Temps  5 hores 25 minuts

Coordenades 1246

Data de pujada 12 / d’abril / 2016

Data de realització d’abril 2016

-
-
1.409 m
880 m
0
3,4
6,7
13,45 km

Vista 755 vegades, descarregada 13 vegades

a prop de Sant Llorenç de Morunys, Catalunya (España)

2016/04/12, caminada de 13'5 quilòmetres, Cases de Posada (Pantà de la llosa del Cavall)-Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria- La Llobeta- la Vila (serra de Busa)-Presó del Capolatell. Itinerari amb un desnivell de 600mts. Paisatge espectacular, cingleres de la serra de Busa, abans de la Presó trobarem un Mirador amb vistes magnífiques, el Pedraforca, pantà de la Llosa del Cavall, el Santuari de Lord i el Port del Compte. una bona excursió.
(Serra de Busa
4 agost 2014Moderat, Senderisme, Solsonès, Vall de Lord-Port del Comte-el Verd-Busa
L’altiplà de Busa és un sinclinal de conglomerat, entre els rius Aigua d’Ora a llevant i Cardener a ponent amb les serres de Bastets, Llengots i Valielles al nord, envoltat d’impressionants cingleres per totes bandes. De relleu planer, com correspon a un altiplà, s’alça pel vessant nord on el coronen els serrats de La Llebre, El Cogul, el Capolat i el Capolatell.
No fou fins mitjans del segle passat que va obrir-se la primera pista. Fins llavors solament era possible accedir-hi per corriols, camins de bast i algun camí carreter que superaven les cingleres a través de diversos graus escampats pels quatre punts cardinals. Son aquests antics camins i graus, ara solament transitats per excursionistes, els que aprofitarem en els diferents recorreguts a peu que podem fer per un indret on les abruptes formes de la roca conglomerada li atorguen una singular bellesa.
Al Pla de Busa solament hi resta un mas habitat de forma permanent: el Rial. Al segle XIV n’hi havia disset i a primeries del XX, en restaven cinc, amb una seixantena d’ànimes, a redós de la parròquia de Sant Cristòfol una esglesiola ben conservada, originària del segle XI i totalment reformada l’any 1758.
El caire de talaia inexpugnable, va fer del Pla de Busa un bastió militar durant la Guerra del Francès i les carlinades. El mariscal Luis de Lacy, Capità General de Catalunya, aconsellat pel coronel solsoní Francesc X. Cabanes i Escofet, va escollir Busa com a campament d’instrucció i rereguarda segura. S’hi arribaren a concentrar fins a 8.000 homes, allotjats en barraques de fusta. Entre 1811 i 1812 es fortificaren, amb murs i talaies de defensa, els punts més febles com els graus de la Guàrdia i de la Creu, on encara hi resten alguns vestigis. Aquests treballs foren projectats pel matemàtic i geògraf Agustí Canellas i Carreres, de qui es conserva un mapa de Busa. Per ell sabem que al Cingle de la Creu hi havia instal·lat un telègraf òptic i que Ca l’Artiller era un polvorí.
Però de tota aquesta història militar, el que més ha conservat la memòria popular és l’esperó del Capolatell, conegut per la Presó de Busa. Separat de la cinglera per un profund esvoranc, s’hi accedia per una passarel·la de fusta (avui de ferro). Aïllat per parets verticals i clivellat de profundes esquerdes, fou destinat com a presó dels soldats napoleònics. La llegenda narra que alguns, en no poder resistir-ho, es llançaven al buit cridant “Mourir á Búsa et resurgir á Paris”. També diu que els llops que rondaven pels verals de Casa Llobeta feien la resta.
El que segueixen son dos itineraris circulars per accedir a la serra per llevant i per ponent i que conflueixen al Serrat del Cogul, el punt més alt. Poden donar-nos una visió força completa d’un indret imprescindible per a qualsevol muntanyenc).

Per veure totes les fotos cliqueu (veure més) en blau.

Veure més external

inici
hem esmorzat
pas metàlic
Indicador
a l'esquerra
final de la caminada

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.