CAMINADA POPULAR DE MONTCLAR 2016

• 
• 

Camps de cereals camí de Casagua. El paisatge que anem recorren és un dels elements que cal destacar de la caminada, ja que es barregen zones planeres amb vegetació de petits boscos d'alzines, roures i pins intercalats amb verds camps de conreu

• 

Camps de Cal Saurina

• 

Paisatge de camps de colza als Clots de Casagua. Al fons, coberts per la boira, els Cingles de Capolat i el Serrat de Malla

• 
• 

Camps sota el Serrat de Palomera plens de dent de lleó. Exemplars de pixallits o dent de lleó (Taraxacum officinale) a la vora del camí

• 
• 

Façana nord de la masia de Casagua. La seva estructura és de planta rectangular amb l'eix dirigit de oest a est. Detall d'una porta d'accés moderna a la cara nord de Casagua

• 
• 

Després de deixar Casagua, ben aviat arribem a la casa i església de Santa Creu, una de les fites més importants del recorregut. Al costat de la casa de Santa Creu hi ha l'església de Santa Creu de Montclar, petita capella originàriament romànica d'una sola nau, coronada a llevant per un absis semicircular, molt ample i més baix que la nau; a ponent s’alça una Creu davant de la façana on hi ha el petit campanar d'espadanya.

• 
• 
• 

Hem passat a la riba dreta de la riera i el primer que trobem és un avituallament presentat amb un ample somriure de benvinguda. L'amabilitat ha estat una constant dels rics avituallaments. En aquest primer ens han servit pomes, taronges, sucs variats i aigua. L'abundant avituallament ens ajuda a recompondre forces a primera hora del matí

• 
• 
• 
• 

Ens tenen preparat un bon assortit!!!! Al fons, entre els arbres, la casa de La Talaia. Això és com un esmorzar de bufet lliure: s'acaba i es torna a omplir. El plugim que cau no ens espatlla els petits moments de felicitat. Arribant al 2n control, situat a tocar de la masia La Talaia

• 
• 
• 

En aquest bonic racó ens espera el tercer avituallament, tan esplèndid com els anteriors. Mentre xarrem amb els col·laboradors, anem recuperant forces per al darrer tram de la caminada. Amics de Manresa a l'avituallament de Santa Creu

• 

Aquí comença el darrer tram de camí: una pujada de 100 metres de desnivell fins al nucli de Montclar. Per sort, un control sorpresa ens permet proveir-nos de energia per encarar amb garanties aquest ascens

• 
• 

Finalment arribem a Montclar. Fem l'entrada pel Portalet, un dels portals d'entrada que connecta el carrer del Riu amb el poble. Camí al portal de sortida anomenat "Camí Ral", "Camí de Cal Riu" o "Camí del Portalet". A la banda esquerra del portal hi ha Cal Marxant i a la dreta la casa de les Ànimes

• 
• 
• 
• 

Restes de la "Casa del Riu". Primeres restes de la casa del Riu situada en un petit pla, abans del tram més feixuc del corriol que puja a Montclar. És angoixant veure la desaparició d'aquestes grans masies engolides per l'oblit i la vegetació. Arcs que es mantenen en peus, grans blocs de pedra treballada, estances enfonsades,... quantes històries perdudes sota la runa

• 
• 
• 

L'església de Santa Creu de Montclar amb un ull de bou i un petit campanar d’espadanya coronant la façana de ponent. Aquest últim està construït amb pedra picada procedent d’un altre lloc i clarament d'època més moderna. L'església ha estat reformada del tot. En aquesta imatge veiem la porta d'entrada situada a migdia amb un arc de mig punt adovellat. Una vista de l’exterior de l’església de Santa Creu des del costat sud-es. L'absis es troba orientat a llevant, és semicircular, força ample i més baix que la nau. Hi podem veure una finestra de doble esqueixada de petites dimensions

• 
• 

La Font de la Roureda o de la Rovira es troba uns metres per sota el camí, a la capçalera d'un torrent secundari de la riera de Montclar. Recordant l'incendi forestal de l'estiu del 1994 que va afectar enormement tot el terme, el qual va perdre gran part de la zona boscosa

• 

La Caseta de la Casa Gran. Anomenada localment tant sols com La Caseta, aquesta masia està situada sobre un petit pla elevat, el Serrat de la Casa Gran, dominant bona part d'una vall secundària de la Riera de Montclar

• 
• 

Hi podem apreciar els murs fets de pedres i carreus de diferent mides, units sense cap mena de morter i amb les cantoneres més treballades. La façana principal està encarada a migdia. El portal és del tipus adovellat i de mig punt. Les dovelles estan formades per lloses petites i planes, disposades de cantell, com si es tractés d'un ventall obert. En canvi les finestres estan envoltades de grans carreus ben tallats i polits i amb la llinda plana i ampits de diferents formes

• 

La Caseta és la primera casa que trobem després de L'Atalaia i també pertany al veïnat del Casó del municipi de Montclar

• 
• 

Després de Ca l'Isidró el camí davalla cap a llevant. Al fons, per damunt dels Camps de Can Salvat, albirem la masia de Cal Circuns. Si dirigim la vista vers el nord-est, descobrim algunes de les masies per les que hem passat: La Casa Gran i la Caseta. Al fons de tot continuen acompanyant-nos el Serrat de Malla i els Cingles de Sant Salvador

• 

La mirada vers el sud-est ens acosta a les masies de Cal Xavier, Cal Cap del Serrat i Cal Boatà

• 
• 

La verdor d'aquests Camps de la Caseta, ens recorda els paisatges humits del País Basc. El pixallits és una herba que no sol arribar als dos pams d'alçada. Quan madura, les flors es transformen en fruits secs que porten un plomall al capdamunt, el vil·là, per a ser dispersats per la bufada del vent o d'un nen. El nom popular de pixallits deriva de la seva propietat diurètica

• 

Vista de les dues façanes de la Casa Gran que donen al nord. Destaquem la cisterna adossada al mur nord-est

• 
• 

La Talaia pertany al veïnat del Casó del terme de Montclar. Antigament era coneguda com la "Casa del Salt de l'Atalaya". Té molt a prop el bosc i l'aigua del torrent de la Rasa del Salt que flueix per la banda de ponent i forma el bonic Salt de la Talaia. La seva situació és molt bucòlica. Assentada en un pla i envoltada de conreus, en aquest cas faves, es troba orientada a migdia.

• 

Al costat de l'església hi ha la masia de Cal Santacreu, pertanyent al veïnat del Casó i que que fou construïda al segle XVI i ampliada al XVIII

• 

Zoom a l'església de Sant Martí des de la carretera de Montclar. Destaquem el gran absis, situat a llevant que va ser sobrealçat fins a atènyer l’alçada de la teulada de la nau. Els seus murs no disposen de cap mena de decoració i, al centre, s'hi veu una senzilla finestra de doble esqueixada coberta per un arc de mig punt

• 
• 
• 

El gual vist des del marge esquerra de la riera. Travessant la riera de Montclar per segona vegada. La riera forma una fina làmina d'aigua transparent per sobre el camí

• 
• 
• 

El plat estrella: el pèsol negre de muntanya de Montclar. Aquest pèsol va estar a punt de desaparèixer i al poble es va conservar el cultiu i a l'Hostal el consum. És un producte excel·lent i de gust dolç i exquisit. Gràcies montclarencs per la iniciativa. Esmorzant a l'Hostal de Montclar. Un agradable i immillorable final de caminada!!!. Companys de Manresa degustant l'esmorzar

• 
• 

La Casa Gran és una altra de les grans masies del veïnat del Casó. Aquí veiem la façana sud-est. Tot seguit, i just passada La Caseta, ens trobem amb la masia de La Casa Gran

• 
• 
• 

La Roca dels Morts. Actualment no podria fer la seva funció doncs la trobem inclinada com a conseqüència de les obres de la nova carretera. Anem pujant a poc a poc, esbufegant per l'esforç. Un petit rètol ens atura en mig del camí. Després de llegir-lo la pujada se'ns farà menys feixuga. Una altra vista d'aquesta grossa roca que facilitava la tasca als soferts vilatans de Montclar

• 
• 

La façana de migdia de La Tàpia. Arribem a La Tàpia, una casa que en realitat en són dues. Hi accedim per la seva banda nord-nord-oest. De nou la vermellor de les roselles acoloreix el verd intens dels camps

• 

Travessem una gran placa de margues grises anomenada les Roques de les Serps. El substrat rocós d'aquesta zona està constituït per margues grises i gresos rogencs. El recorregut passa ben bé pel mig d'una d'aquestes grans plaques compactes. És un tall gris enmig del paisatge verd intens del bosc que ens envolta

• 
• 
• 

Les restes imponents de les parets de la bassa del Molí de Sant Ponç. Els murs de la bassa estan fets amb blocs de grans dimensions ben treballats i col·locats a trencajunts, formant una paret paral·lela a la riera de Montclar. Un rètol en el control ens avisa de la proximitat de les restes d'un antic molí fariner

• 

Panoràmica, des de la Baga de Montclar, on podem veure la Casa Gran, la Caseta i al seu darrere el Cap dels Plans i el Talaiador

• 

Més endavant el panorama s'amplia cap al nord i ens permet veure les cingleres dels municipis de Capolat i l'Espunyola

• 
• 
• 
• 

Des d'aquest espai, enlairat sobre la Rasa del Casó. que ocupa la Santa Creu tenim una magnífica panoràmica sobre les cingleres del nord-est del terme. D'esquerra a dreta s'estén la Serra de Malla, els Cingles de Sant Salvador i el Serrat de Sant Salvador. Podem intuir el lloc de l'espectacular Salt de Sallent, sobretot en època de pluges. Aproximació fotogràfica al cim del Serrat de Sant Salvador, des de Cal Santa Creu. El cim del Serrat de Malla, entre la boira, vist amb el zoom de la càmera

• 

Just a l'inici del bosquet del Serrat de Cal Seuba, la panoràmica s'engrandeix: veiem els Cingles de Capolat, el mirador del Roc Codós, el Serrat de Malla, els Cingles de Sant Salvador i el Serrat de Sant Salvador. Més a prop la masia de Cal Santa Creu del terme de Montclar, Cal Planès del terme d'Espunyola i finalment, a la dreta de la imatge dalt d'un serrat, la masia del Pla de Caus, aquesta també del terme de Montclar

• 

Abans d'arribar al Serrat de Cal Seuba, continuem gaudint, vers el nord-est, d'una extensa panoràmica del Serrat de Malla i dels Cingles de Sant Salvador. Més propera a nosaltres identifiquem la casa de Planés, del terme de L'Espunyola

• 
• 
• 

Ens trobem 100 metres per sota del poble, a la riera de Montclar. Un pas relliscós entre pedres ens ajuda a travessar el curs d'aigua. De nou l'erosió de l'aigua sobre la dura roca, ens deixa boniques imatges de petits gorgs i salts d'aigua

• 
• 
• 
• 

Més endavant creuem de nou, per tercera vegada, la riera de Montclar. En aquest cas, una llenca de pedra calcària grisenca ens permet gaudir d'un bonic tram de riera. L'aigua ha polit lentament el sòcol calcari formant curts tobogans. En trobar, al llarg del seu recorregut, estrats calcaris més durs; la riera els supera formant multitud de petits salts. La riera circula per damunt una gran llosa calcària i alguns caminadors la travessen de forma acrobàtica

• 

La pista segueix paral·lela a la riera per sota la masia del Verdaguer

• 
• 
• 

• 
• 
• 
• 

El pou de la "Casa del Riu". Pedres que encara es mantenen en peu. Fins quan?. Detall de l'interior del pou de la Casa del Riu. El reflex del fons del pou de la Casa del Riu, ens permet imaginar contes, llegendes o històries de lluites passades i que esperen ser explicades

• 
• 
• 

Primera vegada que travessem la riera de Montclar l'encarregada de drenar el municipi homònim. Aquest curs d'aigua correspon a la riera de Navel que en aquest sector canvia de nom i passa a anomenar-se riera de Montclar. El pas és força bonic. Les formes de les roques creades per l'erosió de l'aigua, els petits salts, l'exuberant vegetació... obliguen a una agradable parada.

• 
• 
• 

El gros roure vist des de l'inici de la drecera a la Casa del Riu. Li he calculat a prop de 3 metres de perímetre a un metre i mig d'alçada. A la base del tronc hi té un petit forat en el que s'hi aixoplugava un gos a mode de cova. Durant l'ascens, en un dels pocs espais planers, descobrim un gran roure que m'he permès anomenar Roure del Riu, en homenatge a la propera masia homònima

• 

Ben a prop del control hi tenim el Salt de la Talaia, que es troba al torrent del mateix nom. Aquest va a parar a la riera de Navel que neix a l’altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals

• 

Seguint la remor de l'aigua, deixant la caminada per un corriol a mà esquerra, anem a veure uns petits salts d'aigua a la riera

• 
• 
• 

La riera de Montclar ens obsequia, en aquest punt, amb fotogènics petits salts d'aigua. Saltant d'aigua a la riera de Montclar. L'aigua cau amb força i forma petits gorgs d'aigües transparents

• 
• 

Vistes de la masia La Tor, del terme de l'Espunyola. Al seu darrere sobresurt el Cap dels Plans. Zoom a la masia de La Tor i al Cap dels Plans, cim de 1.384 metres que es troba al municipi de Capolat. Aquest és fàcil d'identificar per l'antena de comunicacions que hi ha ben a prop seu

• 

Apropant-nos a les masies de Casagua i Santa Creu

• 

Panoràmica vers el sud-oest des dels voltants de la Casa Gran

• 

Vistes cap al nord-est des d'a prop de Ca l'Isidró

• 

Panoràmica vers el nord-oest des del poble de Montclar

• 

Ens acostem a la Tàpia. A mà esquerra per damunt els camps de cereals, cap el nord i ben a prop, fotografiem la Vila; una altra de les masies importants del terme

• 
• 

Vista del nucli de Montclar amb l'església de Sant Martí des de la Baga de Montclar. Panoràmica cap a ponent des de la Baga de Montclar. Hi veiem les cases de Cal Pere, Cal Paraire, Cal Cap del Serrat i les runes de Cal Xavier. Al fons la muntanya de la Torre de Montmajor, al seu costat observem la torre de guaita forestal batejada com la Torre del Foc, en clara referència a l'incendi forestal de l'estiu del 1994 que va assolar fortament tot el terme

• 

Vista del conjunt de masies situades al Serrat de la Casa Gran

• 

Panoràmica vers el nord-oest des del Camp Gran de la Talaia.

• 

Poc abans d'entrar al poble, la darrere visió cap a ponent que podem captar amb la càmera

• 

Ens acostem al caire de les roques per admirar aquest bonic salt que cau, sobtadament, des d'una alçada d'uns deu metres aproximadament.L'abundant vegetació ho cobreix tot i amb prou feines aconseguim fotografiar-lo mínimament

• 

Des de Cal Santa Creu i ajudats pel zoom dirigit cap a llevant, ens acostem a les masies de Cal Dominguet i Cal Pagès

• 
• 

• 
• 

Zoom a Cal Santa Creu des d'aprop del Serrat de Cal Seuba. A llevant, força allunyada, i amb el màxim de zoom, distingim el mas de Sant Ponç

• 

Durant aquest primer tram del camí ens acompanyen les vistes del poble encimbellat de Montclar

• 

Posteriorment anem davallant per una pista paral·lela a la Rasa del Casó, endinsant-nos en l'Afrau de Cal Gabatx. De tant en tant, i a través de la boscúria, apareix la silueta de Montclar

• 
• 
• 
• 

L'església romànica de Sant Martí de Montclar i el clos del cementiri adossat a l'angle sud-oest. L'església és una construcció del segle XII amb modificacions del segle XVII, com ara el creuer i la porta d’entrada del mur sud. Consta d’una sola nau no gaire gran i un gran absis a l’est. La imatge correspon a la façana sud. Rellotge de sol a la façana sud de l'església de Sant Martí. No podem marxar de Montclar sense recórrer els seus carrers i racons. L'església de Sant Martí vista des de l'antiga bassa del poble. Aquest és el mur de ponent, rematat per un campanar d’espadanya amb dues obertures. Posteriorment el campanar va ser transformat en una torre, a manera de comunidor, amb la teulada a quatre vessants. També hi ha una finestra molt semblant a la de l’absis, bé que més grossa

• 
• 

L'actual rectoria es va construir al segle XVIII, una mostra interessant de l’arquitectura de masia, amb una gran balconada de fusta. Sobre la seva porta principal figura una inscripció que data de 1767. Actualment és la seu de l’”Associació d’Amics de Montclar. La Rectoria de l'església de Sant Martí de Montclar en la que destaca el porxo i el curiós balcó cobert M'agrada

• 
• 

La casa de Les Ànimes del Camí del Portalet. Detall de la llinda gravada amb la data de l'any 1630, de la casa de Les Ànimes

• 

Al centre del poble hi ha la font i al seu darrere la bassa, ara seca, que servien per proveir d'aigua als seus habitants