-
-
252 m
2 m
0
3,1
6,2
12,32 km

Vista 5082 vegades, descarregada 140 vegades

a prop de Bagur, Catalunya (España)

Sortim de la platja del Racó. El sol treu el nas tímidament entre els núvols i la sorra humida ens fa caminar encorbats.

Després de voltar la punta Espinuda, avui sense pescadors, les dretes escales ens porten fins a l’ampli i ben conservat camí de ronda. Des d’aquí tenim unes boniques vistes. A la nostra esquerra i lluny, molt lluny una petita taca blanca ens dona la pista del far del Cap de Creus, mes a l’esquerra les illes Medes amb el Pení darrera seu. Les verticals parets del Cap de la Barra que cauen sobre el mar es van suavitzant i omplin de cases blanques, mes a l’esquerra el cim de Rocamaura i molt mes a l’esquerra el Massís del Montgrí amb el seu buit castell. Cap a nosaltres s’estira la llarga platja de Pals avui deserta. A sota l’illa Roja, avui amb un fonedís fil de sorra que l’uneix a la platja, a la dreta la roca Negra, i al fons la punta d’en Toni.

Arribem a Sa Riera, travessem i deixem les barques a la platja per seguir fins la punta d’en Toni, el camí que ara ja no es arreglat, però sempre aeri, ens portarà fins a ses Negres i d’aquí arribarem a Aiguafreda, petita cala que anys enrere sense la intervenció de l’home de segur tenia un altre encant, esmorzem en unes taules i cadires sobre una petita terrassa del camí just sobre la font tot mirant les immersions d’un solitari submarinista.

El camí fins a Sa Tuna es molt còmode i ens regala amb unes magnifiques vistes de la cala d’Aiguafreda, imatge només trencada per l’horrible silueta de l’Hotel Cap sa Sal. Arribem a la platja després de travessar un estret carreró i comencen a caure quatre gotes, ens abriguem, be tots no....l’Angel no porta impermeable, s’ha cregut massa els homes del temps que deien que no plouria, per sort no fa res. Deixem les cases de Sa Tuna i enfilem per el mig del bosc de pins, deixant a l’esquerra la punta des Plom i el marcat camí que porta al mirador per continuar seguint el GR que després de sortir del bosc s’enfila fins un bonic mirador des d’on veurem sota nostra l’Encalladora i mes a la dreta el cap de Begur amb el seu abandonat semàfor al capdamunt, i mes al fons s’intueix el far de Sant Sebastià. Seguim per l’aeri corriol fins un romàntic mirador sobre la cinglera, asseguts una estoneta contemplem la mar que pica a les roques uns 150 mts mes avall, acabem de baixar fins la solitària urbanització de ses Falguerines, allunyada de tot arreu, això si amb bones vistes al mar. Travessem aquesta seguint el GR fins arribar a un carrer sense sortida que continua per un corriol que segueix una antiga pista ara abandonada que puja fins el trencall del semàfor de Begur amb dues grans llaçades. Arribats a la pista asfaltada ens desviem a l’esquerra per visitar el semàfor de Begur i el mirador que hi ha abans d’arribar-hi a la dreta després de travessar un curiós túnel que no porta enlloc. Retornats a la carretera asfaltada ens acostem fins la tanca del semàfor i després tornem al trencall per tornar a seguir les marques de GR, aproximadament a un Km, trobem un trencall a l’esquerra que indica Aiguablava i Tamariu i a la dreta Begur. Nosaltres seguirem a l’esquerra cap a Aiguablava.Deixem la carretera asfaltada y seguim per un corriol que arrenca just sota Puig Saguardia de 262 mts. El camí planeja, amb unes vistes increïbles. Passades les dues primeres torres el camí davalla precipitadament fins a Fornells. Ens desviem per anar a veure la platja Fonda i després per entre torres i apartaments tornem a acostar-nos al mar, passem al costat d’una piscina natural i després fins el petit port de Fornells, acabem d’arribar fins a cala ses Orats on ens entretenim mirant una casa a tocar de l’aigua on un avi feineja al costa de la seva barca. Xarxes amuntegades i arts de pesca jeuen a l’espera que els seus fills facin endreça d’aquí pocs anys per convertir la preciosa caseta marinera en una segona residència. D’aquí el camí baixa fins a cala Malarets i torna a pujar entre dues torres en les que es confon el camí amb els seus patis. Ens separem de la costa per salvar una gran finca i per uns passos coberts baixem fins a Port Esclanyà, d’aquí pugem i per un camí sota un bosc de pins arribem a les darreres escales que ens porten directament a la platgeta d’Aiguablava, ara increïblement solitària doncs tots els seus xiringuitos estan tancats.

No ha fet calor, però enyorem ara poder sentar-nos prop de l’aigua amb una cerveseta a la mà. En 20 minuts el taxi ens portarà de nou a la platja de Pals.






Si pogués, aniria nedant fins a la boia. 
Veure la terra des d'allí deu ser 
com canviar de món. Mai no ho he fet. 
Conec a penes quatre pams de mi 
mal limitats per la malenconia 
vivint-los, visc, i potser ja en tinc prou. 
La boia és un miratge.


Sa Tuna.

Miquel Martí i Pol.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.