Descarrega

Distància

10,05 km

Desnivell positiu

140 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

140 m

Altitud màxima

457 m

Trailrank

37

Altitud mínima

364 m

Tipus de ruta

Circular

Temps en moviment

2 hores 15 minuts

Temps

2 hores 24 minuts

Coordenades

1768

Data de pujada

2 de juny de 2022

Data de realització

de juny 2022

Navegació Outdoor

Guia't per milions de rutes a l'aire lliure des del teu mòbil. Fins i tot offline!

Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Navegació Outdoor Navegació Outdoor
Comparteix
-
-
457 m
364 m
10,05 km

Vista 62 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Prenafeta, Catalunya (España)

Ruta circular amb sortida des de Mas de la Sabatera. De dificultat moderada. Aquesta ruta, d'uns 10 quilòmetres, recorre les vinyes dels cellers de Montblanc Vins de Pedra, Josep Foraster i Mas de la Sabatera.
Punt d'interès

Mas de la Sabatera

  • Foto de Mas de la Sabatera
  • Foto de Mas de la Sabatera
  • Foto de Mas de la Sabatera
Un dels pocs exemples de cases rurals aïllades del nucli urbà a la comarca. De grans dimensions, el mas és una de les mostres de la intensa activitat vitícola de la comarca durant el darrer quart del segle XIX. Per l'estructura i disposició dels cossos, aquest mas respon més a la ja coneguda masia que no pas a la tipologia típica dels masos de la comarca. La torre, probablement de principis del segle XX, és d'estil modernista, amb merlets i finestres geminades d'inspiració medieval, construïts en obra vista. El coronat és fet de rajola vidriada. Va ser un dels grans masos de l'antiga baronia de Prenafeta. L'edifici actual data de 1794. En un fogatge de 1553 del terme de Prenafeta hi trobem 7 focs de masos, un d'ells Mas Sabater. Segons padrons municipals, està habitat des de l'any 1889 fins el 1960. INFORMACIÓ PRÀCTICA: Mas de la Sabatera és un celler familiar, que ofereix visites al celler i tast de vins. L'aparcament de Mas de la Sabatera és privat.
Punt d'interès

Construcció de pedra seca

  • Foto de Construcció de pedra seca
Punt d'interès

Barraca de pedra seca 'Ferrarot'

  • Foto de Barraca de pedra seca 'Ferrarot'
  • Foto de Barraca de pedra seca 'Ferrarot'
El tipus de construcció d'aquesta barraca no coincideix amb el de la zona, sent més semblant al d'altres indrets com el Bages. És una barraca amb falsa volta, de planta quadrangular i està recoberta de terra i lliris de bosc. La barraca està construïda aprofitant un fort pendent del terreny i les seves dimensions són considerables. La inscripció "1877" al portal, pot indicar l'any de construcció.
Punt d'interès

Mas del Rendé

  • Foto de Mas del Rendé
Edificació rural, altiva i robusta, amb parament de pedra, que va ser destinada a tasques agrícoles, i molt eventualment a habitatge. Disposa d'un pou interior.
Intersecció

Intersecció

  • Foto de Intersecció
Agafar el GR-175 direcció Prenafeta i Santes Creus.
Intersecció

Intersecció

  • Foto de Intersecció
Continuar pel camí ample de la dreta.
Intersecció

Intersecció

  • Foto de Intersecció
Seguir pel camí de l'esquerra.
Ruïnes

Mas de Gasol

  • Foto de Mas de Gasol
  • Foto de Mas de Gasol
  • Foto de Mas de Gasol
  • Foto de Mas de Gasol
Conjunt de construccions que formaven una explotació agrícola avui abandonada. Estava format per l'antic habitatge central, amb galeria i capelles, les cases dels treballadors i masovers, els magatzems o els estables. Probablement la història de l'actual Mas de Gasol va començar després que Poblet, a finals del segle XIII, organitzés la Baronia de Prenafeta. La masia era la més important d'aquesta antiga baronia. Avui en resten construccions bàsicament dels segles XVIII i XIX amb alguns elements (portes i finestres) del segle XVII.
Intersecció

Intersecció

  • Foto de Intersecció
A la intersecció, seguir pel camí de la dreta.
Intersecció

Intersecció

  • Foto de Intersecció
Continuar pel camí de la dreta.
Panoràmica

Panoràmica de Barberà de la Conca

  • Foto de Panoràmica de Barberà de la Conca
Barberà de la Conca és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà a la qual dona nom. El seu terme és travessat pel riu d'Anguera, afluent del Francolí. El municipi comprèn l'agregat d'Ollers. El topònim Barberà prové d'un antropònim d'origen romà (Barberanus). La primera vegada que apareix el nom de Barberà és l'any 945, en la donació feta pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda al monestir de Santa Cecília de Montserrat, de Sant Pere d'Ambigats "in campo barberano". La datació primerenca del topònim i el fet que hagi donat nom a la comarca fan pensar en un municipi romà de tipus rural del Baix Imperi. Abona aquesta suposició el fet que en diversos indrets de la Conca s'han trobat importants restes de vil·les. L'any 1054, Ramon Berenguer I donà el lloc de Barberà en feu a Arnau Pere de Ponts per tal que hi construís un castell. Aquest, en part conservat, seguí la tipologia pròpia dels castells del segle XI: una torre cilíndrica seguida d'un recinte murallat. Entre 1131 i 1133, el comte d'Urgell, primer, i el de Barcelona, després, cediren Barberà a l'Orde del Temple per tal d'implicar-lo en la conquesta dels territoris musulmans. Vers el 1170, els templers ampliaren pel costat oriental l'antic castell a fi d'instal·lar-hi la seu d'una comanda, la comanda de Barberà. Suprimit l'orde del Temple el 1312, Barberà, com la major part dels béns templers, passà, l'any 1317, a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, qui el senyorejà fins a la desamortització del segle XIX.
Intersecció

Intersecció

  • Foto de Intersecció
Prendre el camí de la dreta.
Intersecció

Intersecció

  • Foto de Intersecció
Continuar pel camí de l'esquerra.
Intersecció

Intersecció

  • Foto de Intersecció
Continuar pel sender de l'esquerra que ens porta a l'ermita de Santa Anna de Montornès.
Lloc religiós

Ermita de Santa Anna de Montornès

  • Foto de Ermita de Santa Anna de Montornès
  • Foto de Ermita de Santa Anna de Montornès
  • Foto de Ermita de Santa Anna de Montornès
Fundada pel rei Pere III el Cerimoniós, l'ermita de Santa Anna de Montornès va ser construïda a la segona meitat del segle XIV. Des de la seva fundació, pel fet d'estar ubicada a la quadra de Montornès, va dependre de la parròquia de Barberà, la qual en va tenir cura fins a la destrucció de 1936. A finals del segle XX, l'ermita estava abandonada i en estat ruïnós però, a principis de segle XXI, es dugué a terme una campanya de recuperació. Va ser un lloc important de romiatge, tant per celebracions festives com per realitzar pregàries dels veïns de la rodalia, especialment Barberà, Prenafeta i Montblanc. Creu de terme del Coll de Sabater: Creu de pedra que hi havia davant l'ermita. En destaquen escultòricament el capitell i la creu. Hi ha qui pensa que la creu pot ser dels mateixos anys que l'ermita. A un costat hi ha la Mare de Déu amb un nen en braços i un ocell; a l'altre, la imatge del crucifix. El capitell està format per un relleus del segle XVI. Trobem també un escut de Berenguer Roca i escenes de la Mare de Déu i dels sants. Actualment, la creu de terme es pot visitar restaurada al Museu-Arxiu de la Conca de Barberà. INFORMACIÓ PRÀCTICA: Aquest edifici no està obert al públic.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.