Coordenades 19216

Data de pujada 13 / de juny / 2019

Data de realització de juny 2019

-
-
534 m
32 m
0
10
20
40,21 km

Vista 45 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Sant Llorenç Savall, Catalunya (España)

El traçat del camí fluvial del riu Ripoll s’inicia al municipi de Sant Llorenç Savall i finalitza al
municipi de Montcada i Reixac, a on enllaça amb el camí fluvial del riu Besòs. El traçat del camí
fluvial del riu Ripoll discorre de nord a sud, passant per els termes municipals de Sant Llorenç Savall,
Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, a la comarca del Vallès
Occidental.
Waypoint

Depuradora de Sant Llorenç Savall

Waypoint

Depuradora de Castellar del Vallès

Waypoint

Depuradora de Sabadell Riu Ripoll

Waypoint

Molí d'en Ginestar

Waypoint

Molí d'en Rata

Dins del nucli urbà de Ripollet es troba el molí d’en Rata. Els inicis de la seva història se situen en l’any 1825 quan es concedia a Bartomeu Clos el permís per construir un molí fariner. Però no fou fins a l’any 1859 que el seu fill el va poder posar en funcionament, degut a un problema amb els drets d’explotació de les aigües de la sèquia Monar d’on s’abastava el molí. El molí també era conegut com a molí d’en Clos, però el nom de molí d'en Rata va ser degut al gran nombre de fills que tenia un dels moliners que els anomenava “les ratetes”, això va fer que el seu pare li quedés el nom de “Rata”. El molí deixa de funcionar entre els anys 1956-1957. A l'any 2000 va ser comprat per l'Ajuntament de Ripollet i el 2005 reobrí les portes, totalment rehabilitat, com a Centre d'Interpretació del Patrimoni Local. Actualment es pot veure com funcionen les seves dues moles i la maquinària del carcabà, tot gràcies a un circuit tancat d’aigua, ja que la bassa s’ha transformat en un camp situat darrera la façana posterior del casal del molí. El casal està format pel carcabà, la sala de moles i el pis superior que era l’habitatge del moliner.
Waypoint

Molí Vermell

El molí Vermell aprofitava les aigües del riu Ripoll per a la producció de paper a partir del segle XVIII. Es té constància de la seva activitat des de l’any 1790, quan Francesca Albareda va vendre el molí Albareda que a partir d’aleshores s’anomenà molí Vermell. A principis del segle XIX va ser arrendat a Josep Baladia, fabricant de paper de fumar, però sembla que el molí paperer ja començava a compaginar l’activitat amb el tèxtil, ja que l’any 1807 existia una filatura de cotó. En el 1835 se seguia fabricant paper i existia un assortiment de llana de Miquel Vilà. A principis del segle XX, el molí Vermell deixà la fabricació de paper per la de cartró i finalment va tancar les seves portes l’any 1980 quan era la indústria tèxtil Manuel Carbonell Tort (“Molver”). Era el molí més modern i el més gran del municipi, estava format per una nau de planta rectangular, amb diferents edificis annexes, que es distribuïa en planta baixa i dos nivells, acabada en una coberta de doble vessant. Les dues plantes superiors eren plenes d’obertures per garantir una òptima ventilació de l’interior del recinte per al correcte assecament del material. Actualment el molí Vermell resta en un estat ruïnós.
Waypoint

Molí d'en Santo

Les primeres notícies del molí d’en Santo són d’època medieval, de l’any 1040, quan juntament amb el molí d’en Dou eren coneguts amb el nom de molins del Canyadell. Al 1648 es deia la farga d’en Ribes i era explotat per Montserrat Font com a molí paperer. El molí fou venut el 1660 a Onofre Argemir que l’utilitzà com a molí paperer i temps després com a fariner i polvorer. L’any 1790 va ser arrendat com a fàbrica auxiliar del tèxtil, aleshores conegut com a molí de Verdum. Cap a mitjans del segle XIX tornà a ser molí paperer i és quan va rebre el nom de molí d’en Santo, que era el sobrenom de l’amo d’aquell moment. A partir de 1904 el molí es converteix en fàbrica de cartró i tanca les seves portes com a indústria l’any 1926. La construcció consta d’una nau longitudinal i una de transversal, té dues plantes que acaben amb una coberta de doble vessant. En els murs de la planta superior es poden apreciar més obertures, ja que era el lloc on s’assecava el paper. Els murs de l’edifici han estat fets amb materials diversos i posteriorment van ser arrebossats. Amb el pas del temps s’han anat afegint diversos cossos al conjunt de la construcció. Actualment, el molí s’ha reaprofitat com a masia.
Waypoint

Molí de can Barba

L’any 1529 Gabriel Barba s'establí a Castellar del Vallès i va fer construir un molí draper. Arribat l’any 1620, transformat en molí polvorer, es duia a terme una intensa activitat. Durant els segles XVIII i XIX va torna a ser un molí bataner. El metge Josep Tolrà llogà la construcció a Francesc Juliana, l’any 1866, per establir-hi la seva empresa tèxtil; l’any 1872 comprava les instal•lacions, els tres salts d’aigua i les terres. A finals del segle XIX, la vídua Tolrà annexà el molí de la Farga i el molí d’en Xom per ampliar la seva indústria. L’edifici més antic que resta a can Barba és de planta basilical, era l’antiga sala de turbines que encara es conserven i sota d’aquesta es troba la construcció primigènia. La resta del conjunt correspon a arquitectura industrial d’extenses naus sostingudes per primes columnes de ferro colat que subjecten voltes de quatre punts i de mocador amb lluernaris. També es conserva en el marge esquerre del riu Ripoll el rec que hi conduïa l’aigua. La riuada de 1962 destruí part de les instal•lacions i la prosperitat de la indústria.
Waypoint

Molí d'en Barata

L’any 1710 el pagès Bonaventura Umbert i el seu fill van vendre el seu molí fariner d’una sola mola a Josep Barata, pagès de Matadepera i amo del mas Olivet on es trobava el molí. Hi portaven a moldre el blat de Matadepera i també hi acudien des del Bages i de la vora del Llobregat, cosa que dotà d’importància el molí d’en Barata. A la segona meitat del segle XIX el molí va ser arrendat a Pere Soldevila qui hi va afegir telers de cotó i màquines per a la fabricació de llana, elements que funcionaven amb rodes hidràuliques. És en aquesta època que ja era conegut com a molí d’en Cames. El molí està format per tres edificacions diferenciades que segueixen el desnivell del terreny, essent la part més antiga la més propera al riu, que va ser reformada a finals del segle XVIII afegint un edifici industrial hidràulic. La construcció superior data de 1858 on s’instal•la la indústria tèxtil que fou ampliada l’any 1873. Finalment, l’any 1973 el molí quedà abandonat i avui es troba en un estat ruïnós.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.