Capafonts - Cova i salt de l'Argany

És al barranc d’en Fort. Espaiosa, però poc fonda. Del sostre goteja molta aigua que, en arribar a terra, forma unes escudelles de diferents mides.

El Salt és uns metres més enllà. Només hi raja aigua després de fortes pluges però inclús així segueix sent molt espectacular.

L'antic camí de Reus s'enfila des del Ribatell fent ziga-zagues fins que arriba al Grau, el lloc on la cinglera que ressegueix la carena es trenca en un portell, que permet traspassar-la, endinsar-se en el barranc d'en Fort i pujar cap a la Creu Trencada. Aquest punt és una autèntica frontera que separa dos ambients força dispars: l'ufanós i humanitzat de la vall, i el del barranc, on alguns flocs de pins competeixen per l'espai enmig de la roca nua, els boixos i les plantes aromàtiques. La impressió, quan es traspassa per primera vegada, és profunda, es té la sensació d'entrar en un altre món. Generacions i generacions de capafontins han travessat aquest indret per anar a la capital del Baix Camp o als Montllats i, en passar-lo d'anada, tenien la darrera visió de Capafonts. A la tornada, en contemplar el poble allà baix, els semblava que ja eren a casa, després d'una llarga caminada o d'una feixuga jornada de treball. La vista és esplèndida: s'esguarda el poble, la totalitat de la vall, les muntanyes que la clouen pertot arreu i territoris més llunyans. És un dels punts de referència de Capafonts.

A Capafonts hi ha tres roques emblemàtiques: El Picorandant, la Pena Roja i la Ninota. Aquesta és la més original, la més singular. És una part de cinglera que se separa a poc a poc de la muntanya, i que caurà, com ho fan altres roques del seu entorn, en un termini relativament curt si ho mesurem en termes geològics. En un segle s'ha separat de manera evident, ja que es diu que fa uns setanta anys s'hauria pogut saltar sobre la roca sense gaires dificultats, i avui això és impensable. Les fotografies més antigues ho confirmen. Té forma de cap mig esculpit, una alçada no mesurada, però que deu ser d'uns quaranta metres o més; de fet, el peu està enfonsat en el rocam que s'esta desprenent, i la seva alçada total pot ser considerable.Des del poble es veu molt bé i mostra una forma que recorda un dels guerrers de la pel·lícula La guerra de les galàxies i també una de les xemeneies de la Pedrera de Barcelona. Pujar damunt del cap de la Ninota és relativament fàcil, però perillós a causa de les roques que es desprenen en tot el seu entorn. No és recomanable anar-hi en època de pluges.