Capafonts - Les Culles

Quan coincideixen tres condicions s'esdevé un fenomen del tot original: un bosc petrificat, un bosc de gel. Fa falta que hagi plogut i ragi La Pixera, que geli, i que faci prou vent per aixecar l'aigua i escampar-la per sobre de la cinglera. De fet hi ha una quarta condició que fa que no hi hagi salts com aquest en altres indrets: l'altitud de 960 metres. Si fos més baixa, no gelaria prou i si fos més alta, no hi hauria bosc, perquè el gel cremaria els arbres. Aquí els arbres i els arbusts no moren perquè la capa de gel que els cobreix dura poc, just per no cremar la planta. Lògicament aquesta conjunció dels tres fenòmens és imprevisible, però a Capafonts plou sovint a l'hivern, i el fred i el vent quasi sempre estan assegurats durant l'estació; per tant, com a norma podem dir que aquest fenomen s'esdevé entre dues i quatre vegades cada any. Si no volem fer l'excursió fins als Montllats, el salt també es pot veure des del poble i molts altres llocs. Hi ha un punt especialment indicat, el Morral de la Devesa, que està al camí de la cova de les Gralles –no gaire lluny de la font de la LLòdriga– i des d'allà es veu el salt enfront, i tot i que l'espectacle del gel queda lluny, la vista es perfecta.

Aquesta balma és un lloc únic, potser el més singular de la vall i de totes les muntanyes de Prades. La cova en forma d'absis romànic, el salt d'aigua de cinquanta metres i el petit llac que es forma davant conformen un àmbit d'una gran singularitat i bellesa. El salt d'aigua només és present en època de pluges, perquè el barranc neix dalt dels Montllats i té un curt recorregut. Pels qui tenen cames àgils, i en època de sequera quan el barranc no raja, ésrecomanable arribar-hi passant per la llera del barranc que mena al lloc des de la font de la Llódriga; un recorregut ple d'esgraons i un laberint de blocsde pedra obliguen a un exercici interessant; els qui no saben grimpar millor que s'abstinguin. S'hi puja per un camí ben assenyalat que surt vora de la font de la Llódriga.Quan s'arriba al morral de la Devesa, des de sota de la cinglera es veu, enfront, la Pixera. Poseu el teleobjectiu i fareu la millor foto possible del salt d'aigua. La cova queda al fons del barranc, una mica més amunt, i també té una perspectiva molt bona. Si voleu veure la cova amb l'aigua despenjant-se des de dalt, assegureu-vos que ha plogut recentment. Si no baixa aigua, també us agradarà.

Aquesta roca està situada sobre una columna de pedra molt alta, a la dreta del riu de les Tosques, més avall de la font de la Llódriga, i abans d'arribar a la cinglera i als tolls de les Tosques. Vista des del camí que porta a la font, té la forma d'una gallina o d'un lleó, segons el punt de vista. També es veu molt bé des de la part alta de la partida de les Sortasses i des del camí que passa per sota de la Foradada i mena al barranc de la Pixera.

De totes les fonts de Capafonts és la més important, perquè té el cabal més abundós i mai ningú no l’ha vist seca i, de fet, es considera el naixement del el riu Brugent. Situada una mica més avall de la confluència dels barrancs de la Pixera i de la Font Nova, està enmig d’una boixeda espessa. L’indret, submergit en una atmosfera humida i ombrívola té, sobretot a l’estiu, un encís especial per la seva frescor. És un dels llocs més visitats d’aquesta vall, que és orgull dels capafontins pel cabdal d’aigua que rega els seus entorns.