-
-
2.143 m
1.386 m
0
0,9
1,7
3,42 km

Vista 4279 vegades, descarregada 45 vegades

a prop de Certers, Parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra)

(CAT)
El camí de Manyat té el seu inici al poblet de Certés, un petit nucli situat al
peu de la serra de la Creu. Just a l’entrada del poble, el nostre camí abandona
la carretera principal pel seu marge esquerre. La primera part del recorregut,
des d’aquí fi ns als cortals de Manyat, correspon a un tram d’un sender de gran
recorregut (GR).
Entre les espècies exòtiques plantades als jardins propers, destaquen l’om (Ulmus glabra) i el cirerer (Prunus avium). La camamilla de muntanya (Santolina
viridis) és una planta aromàtica que omple tots els racons secs i rocosos amb les seves inflorescències grogues i globulars. També força abundant, hi trobem el fonoll (Foeniculum vulgare).
A mesura que anem ascendint, el paisatge està dominat per pinedes de pi roig
(Pinus sylvestris), acompanyades, en les zones més assolellades, per savines
(Juniperus phoenicea).
La fauna més habitual en aquest racó andorrà són els mamífers, els ocells i algun que altre escurçó (Vipera aspis). Hi destaquem el reietó (Regulus regulus), l’ocell més petit d’europa, el còlit gris (Oenanthe oenanthe), fàcil d’identifi car per la taca negra s’obre l’ull, i la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). L’isard (Rupicapra pyrenaica), un dels mamífers més espectaculars d’Andorra, volta per les zones més pedregoses de Sant Julià de Lòria.
(ESP)
El camino de Manyat tiene su inicio en el pueblecito de Certés, un pequeño núcleo situado al pie de la sierra de la Creu. Justo en la entrada del pueblo, nuestro camino abandona la carretera principal por su margen izquierdo. La primera parte del recorrido, desde ahí hasta los Cortals de Manyat, corresponde a un tramo de un sendero de gran recorrido (GR).
Entre las especies exóticas plantadas en los jardines próximos, destacan el olmo montano (Ulmus glabra) y el cerezo silvestre (Prunus avium). El abrótano hembra(Santolina viridis) es una planta aromática que llena todos los rincones secos y rocosos con sus infl orescencias amarillas y globulares. También bastante abundante,encontramos el hinojo (Foeniculum vulgare).
A medida que vamos ascendiendo, el paisaje está dominado por pinares de pino
rojo (Pinus sylvestris), acompañados, en las zonas más soleadas, por sabinas
(Juniperus phoenicea).
La fauna más habitual en este rincón andorrano son los mamíferos, las aves y alguna que otra víbora áspid (Vipera aspis). Destacan el reyezuelo sencillo (Regulus regulus), el ave más pequeña de Europa, la collalba gris (Oenanthe oenanthe), fácil de identifi car por la mancha negra sobre el ojo, y el colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros). El rebeco (Rupicapra pyrenaica), uno de los mamíferos más espectaculares de Andorra, anda por las zonas más pedregosas de Sant Julià de Lòria.
(FR)
Le chemin de Manyat part du petit village de Certés, un petit hameau blotti au
pied de la Serra de la Creu. Juste à l’entrée du village, notre chemin sort de la route principale sur le côté gauche. La première partie du parcours, comprise entre cet endroit et les Cortals de Manyat, correspond à une partie d’un sentier de Grande Randonnée (GR).
Parmi les espèces exotiques plantées dans les jardins aux abords, on remarque
l’orme blanc (Ulmus glabra) et le merisier (Prunus avium). La santoline petitcyprès (Santolina viridis) est une plante aromatique qui foisonne dans tous les coins secs et rocailleux avec ses infl orescences jaunes et globulaires. Le fenouil (Foeniculum vulgare) y abonde tout autant.
Au fur et à mesure que l’on monte, les pinèdes de pins sylvestres (Pinus sylvestris)se mettent à dominer le paysage, en compagnie, dans les zones les plus ensoleillées, de genévriers de Phénicie (Juniperus phoenicea).
La faune la plus courante dans cette région andorrane consiste en les mammifères, les oiseaux et quelques vipères aspic (Vipera aspis). On distingue le roitelet(Regulus regulus), le plus petit oiseau d’Europe, le traquet motteux (Oenanthe oenanthe), facilement reconnaissable à la tache noire qu’il a sur l’oeil, et le Rougequeue noir (Phoenicurus ochruros). L’isard (Rupicapra pyrenaica), l’un des plus spectaculaires mammifères d’Andorre, arpente les zones les plus rocheuses de Sant Julià de Lòria.
(ANG)
The Manyat route begins at the small village of Certés, located at the foot of the La Creu mountain range. Right at the town entrance, the path leaves the main road on its left shoulder. The fi rst part of the route, from here to Els Cortals de Manyat, follows a long-distance path (GR).
The most prominent exotic plant species in the nearby gardens include Scots elm
(Ulmus glabra) and wild cherry trees (Prunus avium). Green santolina (Santolina
viridis) is an aromatic plant that fi lls every dry and rocky area with its yellow, globular blossoms. Fennel (Foeniculum vulgare) is also quite abundant here.
As you ascend, the landscape will be dominated by forests of Scots pine (Pinus
sylvestris), which will be accompanied by Phoenician juniper (Juniperus phoenicea)in the sunniest areas.
The most common fauna in this part of Andorra are mammals, birds and the asp
viper (Vipera aspis). Prominent are the goldcrest (Regulus regulus), the smallest bird in Europe, the northern wheatear (Oenanthe oenanthe), easy to identify by the black spot on its eye, and the black redstart (Phoenicurus ochruros). The Pyrenean chamois (Rupicapra pyrenaica), one of the most spectacular animals in Andorra, prowls the rockiest parts of Sant Julià de Lòria.

Veure més external

Unknown Point Feature
Unknown Point Feature
Unknown Point Feature
Unknown Point Feature
Unknown Point Feature

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.