-
-
2.830 m
1.622 m
0
3,9
7,7
15,43 km

Vista 228 vegades, descarregada 12 vegades

a prop de Vall de Núria, Catalunya (España)

Caminants: Miquel Colomer, Lluís Busquets, Lluís Bardají, Miquel Vila, Toni Bach, Josep Serra, Josep Rius i Delfí Santiago

Factorenergia els ofereix el temps: una bossa d’aire calent, carregada de partícules de sorra en suspensió procedent del desert del Sahara, està avançant pel sud de Catalunya. Quan es trobi demà a partir del migdia amb el corrent d’aire fred que està entrant pel nord del principat, explosionarà en forma de ruixats i fortes tempestes, que afectaran sobretot les comarques del nord i la serralada dels Pirineus... (Eloi Cordomí, TV3)

I ja ens tens a tots acollonits! No passen ni quinze segons que ja entra un WhatsApp: “Has sentit l’Eloi Cordomí? Demà lleparem!” Resposta immediata: “Demà ens ho mirarem i decidirem”.

A les sis del matí la volta del cel, coberta d’infinitat d’estels que titil•len, és neta com una patena, la qual cosa encara complica més la decisió a prendre.
Hi ha una proposta de deixar el Cambra d’Ase per a un altre dia amb previsions meteorològiques més favorables, anar des de Núria a Queralbs pel Camí dels Enginyers i Coma de Vaca, i dinar en algun establiment de restauració de la zona. Quan arribem a Ribes de Freser sembla que aquesta és l’opció que va prenent força, però en Lluís intervé de forma enèrgica dient que el que cal fer és pujar al Pic d’Eina i allà resoldre si travessem cap a Sant Pere dels Forcats o si reculem cap a Núria. La proposta sembla prou assenyada i convincent com perquè, amb les votacions democràtiques de costum, l’aprovem per unanimitat.

Pel que sembla, no som pas els únics que ens volem arriscar: hi ha tants excursionistes a l’estació del cremallera que la companyia es veu obligada a fer pujar dos trens.

Dalt del santuari el temps és frescal, perfecte per caminar. No hi ha ni un sol núvol i el cel és d’un blau intens, només ratllat per l’estela que deixen els avions... però ja se sap que a muntanya no te’n pots refiar mai.

Amb aquell pas petit que et permet fer camí de manera agrupada, ens enfilem cap a la Jaça de la Coma d’Eina. Som ben sols! Tota la resta d’ excursionistes ha optat per anar al Puigmal, o bé al Noucreus.

Al cap de poca d’estona, ens crida l’atenció la presència d’una vaca morta, sembla que de fa poques hores, al bell mig del torrent. No trigaran gaire els voltors a dir-ne bé.
La pujada, amb senyals de GR, va fent llaçades de manera sàvia i en dues hores ja estem esmorzant al Coll d’Eina (2682m). Vint minuts de reposar i agafar forces, i amb una petita espitregada ens plantem dalt del Pic d’Eina (2789m). Ara és l’hora del caixa o faixa: o retrocedim, o travessem la llarga carena de més de dues hores de camí, sempre per sobre dels 2500m, fins al Cambra d’Ase. Tots sabem que trobar una tempesta de llamps i trons (i a vegades pedregada) per aquests verals no és pas la cosa més il•lusionant del món, però sembla que de moment el temps pinta bé. Veurem ...!

Fins a la Torre d’Eina (2829m), punt més alt de la travessa, hi ha un corriol fressat però sense cap fita ni marca de pintura. Tanmateix, sense boira, la visibilitat al llarg de tota la carena, que avui és plena de muntanyencs que pugen i baixen des d’Eina i de Sant Pere dels Forcats, és excel•lent.

A partir d’aquí i fins al Cambra d’Ase, el camí és senyalitzat amb dues ratlles blanques: no té pèrdua. Quan som a tocar del cim de la Coma de les Fonts (2773m) hi veiem arribar una noieta a pas de Núria Picas. Ens explica que, mentre la resta de la família tirarà avall, ella i el seu pare s’arribaran fins al Puigmal. Quina botifarra! Expliquen que la météo de la televisió francesa del vespre només ha pronosticat pluges i tempestes a la part sud del Pirineu. Que tinguin sort ...!

A quarts de dues ens estem fotografiant al pic de Cambra d’Ase (2750m), magnífica talaia sobre l’Alta Cerdanya i el Capcir, amb punts destacables com la Serra del Cadí, el Puigpedrós, el massís del Carlit, l’estany de Matamala, la Serra de Madres...

Han començat a sortir algunes castellades, però de moment fan més bonic que no pas por. Això no obstant, portem gent molt previnguda que insisteix que cal perdre alçada ràpidament, baixar per la banda occidental del circ i anar a dinar just abans d’entrar al bosc de pi negre. Tal dit, tal fet. Mengem, uns de cara a migdia i els altres mirant a nord, els uns cada vegada més preocupats pel carés que va prenent el temps, i els altres totalment refiats: mentre que al Pirineu s’hi està congriant una tempesta fenomenal, amb uns núvols grassos, negres i amenaçadors, sobre la Cerdanya hi lluu el sol i el cel es veu totalment trencat. El primer tro posa, de sobte, les coses al seu lloc: cal recollir en un moment. Si ens espavilem una mica, encara potser podrem arribar secs a baix, cosa que a la nostra edat sempre s’agraeix. Finalment atenyem l’espai Cambra d’Ase, a tocar de l’escola d’esquí, de bracet amb el primer ruixat. Hem estat de sort, no ens ha calgut ni treure les capelines.

Pertot arreu els rètols porten escrit “Espace Cambre d’Aze”. M’emprenya molt veure com tracten la llengua catalana a França, de manera que m’agradaria que algun filòleg de París m’expliqués com es pot ser tan burro, o tan somera (i que em perdonin els animals!) per canviar el mot català “ase” per “aze”, i quina necessitat tenen d’afrancesar-ho tot. Només hi veig una explicació: mirar de destruir la llengua minoritària. I és que en això l’estat francès s’ha portat igual o pitjor que l’espanyol. Quanta mala llet i quanta ignorància!

Una vegada més, el taxista Jairo ens deixa davant de l’estació de la RENFE de Puigcerdà, on agafem “el ràpid” fins a Ribes de Freser.

Estem cansats, però l’excursió ha anat tan bé que ens han quedat ganes de tornar a visitar la zona l’any vinent. Hi ha qui proposa de travessar, a finals de juny, de Núria a Eina. El final de la primavera és l’època ideal per visitar la Vall d’Eina, declarada Reserva Natural per la seva gran riquesa biològica.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.