Temps  3 hores 39 minuts

Coordenades 1417

Data de pujada 2 / d’agost / 2018

Data de realització de juliol 2018

-
-
858 m
615 m
0
3,7
7,4
14,74 km

Vista 171 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Sant Quirze Safaja, Catalunya (España)

Caminada popular de Sant Quirze Safaja de l'any 2018.

Encetem l'itinerari en direcció al poble. Passem per sota el campanar i enfilem a l'esquerra pel camí de Barnils, que seguidament el deixem per entrar al pla de can Menut i un xic més enllà el mirador de la Campana, on hi trobem les "ulleres" del nostre emblemàtic poeta Màrius Torres. Cop d'ull a la vall que dibuixa el Tenes.

Aquí comença una pista forestal que ens portaria a les Roques Codines, passem de seguit per sobre la balma de l'Espluga i anem pujant fins a trobar un rètol on diu "mirador de l'Estret", cap a la dreta. L'agafem i anem pujant fins arribar-hi. Gaudim de les vistes: la baga del Cerdà enfront, a la dreta li diem adéu al campanar de Sant Quirze, podem resseguir amb la mirada el camí que segueix el riu Tenes al seu pas per Sant Quirze Safaja en direcció Sant Miquel del Fai.

D'aquí el mirador surt un corriol descendent que connecta més endavant amb el camí que puja cap al mas La Rovireta, situat en un indret rústic, tranquil i molt encisador. L'itinerari per segueix per l'era de la casa. Un cop creuat el torrent de la Rovireta deixem la pista per un camí que s'enfila camp a través que ens serveix per voltar el Puig d'Olena per l'obaga. Arribem a una pista que seguirem en sentit ascendent fins arribar al Collet de can Sants. Aquí remuntarem per un altre corriol força dret que duu al cim de la Coma Alta; al sud-oest veiem la muntanya de Sant Sadurní. El corriol yopa amb un camí que prenem cap a l'esquerra, acompanyats de brucs i cireres d'arboç. És un antic camí de desembosc que porta al torrent de la Collada o de la Rovireta, que creuem i pugem per un roqueter escalonat que un xic més amunt es creua amb el que ve de ca l'Escopeter. Seguim el corriol fins a prop de l'antic mas de la Collada. Fem uns metres més per anar a trobar el camí carener que ressegueix aquestes muntanyes fins que trobem un encreuament.

La ruta segueix un xic per la carena i, de cop, baixa a la dreta per un roqueter en direcció llevant fins que tornem a trobar el mateix camí que havíem deixar, i que va coronant de nou la carena, ara al Grau Port. Seguim carenejant fins arribar al Collet del Marsó, on baixem uns metres per un camí ample que surt de front fins a la primera corba, on travessem una zona rocosa i pugem per un pedregar fins a coronar el Grau de la Font.

Prou pujar! Pla i avall! Doncs ara anem a trobar el torrent de l'Espluga. Un bosc força espès i, sobretot, molt fresc que ens farà revifar. Anem baixant fins trobar el torrent. I fet això, a partir d'aquí, sempre el tindrem per company durant una bona estona. Camí i torrent s'agermanen travessant per una vall frondosa al principi i que s'anirà obrint segons baixem. Ben aviat passem per una fageda. Segons es vagi obrint el camí, ens enfilarem un xic per trobar la pista de Barnils, que ens retorna al poble i al Parc de l'Aigua, punt i final d'aquesta excursió.

*Extret del fulletó de la caminada.

Índex IBP: 55.
Collada

Collet de can Sants

Collet al camí de puig d’Olena, abans d’arribar a l’edifici del sanatori.
Intersecció

Pista de Barnils

Intersecció

Bifurcació a la Corona

arbre

Fageda de Fontfullosa

Intersecció

Bifurcació al Collet del Marsó

Intersecció

Camps del Rec

Intersecció

Bifurcació al Fabregar

Intersecció

Grau de la Font

Intersecció

L'Estimbadero

En aquest sector el cingle es despenja recte amb llises, en un lloc on hi ha una gran esquerda amb una balma.
Collada

Collet del Marsó

Important cruïlla de camins entre el Racó de la Font, la Serra del Fabregar, la Serra de la Collada i la Serra de Barnils, a cavall de Sant Quirze Safaja (Moianès) i Sant Martí de Centelles (Osona).
panoràmica

Solella de l'Aliguer

L'Aliguer és un mas que ja forma part del terme de Sant Martí de Centelles, però que té una part de les seves terres dins el terme de Sant Quirze i que dóna nom, també, a algunes de les raconades de la zona.
Intersecció

Grau de l'Aliguer

Intersecció

Pista

Ruïnes

La Collada

Casa enrunada cada cop més engolida per la vegetació.
Intersecció

Serra de la Collada

Riu

Torrent de la Collada

Torrent que comença vora la casa de la Collada, a la part superior de la cinglera. Més endavant, canvia de nom.
Intersecció

Bifurcació #4

Intersecció

La Coma Alta

Edifici d'interès

La Rovireta

La casa de la Rovireta, custodiada pel majestuós Sanatori de Puigdolena, és un dels tradicionals punts d'avituallament i de control de la caminada de resistència Matagalls-Montserrat.
Intersecció

Bifurcació #3

Intersecció

Bifurcació #2

Intersecció

Bifurcació #1

Cascada

Balma de l'Espluga

La Bauma de l’Espluga, és una balma natural que tanca una petita vall, en part modelada per la tosca de l’aigua del torrent de l’Espluga que es precipita des de sobre seu. És accessible per un bon camí que es fa en uns 10 minuts i que surt d’enfront del modern col·legi del poble. La vall és frondosa i el camí planer. Aquesta balma fou aixopluc d’homes del Paleolític mitjà i del Epipaleolític, que vivien entre els anys 30 i 10 mil abans de Crist, com ho revelaren les excavacions fetes l’any 1960. Més tard fou aprofitada com a mas, el mas Espluga i sempre com a lloc de refugi o utilitzada per l’home com a corral o cobert. És un lloc molt visitat per la seva bellesa i facilitat d’accés. En ella es filmaren fa pocs anys escenes de la vida des homes de la prehistòria per a una sèrie de la televisió catalana.
panoràmica

Mirador de la campana

El Mirador de la Campana és un petit replà enlairat i un dels indrets sovint visitats del terme per la magnífica vista que ofrena sobre la frondosa baga d’enfront del poble i una àmplia visió vers la part llevantina del terme. Des d’allà s’albira la serralada de Bertí, el sector del terme ocupat pels grans masos Serrà, Torres, Ferreries, Cerdà i Torrents i el final de l’alta vall del Tenes abans d’abocar-se pel gran tall i saltant de Sant Miquel del Fai. S’hi accedeix des del costat de l’església, pel camí de Bernils i dista poc més de dos centenars de metres del nucli vell de la població. En ell s’hi ha adaptat una petita miranda i un espai de lleure amb bancs per reposar i meditar.
Arquitectura religiosa

Església de Sant Quirze

L’Església de Sant Quirze és el monument més important del terme, que agermana diferents estils i èpoques en una perfecta harmonia. S’esmenta des de l’any 1042 i conserva l’absis, amb decoració externa de tipus Lombarb, d’una església aixecada al pas del segle XI a XII. A aquesta església se li afegiren les capelles del Roser i de Sant Isidre entre el 1590 i el 1620, cobertes amb volta d’ogives i claus de volta esculpides. Poc abans del 1649 l’església s’allargà per ponent amb una nau que acaba amb un portal de tipus renaixentista i finalment entre el 1762 i el 1769 s’allargaren les dues capelles laterals vers ponent, quedant així una església de tres naus. El campanar, obra del mestre de cases Joan Bonafacia , que dóna esveltesa i relleu al conjunt, es construí entre el 1670 i el 1672. Acaba amb un terrat amb baranes de pedra que és un excel·lent mirador de la petita vall per on s’estén la població, majoritàriament dispersa, que és el centre municipi. Destaquen en ella l’altar de ceràmica del mestre J. Roig, presidit per una Mare de Déu d’alabastre, anterior a 1404. La Capella del Santíssim feta pels volts del 1860, té un baix relleu de la Pietat, de terracota, obra de Frederic Marés, el mateix que féu els patrons de la parròquia Sant Quirze i Santa Julita.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.