-
-
1.309 m
644 m
0
4,5
9,1
18,11 km

Vista 25 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de la Nou de Berguedà, Catalunya (España)

Caminada de Cercs a Vallcebre i Guardiola de Berguedà ( Berguedà) .
Era dilluns 29 de juliol, em disposava a començar la jornada, un dia que estava compost per dues etapes, en una primera part faria de Cercs a Vallcebre, i en una segona fase de Vallcebre a Guardiola de Berguedà.
Vaig eixir de Berga i vaig arribar a Cercs amb el meu cotxe, eren sobre les huit de la matinada acabades de tocar, vaig passar per l'ajuntament de Cercs, em van segellar l'etapa que vaig fer el dissabte al carnet d'el Camí, de Berga a Cercs, ja que aquest estava tancat quan la vaig fer.

De Cercs a la Rodonella
Vaig creuar els darrers carrers del poble i en agafar una mica d'alçada ja tenia Cercs als meus peus, farcit per l'espesa arbreda que l'envoltava. No vaig tardar a perdre de vista les darreres cases i al poc de tros un altre poble apareixia al meu davant; Sant Jordi de Cercs. El vaig creuar, els carrers eren relativament moderns i no vaig veure massa elements d'interès.
Vaig eixir de Sant Jordi i vaig seguir cap a la Rodonella, en agafar alçada el paisatge em va regalar noves vistes. Anava degustant les sendes ombrívoles i farcides de fullaraca, els faigs s'enlairaven a la vora de la senda. La blavor del pantà de la Baells anava espurnejant-me entre la vegetació. Al cap em ressonava la cançó de Brams "el Monstre de la Baells", tantes vegades cantada en la meua joventut.
En trobar algun clar de la vegetació el pantà de la Baells es retallava millor ocupant la vall del Llobregat als peus de les muntanyes. A l'esquerra seguia el pantà de la Baells i podia veure el gran fumeral de la hidroelèctrica, com un gran tonell a la vora del pantà. Al fons les grans muntanyes de la serralada Pirenaica es retallaven l'horitzó.
Vaig creuar la Rodonella i vaig seguir embriagant-me amb la vista de les muntanyes i el pantà de la Baells, trepitjant les sendes que eren com els corredors que m'endinsaven en la immensa boscúria.

De la Rodonella a Sant Corneli
Ara tenia una nova fita; Sant Corneli. La Rodonella es quedava al meu darrera a la vora del pantà. Però les sendes tapades i els barrancs profunds em van portar a noves contrades. Vaig perdre de vista el pantà i em disposava a pujar un dels desnivells més acusats de l'etapa. La senda estava farcida d'esbarzers i herbes que em dificultaven la pujada i la seua visió. Algunes esgarrapades m'anaven deixant un record d'aquell indret a les cames, semblava que m'havia tatuat les quatre barres en sang. Una balma vora la senda i algunes marques de GR em van tranquil·litzar. Havia de seguir pujant fins arribar a la línia d'alta tensió, a poc a poc anava salvant aquell tràngol, finalment vaig arribar al coll on hi havia la pista i les torres d'alta tensió, ho havia aconseguit.

Ara ja era més fàcil, era qüestió de seguir la pista que anava planejant fins a Sant Corneli. En arribar al poble vaig tenir una grata sorpresa. Hi havia el museu de la mina, no tenia molt de temps però em vaig esplaiar a la zona de fora on hi havia les vies, vagonetes, i la maquinària antiga per l'extracció del mineral. Mentre vaig fer un mos imaginant aquelles màquines al ple rendiment extraient les roques. En pujar un carrer més amunt un panell em parlava d'un episodi històric important d'aquells pobles: Anomenats com "els Fets de Fígols", així ens ho explica la líder anarquista Frederica Montseny i Mañé(1905-1994). " La vida d'una flor es tan breu com aquells cinc dies d'anarquia a Cardona, Berga, Fígols, Súria i Sallent ".Cinc dies en el quals després d'una revolta propiciada en part per les dures condicions de vida que tenien els miners van aconseguir l'anarquia. Em va semblar molt tendre la manera d'explicar-ho, ho compara amb el que dura una flor abans de marcir-se, fins que la revolta va ser esclafada i la flor de la utopia de l'ordre sense autoritat va ser esmortida.


De Sant Corneli a Vallcebre
Després de fer la volta vaig seguir el Camí, el meu proper punt era Vallcebre, la pista anava resseguint sendes i camins, l'alçada ens donava una vista espectacular del Pirineu al nord i el pantà de la Baells al sud que anava quedant-se cada vegada més menut com un bassal diminut en la immensitat, però sempre com el punt neuràlgic del conjunt. L'alçada ens eixamplava la panoràmica, i noves valls i muntanyes apareixen a la vista. Vaig arribar al grau de les Granotes on hi havia noves plaques per seguir el camí. Vaig seguir per la pista vora un ramat de vaques que estaven pasturant, vaig pujar fins un turó on hi havia una senyera, però al meu davant s'estenia una estampa única: el Pedraforca guaitava entre totes les serralades, el qual a partir d'ara m'acompanyaria una bona part del dia.
El seu runar al mig, i les dues roques que sobreeixien al cim em va recordar a una silueta molt familiar, el Puigcampana al poble de Finestrat, a la Marina Baixa. Tenia una bona visió de la vall on allà al fons es veia el poble de Vallcebre, el meu proper destí, a la falda d'una muntanya hi havia l'església romànica de Sant Ramon. Vaig seguir per camins entre boscos i pastures fins que després de creuar un barranquet vaig arribar a Vallcebre. Un poble menut de cases baixes i escampades. Vaig cercar l'ajuntament, era la una i mitja passades i acabaven de tancar, però hi havia gent a dintre, vaig aconseguir que m'obriren i em segellaren l'etapa amb l'encuny de l'ajuntament de Vallcebre. Els vaig parlar d'el Camí i del que estava fent
Em quedava caminar la darrera fase, de Vallcebre a Guardiola de Berguedà. Em vaig situar a sota del campanar de Vallcebre, que tenia un interessant llaç groc i al costat hi havia un cartellet que ens recordava que ens trobaven en un municipi de la república catalana del parc Cadí Moixeró. Una paleta m'indicava Vallcebre- Guardiola de Berguedà 8,8 km.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.