-
-
1.059 m
236 m
0
2,1
4,2
8,34 km

Vista 59 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Regués, Catalunya (España)

https://www.facebook.com/helihen.foro/media_set?set=a.1236690163079421.100002153467694&type=3


Neu al Caro 25/1/2017

https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16223601
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16223626

CASA DE CARVALLO- LA CARMELLA-- CASETA XAMPINYÓ- SALT CUA DE CAVALL I FORATS DE LA CARAMELLA - RACO DE LA GRALLA– BARRANC DE LA GEGANTA ( ANAR I TORNAR) -L’ESCALETA- MOLETA- CIM DE LA MOLA CASTELLONA (1033m) – ROCA DEL MIGDIA -FORAT DEL AIRE- COLL DE LA GARROFERA- CASA DE CARVALLO

Una ruta molt intensa, pero en doble motivacio. La neu ens crida !!!😉
una excursio reservada als mes experimentats pel gran desnivell i ña duresa del recorregut, el terreny es perdedor i la canal de l'escaleta es impossible de trobar si no ho coneixes.
Natros vam disfrutar molt, sobretot pels salts i la neu, les cabretes van donar el punt explosiu final a la meravella de la natura, pero també vaig patir el desnivell, i estava segura q no podria pujar.

Deixem el cotxe a la vora de la casa de Carvalló, i ja disfrutem visualment del lloc on anirem, que resulta impressionant.
Davant de la caseta hi ha 2 senderes, escollim la de la dreta, encara que també podríem anar pel barranc però llavors ens perdríem la caseta xampinyó. Esta es una caseta curiosa construïda aprofitant l’aixopluc d’una gran roca redona.

Després d'ascendir una bona estona entre arbustos de boix i senda relliscosa, creuem el llit del barranc i ens enfilem fort per un relleu herbós i humit que ascendeix i flanqueja el barranc per la seva vessant esquerra. En tornar a creuar el llit del torrent, pugem un marge i ens trobem un creuament de camins senyalitzat. Anem a la dreta i arribem al Racó dels Degotalls. Des d’un sortint rocós que ens serveix de mirador i tenim una visió de vertigen del barranc de la Caramella i gaudim d’aquest espectacular salt de La cua de Cavall, de 80metres de caiguda, amb molta aigua i observem els forats de la Caramella per sobre. Mes enllà balmes precioses i una panoràmica del mar que ens fa vibrar.

Després de travessar el barranc del Racó de la Gralla i surtir del cami per visitar el meravellos i cristalí salt, ens desviem a la dreta i enfilem fortament, entre el bosc, i anem pujant cada vegada mes fort cap a la Mola Castellona. Per retallar, agafem la sendera que ens porta a l’Escaleta i en una sendera clara però molt empinada. El desnivell es nota cada cop mes, hi ha que treure les forces de reserva perquè la pujada no deixa un respir de descans. Increïble però cert, arribem al cim i ens trobem front les antenes nevades de Caro, a tocar pràcticament. Ara que estem al capdamunt, la sendera es planera però molt maca, amb unes visions realment espectaculars. Caro i la Barcina tot blanc, de postal !
Quan arribem al coll de l'Escaleta ens perdem. Ens eclipsa la imatge de la neu, i seguint la pintura vermella, seguim la sendera q porta al coll del vicari, i als2 kilometres trobem neu que haurem de trepitjar. Al trobar el següent indicador, diu q anem en direcció a Caro. Haurem de donar la volta i tornar sobre els nostres pasos, amb pena de abandonar la neu. Ara si, ens dirigim al cim de la Moleta, ascendint per una esquerda, a la nostra esquerra. Dificil de identificar, sort del track i que ja havia anat l'any passat. Es la millor part de la ruta, una mini grimpadeta divertida.... pero preocupats per si es o no la escaleta.

En el cim ens esperen els voltors i unes increïbles vistes despejades per la esquerra des del Montsant,encara que molt alluny, es distingeix perfectament per la seva forma característica. Enfront nostre el majestuós delta del Ebre amb la Serra del Montsià i a la dreta gaudim de la excel•lent panoràmica, no tan sols de la vall, sinó dels frontons nevats de Caro i la Barcina que tenim per sobre.
Deixem el cim aquest cop ens dirigim a les lliseres de roca per sobre la cinglera de la Roca del Migdia. Recordo que a un racó hi ha la petita cisterna que la UEC Tortosa va construir l’any 1958. Volia repostar-hi aigua pero unes boniques cabretes ens estaven esperant... ens em entretingut a fer fotos i ens em.oblidat de la sed.
Baixem una canal molt pronunciada que ens obliga a fer us de les mans en mes de una ocasió.
Deixem la canal per seguir el relleix de una faixa cap a la Roca del Migdia. Sembla que aquest camí no tingui surtida, però.. sorpresa , ens apareix un petit forat que a mi em fa l sensació que es massa petit, però un cop a dins, es gran i amb esglaons, es fa sense complicació. Es tracta del Forat del Aire.El passem i ens aboquem a un indret completament diferent.
Unes partes verticals darrera nostre i les agulles majestuoses davant mentres fem la davallada pel collet fins la canal que no es tan complicada i arribem al coll de la Garrofera. La sendera resta molt tapada per coscolls i boixos, hi ha una tanca metàl•lica per al bestiar, però la baixada es evident.
Tornem a passar pel barranc de la Caramella i en arribar a la Casa de Carvalló fem una merescuda pausa pa banyarnos los peus.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.