Temps en moviment  4 hores 8 minuts

Temps  4 hores 43 minuts

Coordenades 3900

Data de pujada 2 / d’abril / 2018

Data de realització d’abril 2018

-
-
592 m
199 m
0
5,9
12
23,72 km

Vista 179 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Matadepera, Catalunya (España)

Una ruta força diferent de les que estem acostumats els frikies de Sant Llorenç. Comencem a Can Prat i anem cap a la Font de la Tartana, passant pel Torrent del Salt i el Collet del Pujol. Arribem a un forn de Calç força be conservat i de seguida a la Font de la Tartana als domini de Can Sola del Racó, aquesta Font, deu el seu nom a la forma que ens recorda al carruatge de principis de segle XX que tenia la mateixa forma . Continuem a l’esquerra pel camí de Can Torres uns metres. Deixarem aquest camí principal que ens duria a la masia que dona nom al camí i a la urbanització, i entrarem a un camí que de seguida s’enfila de valen ter un dels carrers que es van obrir quan aquesta zona es va urbanitzar fins que en una corba molt tancada, deixem el carrer principal i anirem pujant per un camí que va resseguint la llera del Torrent de Mascarons fins arribar al Collet de la Bassa o dels Forns, uns metres abans de arribar-hi en podrem veure un. Ens recorda una de les activitats econòmiques que es feien quan el massís era explotat per pastors, pagesos i carboners. Traspassem el collet de la bassa en direcció a Mas Girbau. En uns minuts hi arribarem .
La Masia de Can Girbau o Masia Girbau és un edifici històric de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) construït durant la segona meitat del segle XIV. La seva funció, és fonamentalment el d'una masia de treballadors agrícoles situada a 565 metres d'altitud. La primera referència documental d’aquesta masia data de l’any 1376, sota el nom de Plana de Fogars i vinculada a un propietari conegut com a Bernat de Fogars. Escriptures posteriors, datades entre 1474 i 1490 asseguren que la masia pertanyia a Pere Antic Torrella fins que el 1553 la masia pren el nom dels seus nous propietaris, la família Girbau, que durant algun període serà coneguda com el Girbau de la Plana. L’any 1578 la masia s’esmentava al registre com a pertanyent al terme de Castellar del Vallès. Les referències bibliogràfiques permeten assegurar la pervivència del cognom Girbau fins a l’any 1723.

Seguirem pel mateix camí fins l’aparcament que esta al camí de Castellar del Carrers fins a La Mola. Arribarem a la Urbanització de Sant Feliu del Racó entrant per el camí de La Font Soleia. Anirem baixant fins al Coll de Lliri, en aquest tram , podrem observar alguns exemplars de alzines sureres, que m’ha sorprès perquè no recordo llocs al Parc on hi puguem trobar aquesta espècie. Aquí al coll del Lliri, veurem una bonica estampa del Castellar del Vallés. Anirem baixant fins arribar a la carretera de Terrassa a Castellar, girem a l’esquerra, traspassem el pont que passa per sobre del riu Ripoll i tombem a l’esquerra al segon carrer després de aquest. Deixem la dreta les industries abandonades de La Farga, i Fabrica Tolra.
L'empresa Viuda de Josep Tolrà, S.A fou fundada per Josep Tolrà Abellà. els inicis de l'activitat empresarial es remunten al lloguer que Tolrà feu del salt d'aigua del Molí d'en Busquets l'any 1856 i l'any següent, de tot el molí, on va instal·lar-hi els primers telers i màquines de filatura. El 1866 va llogar el molí bataner de can Barba, on també va instal·lar telers. A finals de segle va fer l'última ampliació amb l'adquisició dels molins de cal Xom i la Farga, que eren petits nuclis industrials.[1] Durant la segona meitat del segle XIX, un dels principals problemes que tenia la indústria tèxtil era que les teles o teixits tractats químicament per al blanqueig agafaven un color groguenc. Josep Tolrà es va proposar solucionar aquest problema amb un equip de tècnics que aconseguiren l'acabat de blancor que caracteritzaren i identificaren les peces de roba blanca i llençols.[5] La participació en diverses exposicions per a solucionar aquest problema (París 1867, Viena 1873, Filadèlfia 1876 i Barcelona 1888) va servir per presentar els teixits Tolrà a nivell internacional i obtenint la medalla d'or a l'edició barcelonina de 1988. [1] Josep Tolrà Abellà va dirigir l'empresa fins que va morir la matinada del 22 de juliol de 1882,[6] llavors la seva viuda, Emília Carles Tolrà, esdevinguda propietària de tot el patrimoni Tolrà, va encomanar la direcció de l'empresa al seu jove nebot Emili Carles-Tolrà, alhora també nét d'una germana de Josep Tolrà.[1][7] A finals del segle XIX l'empresa tenia una extensió de 26.000 m2 i estava formada per dues fàbriques: can Barba, amb els annexos de cal Xom-laFarga-Molí del Vergés, i el Molí d'en Busquets. 700 operaris treballaven per torns dia i nit mitjançant la llum elèctrica, i les màquines funcionaven amb la força de l'aigua de les tres rodes hidràuliques, situades en el riu aprofitant la construcció esglaonada dels tres cossos, i dues màquines de vapor de 200 c.v. cada una.

Passem pel Gual de Boa i continuem pel camí que va resseguin els Horts que hi han a la llera del riu Ripoll, que travessarem en un parell mes de ocasions. Passarem pel costat de la depuradora de Castellar, i anirem seguint per la pista principal direcció Sabadell, fins a arribar a un trencall barrat per una cadena i que va pujant resseguint la llera del Torrent de Ribatallada, que m’ha sorprès per que conte un corrent de aigua molt consistent. Com que no hi havia passat mai, no se si aquesta corrent es habitual o es dona per l’últim episodi de pluges que hem patit a es ultimes setmanes. Anem seguint per la llera d’aquest Torrent que connecta mes endavant amb el Torrent de les botelles. També amb un bon cabal d’aigua, a l’esquerra cap el final de aquest Torrent, trobem la Font de les Moreries. Uns metres mes endavant, ens enfilarem a l’esquerra remuntant el desnivell fins a arribar els camps que hi han al costa de la carretera. Que travessarem i continuarem planejant pels camins conreats direcció a la Torre de Mossèn Homs. Hi passarem a prop sense arribar-hi, perquè nosaltres girarem per una pista que ens dura a l’antiga Casera. Travessarem la carretera i continuarem per un camí asfaltat fins arribar a Matadepera i Can Prat.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.