• Foto de Camí dels bons homes: Etapa 1 - De Bagà a Bellver
  • Foto de Camí dels bons homes: Etapa 1 - De Bagà a Bellver
  • Foto de Camí dels bons homes: Etapa 1 - De Bagà a Bellver
  • Foto de Camí dels bons homes: Etapa 1 - De Bagà a Bellver
  • Foto de Camí dels bons homes: Etapa 1 - De Bagà a Bellver
  • Foto de Camí dels bons homes: Etapa 1 - De Bagà a Bellver

Dificultat tècnica   Moderat

Temps  8 hores 5 minuts

Coordenades 1762

Data de pujada 7 / d’octubre / 2017

Data de realització de juny 2017

-
-
1.768 m
701 m
0
5,5
11
21,9 km

Vista 43 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Bagà, Catalunya (España)

Con esta salida iniciamos la Ruta dels Bons Homes que tendrá su continuidad hasta llegar a Montsegur, quién sabe cuando. Es una ruta cargada de historia, de mitos y de trobadors. La ruta es incierta y en ocasiones es altamente dudoso que fuera utilizada, por eso la adaptaremos al itinerario más interesante por las zonas que atraviesa.
El origen no ha sido el Santuario de Queralt, ya que algunos integrantes del grupo ya habían hecho los tramos anteriores a Bagà y decidimos no repetirlos, puede que en el futuro, cuando lleguemos a Monsegur, nos planteemos hacer los tramos de Queralt a Bagà.
Hacemos la salida en junio. El último tramo lo hacemos diluviando, el resto del camino está gris pero nos respeta.

Mitos y leyendas de la zona:

ORQUESTRINA GALANA
No trencaràs la son dels càtars
(LP, Album 1986) https://www.youtube.com/watch?v=k-EkuXlrD88

Sergi Grau Torras. La invenció dels càtars. http://www.angleeditorial.com/tasts/LaInvencioDelsCatarsTAST.pdf
Invenció és l’acció d’inventar, un terme que té dues accepcions: la de trobar o descobrir alguna cosa nova, no coneguda abans, o bé la de fabricar raons per convèncer d’alguna cosa .
D’acord amb aquest segon significat, podem afirmar que, en efecte, els càtars són una invenció, no perquè no hagin existit mai sinó perquè al seu voltant s’ha fabricat una imatge que ens ha convençut i que té poc a veure amb la realitat .
Avui dia, els càtars generen tal fascinació que la seva història es fusiona sense fi amb una sèrie de mites i llegendes molt variades .
Són moltes les novel·les, assajos literaris, revistes, pàgines webs, blogs i altres tipus de publicacions que tenen aquests mites com a centre de la seva història. De fet, només cal fer una cerca ràpida per adonar-se de la gran quantitat de temes esotèrics que giren al seu voltant, molt allunyats de la seva veritable essència .
Més enllà dels tòpics, podem afirmar que, sota el nom de catarisme, englobem un moviment religiós cristià que va aparèixer al segle xii en diversos indrets de l’Europa occidental i va finalitzar al segle xiv. El catarisme va tenir presència a França, Renània, Itàlia, Bèlgica, Anglaterra, Catalunya i, fins i tot, esporàdicament a la Corona de Castella. Per aquesta raó no va ser un moviment uniforme, sinó que va adquirir variants en funció dels llocs on es va establir. La seva proposta estava fonamentada en els preceptes dels Evangelis, que aplicaven amb exemplaritat .
Per aquesta raó, els seus membres eren coneguts pertot arreu com els bons cristians, o també com els bons homes i les bones
dones. En canvi, foren etiquetats pels teòlegs catòlics com a càtars, un terme despectiu que fou emprat puntualment en l’època per burlar-se de la seva suposada puresa, malgrat que ells mai van anomenar-se així. L’aparició d’aquestes comunitats cristianes va comportar una ferotge reacció de la jerarquia eclesiàstica i del poder polític. La conseqüència més visible va ser la creació de la Inquisició i la instauració dels mecanismes repressius que, a partir de llavors, van custodiar l’ortodòxia catòlica i van castigar qualsevol tipus de dissidència que s’allunyés del dogma catòlic. Per aquesta raó, els càtars van ser un grup de cristians dissidents que van acabar condemnats com una heretgia i perseguits arreu d’Europa .
Actualment conservem un gran volum de documentació de l’època que ens permet de conèixer la història dels càtars . Malauradament, hem de tenir present que bona part d’aquesta documentació procedeix de l’àmbit eclesiàstic i, per tant, és tendenciosa, és a dir, fou escrita per condemnar, menysprear i ridiculitzar les seves pràctiques. Això ha llegat una imatge distorsionada dels càtars que té molt poc a veure amb la realitat, carregada de tòpics falsos que han perdurat fins al dia d’avui. A més, a partir del segle xix, els càtars van rebre l’atenció de grups esotèrics, els quals van conformar una nova mitologia sobre els bons homes des d’una òptica romàntica i mistèrica. Aquí és quan apareix el mite del temple solar de Montsegur, els túnels, el Grial, el tresor dels càtars, la profecia del llorer, etc. Un sense fi de representacions que ha convertit els càtars en un veritable nínxol literari i els ha fornit d’una aurèola de misteri que no ha cessat de créixer amb els anys .

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.