Temps  3 hores 26 minuts

Coordenades 894

Data de pujada 8 / de març / 2015

Data de realització de març 2015

-
-
476 m
288 m
0
3,6
7,2
14,42 km

Vista 1053 vegades, descarregada 26 vegades

a prop de Balsareny, Catalunya (España)

Caminada popular de Balsareny, itinerari: mas Puigdorca, antenes repetidor, Mas la Rabeia, reclosa colonia la Rabeia, esglesia de Sant Esteve i colonia Soldevila, castell de Balsareny. Tot per corriols, evitant en la mesura de lo possible, pistes i carreteres.
MAS PUIGDORCA: és un mas i antic lloc, situat al municipi de Balsareny (Bages), al sector oriental del terme, a l'esquerra del Llobregat, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El conjunt inclou l'església romànica de Sant Jaume, que havia estat sufragània de la de Balsareny (amb 11 cases el 1685) i que fou renovada al segle XVIII. L'estructura actual de la masia és bàsicament barroca. Les estructures actuals s'aixecaren a finals del segle XVIII, tal com consta a la façana, on hi ha dues llindes on consta la data de 1789, l'any d'aquestes reformes. Posteriorment s'hi han fet altres reformes com el mur que tanca la lliça, aixecat a finals del segle XIX (1891). L'Església de Sant Jaume de Puigdorca és una capella de petites dimensions, de planta rectangular, que avui forma part de les dependències del mas Puigdorca. Totes les pedres cantoneres són de pedra picada de bona qualitat, com també les del portal d'entrada, rectangular i ornamentat amb motllures, i les de l'estreta finestra que hi ha a la part superior. La coberta de l'edifici és a dos vents, amb el carener perpendicular a la façana. A l'interior hi ha dues laudes sepulcrals, amb data del 1807. A l'altar hi ha les imatges de Sant Jaume, Sant esteve i la Verge de Montserrat. El campanar és d'espadanya, de dos ulls, aixecat amb maó, amb un coronament format per dos quarts d'arc invertits.
MASOVERIA DE LA RABEIA: documentat des de 1368. Aquest topònim donarà nom en època contemporània a la colònia tèxtilde La Rabeia.[2] El mas actual és documentat des del segle XVI (dècada de 1560); l'estructura actual del mas és posterior, corresponent bàsicament al segle XVIII. Una llinda de la casa n'indica reformes del 1799 i una inscripció a l'entrada assenyala noves modificacions per l'any 1860.[1]
Sembla que el mas havia tingut molta relació amb la vinya. Al cantó de llevant té dues tines amb una cabuda per a 160 càrregues de vi.
COLONIA TEXTIL DE LA RABEIA: La colònia respon a l'estructura típica de colònia tèxtil. A més de la fàbrica, la resclosa i el canal per proporcionar l'energia necessària per fer moure les màquines, comprenia els habitatges per als obrers i una sèrie de serveis i equipaments. Els propietaris feren construir l'anomenada torre de l'amo, el pis del director, espais de lleure com el cafè i la sala de ball, i serveis com la botiga. Els primers habitatges per als treballadors donaren forma als carrers del Tap i la Placeta, que actualment ja no existeixen.
Els orígens d'aquesta colònia se situen a l'any 1868, quan Jaume Vila i Soldevila demanà permís al Govern Civil per aprofitar un salt d'aigua situat als afores de Balsareny. La seva intenció era utilitzar aquesta font d'energia per posar en funcionament una fàbrica de filats i teixits. L'any 1872 el mateix Jaume Vila comprà uns terrenys, al nord del castell de Balsareny i a prop del salt d'aigua, per edificar-hi la fàbrica. Aquestes terres les comprà a Jaume Rabeya i Casaldàliga, propietari del mas Rabeia, documentat des del 1368 i que acabà donant nom a la colònia.
ERMITA DE SANT ESTEVE: L'antiga església era un edifici romànic d'una sola nau, rectangular, desproveïts de creuer, amb un absis semicircular, sense decoració. L'any 1942 sofrí una seria de transformacions: s'hi afegí un transsepte, i en ell s'hi construïren dues absidioles d'estil neoromànic, flanquejant l'antic absis. Últimament s'han dut a terme algunes tasques de restauració, consistents en la reobertura de la finestra de l'absis i en treure el guix dels paraments interiors. L'aparell és ben ordenat i disposat en filades. L'església apareix citada el 1038 al testament d'Ingilberga de Balsareny, esposa de Guifré de Balsareny, que era el senyor del castell. Hom creu que devia tenir el caràcter d'una església rural.[1]
El 1897 en Josep Soldevila i Casas fundà una colònia tèxtil en aquell lloc i l'església es convertí en ajuda de la parròquia de Balsareny. El 1942 s'amplià amb dos absis neoromànics. Fa pocs anys s'hi ha fet alguna restauració que permet descobrir més bé la part antiga de la construcció.[1] L'església es trobava dins l'antic terme del castell de Balsareny. Actualment és sufragània de la parròquia de Balsareny.
COLONIA TEXTIL LA RABEIA: Prop de l'indret on hi ha l'ermita romànica de Sant Esteve, Josep Soldevila i Casas, l'any 1897, va començar a construir una fàbrica de teixits -més tard també de filats-, al mateix temps que edificava un carrer de pisos per als treballadors. L'any 1899 es va inaugurar un primer bloc de 18 habitatges. Els 66 pisos que formen el carrer Vell es van anar construint en diferents etapes. L'any 1922, es va fer el carrer Nou amb 18 habitatges més. D'aleshores ençà no hi ha hagut modificacions urbanístiques notables a la colònia. A la dècada del 1920 van arribar a treballar-hi 650 obrers. Hi havia cafè, sala de ball, teatre i escola, entre altres serveis. Aquesta colònia va tenir una rica activitat cultural, amb l'Esbart Dansaire Sant Esteve (1948), la Coral Sant Esteve (1963) i el grup de teatre Sant Esteve (1933), que escenificava Els Pastorets d'ençà de 1948. Després de la crisi i tancament de la colònia, tant els Pastorets com la coral Sant Esteve s'han mantingut però ubicades al poble deBalsareny.
ESGLESIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA: Surt esmentada per primera vegada el 1009. De l'antic edifici preromànic només queden unes restes a la façana, a la nau central i al campanar.Es troba dins l'antic terme del castell, al lloc on després sorgí l'actual població. Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia, que conserva encara avui. És un edifici que fou erigit cap a les darreries del s.XIII, però seguint encara els cànons imposats pel romànic. Els segles XVI-XVII s'hi feren importants reformes.
També cal destacar el Crist jacent, obra de l'escultor Josep Cañas.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.