spicatum. La part llevantina, on hi ha l'arc d'entrada, sembla obra del segle XIV, però en el sector nord-occidental hi ha força mostres de segles anteriors. Les restes de l'interior remeten a un castell renovat ja a l'edat moderna, en la qual destaca la capella de Santa Maria, ja del segle XVII, tot i que té una part del parament possiblement romànic. Malgrat tot, l'estat ruïnós s'estén a tot el conjunt del castell. A la dècada dels setanta del segle XX, es féu un intent de reconstrucció, per tal de dedicar el conjunt a hostatgeria, però no va prosperar. Tanmateix, es va refer una part del sector nord.

1 comentari

  • Merche1 17/09/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    buena vista desde el pico de l'aliga

Si vols, pots o aquesta ruta.