Descarrega
jaume-

Distància

10,58 km

Desnivell positiu

410 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

410 m

Altitud màxima

554 m

Trailrank

32

Altitud mínima

128 m

Tipus de ruta

Circular
  • Foto de Canyelles. Cal Simó. Coll de Can Deus. Turó de les Tres Partions. Puig de l’Àliga. Cal Muntaner. Cal Català. Canyelles
  • Foto de Canyelles. Cal Simó. Coll de Can Deus. Turó de les Tres Partions. Puig de l’Àliga. Cal Muntaner. Cal Català. Canyelles
  • Foto de Canyelles. Cal Simó. Coll de Can Deus. Turó de les Tres Partions. Puig de l’Àliga. Cal Muntaner. Cal Català. Canyelles
  • Foto de Canyelles. Cal Simó. Coll de Can Deus. Turó de les Tres Partions. Puig de l’Àliga. Cal Muntaner. Cal Català. Canyelles
  • Foto de Canyelles. Cal Simó. Coll de Can Deus. Turó de les Tres Partions. Puig de l’Àliga. Cal Muntaner. Cal Català. Canyelles
  • Foto de Canyelles. Cal Simó. Coll de Can Deus. Turó de les Tres Partions. Puig de l’Àliga. Cal Muntaner. Cal Català. Canyelles

Temps en moviment

3 hores 12 minuts

Temps

3 hores 59 minuts

Coordenades

1933

Data de pujada

10 de novembre de 2021

Data de realització

de novembre 2021
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
554 m
128 m
10,58 km

Vista 29 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Canyelles, Catalunya (España)

Caminada del dimecres 10 de novembre de 2021.
10,58 km. 3 h 59 min.
Desnivell 410 m. Altitud màxima 554 m. Altitud mínima 128 m.
Text: Alfred Castells. Fotos: Jaume Sendra.
Aparquem el cotxe davant el Casal de Canyelles (avinguda del Raval,
cantonada carrer del Romanguer). Són les 8,15 h. Iniciem la caminada.
Avancem pel carrer del Romanguer cap al nord, entronquem amb l’avinguda de
Daltmar i, abans d’arribar al torrent del Pla del Bosc, agafem un camí que, cap
al nord-oest i després cap al sud-oest, ens endinsa en un bosc de pins. De
seguida agafem un sender a la nostra esquerra que, tot escurçant el trajecte, al
cap de poc, ens tornarà a deixar en el camí que seguíem. Poc després, sempre
cap al sud-est, travessem el paratge conegut com el Collet que, de seguida,
ens deixa en una cruïlla de quatre camins.
Nosaltres agafem el que va cap el sud-oest que ens porta davant l’entrada de
la finca Ananda (paraula del sànscrit ?). Davant d’aquesta finca prenem el
camí-sender cap al sud, tot deixant a la nostra dreta la finca de la masia de Cal
Català. Aquest camí-sender, agafant el sentit cap a l’oest, ens portarà als
darreres de Cal Simó.
Cal Simó és una masia d’estil basilical. A la façana hi ha un rellotge de sol amb
la inscripció: CAL SIMÓ, BON SOL, BON VI, ROMANÍ I TIMÓ. Cal Simó ja
figura amb aquesta denominació en el Nomenclàtor de l’any 1860. Durant anys
fou propietat de la família Deus. Uns estrangers, que ja havien comprat Cal
Montaner, la van adquirir a Antoni Calaf i la van reformar per convertir-la en una
casa rural.
Voltem la masia i cap al sud agafem el camí que avança cap a l’extrem nord de
la urbanització Les Palmeres.
Mentre avancem podem observar l’estrat calcari allargat que presenta el
vessant est de la carena del Puig de l’Àliga. Les seves parets es fan servir com
a escola per practicar l’escalada i van ser adaptades per l’Agrupació
Excursionista Talaia. Es diu que una vegada acabada la obra, contemplant el
seu treball, van exclamar: "Això, més que una Escola és una Facultat", i d'aquí
el nom de Facu pel qual es coneix aquesta zona.
No acabem d’arribar a la urbanització. Just abans de trobar el primer carrer
(carrer de Cartagena), agafem un sender cap a l’oest que, tot pujant per
entremig d’una pineda, ens durà a la part alta de l’esmentat carrer de
Cartagena. Continuem pujant per aquest carrer i després d’un petit revolt cap al
sud, deixem una primera desviació a la nostra dreta i agafem la segona, molt a
prop. És un àmplia pista de terra, amb una magnífica vegetació, que agafa el
nom de carrer d’Albacete, que en sentit oest i sud, salva tres fondos i ens deixa
a l’extrem del carrer del Moncayo de l’esmentada urbanització Les Palmeres.
Des d’aquí, avancem cap al nord-oest, per un camí costerut que, de seguida,
gira cap al nord-est. Deixem un trencall a l’esquerra i continuem cap al nord￾oest.
Cal estar atents per deixar aquest camí i agafar un sender a l’esquerra -no
massa ben indicat- ja que si seguíssim ens portaria, només, a una torre
elèctrica. Així, que agafem aquest sender, cap a l’oest, que en un fort pendent
ascendent, ens portarà al coll de Can Deus, límit entre Canyelles i Castellet i la
Gornal.
En aquest indret hi ha la fita de terme que pel costat de Castellet i la Gornal hi
consta una curiosa inscripció: MORRO FI.
Des d’aquí pugem cap al nord carenejant, seguint la línia divisora entre
Castellet i la Gornal i Canyelles, per un pendent costerut i pedregós. Arribem a
una esplanada on abans hi havia unes instal·lacions tècniques, actualment
enderrocades. Nosaltres continuem nord enllà i de seguida arribem al Turó de
les Tres Partions (435 m), indret on conflueixen els termes de Castellet i la
Gornal, Olèrdola i Canyelles, i on esmorzem sota un lleu plugim.
Continuem nord-est per una pista en lleu pendent descendent, que fa de límit
entre Olèrdola i Canyelles, i ja som al coll de l’Àliga. Des d’aquí anem pujant
seguint la pista i arribem al Puig de l’Àliga (464 m), cim emblemàtic del
Penedès i un mirador excepcional que, avui, amb el temps ennuvolat, no ens
permet fruir plenament del paisatge.
Al cim hi ha una creu metàl·lica, un vèrtex geodèsic, una torre de vigilància,
oratoris, pessebres, memorials..
Retrocedim una mica cap el sud-oest fins a trobar, a l’esquerra, la pista que
porta a la urbanització Daltmar. La seguim uns 100 m per trobar, a la dreta, la
indicació del trencall cap al nucli de Canyelles. Baixem per aquest sender ben
dret que va primer cap al sud i després cap a l’est, tot trobant una molt ben
conservada mulassa a la nostra dreta.
Al final del sender, ja més planer, a la dreta, trobem Cal Muntaner, amb un
aljub força gran al costat.
Cal Muntaner és un gran edifici, restaurat, de planta i pis amb teulat de dos
vessants amb carener paral·lel a la façana. L’any 2000 fou comprada per uns
estrangers a l’antic propietari, un constructor ribetà.
Deixant Cal Muntaner enrere, arribem a una cruïlla de camins. El del nord porta
a Cal Vidal. El del sud, a Cal Simó. I el de l’est, a Cal Català. Nosaltres agafem
aquest últim camí, conegut com el camí de les Alzines, sense veure cap arbre,
però, d’aquesta espècie. Deixem a l’esquerra la masia de Ca l’Escofet que no té res a veure amb el nom de la Penya de l’Escofet i això que està molt a prop de la masia que pertany a la família Escofet – Soriano de Vilanova, passem per el Racó de Mas Rossell i de seguida, a la nostra dreta, Cal Català, també amb uns aljubs.
Cal Català és una gran masia amb teulada de dos vessants. La portalada és de
punt rodó amb uns peixos metàl·lics damunt que denoten l’antiga propietat: el
peixater vilanoví Antonet Boquera. Aquesta masia s’havia conegut popularment
amb el nom de Cal Miquel de les Dones, ja que hi havia viscut un home
faldiller.
Arribem a la confluència per on hem passat en el camí d’anada, davant la finca
Ananda. Girem a l’esquerra i arribem a una cruïlla que, cap a l’oest mena al
Mas Rossell i cap a l’est, al Collet.
Seguim pel Collet i més endavant, trenquem per un sender a la nostra dreta
que ens deixarà a les escales que conflueixen amb el carrer del Romanguer i
l’avinguda de Daltmar. Caminem 50 m i ja som al cotxe. Són les 12,15 i donem
per acabada la caminada d’avui. El matí ha estat força tapat i a estones ha fet
algun plugim.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.