Coordenades 17740

Data de pujada 13 / de juny / 2019

Data de realització de juny 2019

-
-
614 m
68 m
0
11
23
45,23 km

Vista 12 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Tona, Catalunya (España)

El traçat del camí fluvial del riu Congost s’inicia al límit nord del municipi de Balenyà, paral·lel a la
carretera C-17, i finalitza al municipi de Montmeló, on enllaça amb el camí fluvial del riu Besòs, i al
municipi de Montornès del Vallès, on un altre braç del camí fluvial enllaça amb el camí fluvial del riu Mogent.
El traçat abasta una part molt important de la conca del Besòs en el sentit que el riu Congost és l’eix
vertebrador d’una de les subconques més extenses d’aquesta conca. Aquesta subconca està ubicada al quadrant
nord-est de la conca del Besòs i drena els vessants oest del massís del Montseny i els llevantins dels Cingles
del Bertí, així com els espais septentrionals de la plana vallesana. El traçat del camí fluvial del riu Congost
discorre de nord a sud, passant per els termes municipals de Balenyà, Centelles, Sant Martí de Centelles, a la
comarca d’Osona, i els termes municipals de Tagamanent, Figaró-Montmany, la Garriga, les Franqueses del Vallès,
Canovelles, Granollers, Montmeló i Montornès del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental, tots ells dins la
província de Barcelona.
Waypoint

Rentador de llana de la Font Grossa

Els rentadors de llana servien per rentar i desengreixar la llana que es comprava als ramaders, normalment a la primavera. Els artesans tèxtils, especialitzats en la producció de draps de llana, van afavorir la construcció d’alguns equipaments gremials per facilitar les tasques de producció, entre d’altres els rentadors de llana que aprofitaven l’aigua de rius, torrents o fonts. Els rentadors van ser utilitzats entre els segles XVI al XIX, moment en el que van començar a ser substituïts per les noves tècniques industrials. El rentador de la Font Grossa va ser redescobert l’any 2005 quan es va trobar una part de l’empedrat i dos punts de foc que feien pensar en uns fogons i en un antic punt de tractament de llana, relacionat amb el gremi de paraires que ja hi havia a Centelles en el segle XVI. No és d’estranyar que el rentador s’ubiqués a la Font Grossa perquè necessitava aigua neta en abundància per donar millor qualitat a la llana i d’aquesta font en brolla en quantitat. La llana per arribar a ser transformada en un producte manufacturat seguia un procés de neteja que començava amb un escaldat en aigua bullint a les piques i després s’esbandia al canal de rentat, tot seguit es deixava escórrer, s’estenia sobre la llosa, que en aquest cas és d’una sola peça de pedra un xic inclinada per desaiguar, i a l’últim es deixava assecar. Un cop seca es transportava fins al lloc on s’elaborava.
Waypoint

Molí de la Llavina

El molí de la Llavina encara funciona amb el mateix sistema de producció de farina que feia servir la família Llavina ara ja fa més de cinc segles; la nissaga familiar de moliners perdura actualment amb el senyor Josep Llavina. La primera notícia documental del molí és de l’any 1040, quan es parla d’un molí pròxim a l’Ollic propietat d’en Gilabert, i el 1183 s’esmenta el molí de l’Ollic. L’any 1331, Marc de Vilanova pagava un cens per la propietat coneguda com el molí del Cup de l’Ollic. El molí va anar canviant de mans fins que l’any 1497 Valentina, filla del moliner Pere Llobateres, el va rebre amb motiu de les seves núpcies amb Jaume Llavina, d’aquí el nom actual del molí. A partir de l’any 1750 es va construir un altre molí que molia cereals per al bestiar, juntament amb un molí bataner. Mentrestant, en el molí de la Llavina es feia la farina per elaborar pa fins a 1955. Actualment el molí torna a fer farina per al consum familiar. En un nivell inferior del carcabà, sota la sala de moles, encara s’hi pot trobar el carcabà més primitiu amb una gran volta ogival de tipus gòtic. Del segon molí fariner i del batan en resta el casal i la bassa que ha estat transformada en un llac.
Waypoint

Blancafort del Molí

La masia Blancafort del Molí està formada per un conjunt d’edificacions que van des del segle XII al XVIII i que representen en un mateix espai la complexitat de l’època medieval: torre defensiva, molí, bassa i casal del moliner, masia (vella i nova), celler, trull, era, pallissa i capella. Situada a l’entrada del Congost, l’origen es troba en una torre defensiva documentada en el 1183 quan es fa referència a la “fortitudo blancafort”, sota el domini dels nobles Centelles. El molí ja constava en el 1297 en un establiment d’aigües que Bernat Palau va fer a favor del molí de Blancafort. El molí fariner està situat a la zona nord-est de Blancafort, al davant de l’antiga torre i entre l’era i la capella de la Mare de Deu dels Misteris. El casal del molí és un edifici en forma de torre. A la planta baixa hi ha la sala de les moles que encara conserva en bon estat les dues moles i tota la maquinària, amb la cabra, les tremuges, els graduadors, el canalot i les moles. D’aquesta sala s’accedia a la cuina del moliner, amb llar de foc i forn de pa, amb una sortida directa al pati per poder controlar el rec i la bassa, i en els pisos superiors hi havia la resta de les estances del moliner, les finestres de les quals encara conserven els festejadors. L’aigua que arribava a la bassa era derivada des del Congost i després de molinar regava les hortes a través del rec Monar.
Waypoint

Molí­ de can Marc

El molí d’en Marc està situat a tocar de l’actual ronda nord. A Canovelles hi ha documentada l’existència de tres molins fariners des del 1321: el de les Canyes, el de la Sal i el d’en Marc. Tot i aquestes referències, el desús d’aquests elements preindustrials, la transformació urbanística de la zona i les riuades han fet desaparèixer alguns d’aquests elements. Només el molí d’en Marc conserva en part l’estructura de molí. Malgrat el seu origen medieval, les obres fetes al llarg del segles han transformat algunes de les característiques pròpies. Amb tot, la cara sud permet esbrinar un típic casal de molí que consta de planta baixa, pis i golfes. La porta principal, en desnivell respecte de l’actual habitatge, és com la de molts molins: brancals de pedra i llinda plana de fusta sobre permòdols motllurats també de pedra. Seguint el costum medieval d’obrir poques finestres per evitar perills, a la planta baixa només hi ha una petita finestra per donar una mica de llum a l’interior, protegida amb reixa de llangardaix. Les finestres de les golfes són d’arc carpanell. La resta de les obertures han estat modificades en els darrers anys. A l’interior del molí, tot i no conservar la maquinària de moldre, si que hi ha el lloc on estaven ubicades les moles i les arcades que separaven l’espai, fetes amb dovelles ben treballades; també hi ha l’escala que unia la sala amb l’habitatge del moliner. A la part nord de la casa hi ha les restes de la bassa i d’un dels trestelladors d’aquesta, també algunes de les antigues moles.
Waypoint

L'Adoberia d'en Ginebreda

L’adoberia d’en Ginebreda, convertida en Centre d’Interpretació Històrica del Granollers Medieval, depenent del Museu de Granollers, és una de les poques adoberies que actualment es conserven d’època preindustrial. Granollers havia tingut una abundant activitat de la manufactura de la pell que ja es documenta en el segle XII i amb un major desenvolupament a partir del segle XVI, tal com ho constataven els acords del Consell de la Vila per pal•liar els efectes molestos de les adoberies. L’adoberia d’en Ginebreda està documentada des de l’any 1562, encara que les restes arqueològiques sembla que corresponen a un període més tardà, dels segles XVIII i XIX. L’adoberia conserva la zona de la ribera que permet seguir el procés de la pell des que entrava fins al seu acabat. El pou que subministrava l’aigua, element bàsic per a la neteja de la pell; el fogó per escalfar l’aigua que accelerava el procés en el remull; els clots de remull per obrir els porus; els calciners on les pells s’inflaven i afluixava el pèl per facilitar la seva extracció; els clots de l’aiguamel per eliminar les restes del procés anterior; els clots d’alum que obrien les fibres i facilitaven l’adobament; i l’adob pròpiament dit amb el roldor o l’escorça de pi. Acabat el procés, la pell adobada passava a l’assecador que era al pis superior, que no es conserva.
Waypoint

El Molinot de Palou

No es coneixen gaire noticies sobre el Molinot de Palou. En el capbreu del béns reials del Vallès, fet entre 1668 i 1669 en nom del Batlle General de Catalunya Josep de Rocabertí, consta que a Palou hi havia el molí d’en Muntanyola, de propietat reial, i els d’en Junyent i el d’en Cors que eren senyorials. Podria ser que el molí dit d’en Junyent es correspongui amb l’anomenat “molinot”. La família noble dels Junyent eren propietaris del mas del mateix nom, actualment conegut com a Torre de les Aigües degut a la capella dedicada a la Mare de Déu de les Neus que s’invocava en els anys de sequera, i també tenien l’antic hostal al peu del camí Ral que ara es coneix com el Junyent. Els Junyent estaven vinculats al poder, en el segle XV Joan Junyent va ser nomenat marmessor de la reina Violant, muller del rei Joan I, i en el segle XVI Francesc Junyent va comandar una de les galeres reials a la guerra de Nàpols. El Molinot està situat en els camps del marge esquerra del riu, entre el mas i el Congost. De les restes encara es pot veure una part del casal del molí, bastit amb carreus regulars ben tallats, com els que s’utilitzaven a les construccions dels segles XII i XIII, amb filades ben traçades; el semisoterrani del carcabà amb una arcada tapiada; el pou del cup amb pedra ben escairada; i les parets de l’inici de la bassa que són un xic atalussades a l’interior.
Waypoint

Depuradora de la Garriga

Waypoint

Depuradora de Granollers

Waypoint

Depuradora de Centelles

Waypoint

Depuradora del Congost

Waypoint

Molí de l'Omet

El molí de l’Omet està situat en un gran pla al límit de Balenyà, que antigament formava part del terme del castell de Tona. Les notícies històriques sobre el molí són escasses, tot i que el lloc de l’Omet ja surt documentat en el segle X en la venda d’unes cases. L’antic mas havia estat propietat del monestir de Ripoll com també ho seria el molí. Actualment l’Omet és un gran mas situat en el pla del mateix nom i a tocar del molí. A l’antic casal del molí se li han anat afegint diverses construccions com habitatges, graners i quadres. El molí és de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, i aprofita la roca natural en la base a l’espai del carcabà. Es conserven en bon estat el carcabà i la sala de les moles, amb dos parells de moles (dues de fixes i les dues corredores) i la cabra amb les mitges llunes per moure les moles a l’hora de repicar-les. Els trespols dels pisos estan fets amb bigues de fusta i posts. L’accés a la sala de les moles és una gran portalada de llinda plana i brancals de pedra.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.