Temps en moviment  una hora 27 minuts

Temps  2 hores 18 minuts

Coordenades 1123

Data de pujada 26 / d’agost / 2018

Data de realització d’agost 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.334 m
1.266 m
0
1,6
3,2
6,35 km

Vista 657 vegades, descarregada 39 vegades

a prop de Sant Llorenç de Morunys, Catalunya (España)

La serra de Busa i el Capolatell, que formen part de l’Espai d’Interès Natural Protegit de les serres de Busa, els Bastets i Lord (PEIN), es troben al costat de la serra dels Bastets, formada per parets de formes montserratines, i el cim més elevat és el Cogul amb 1.526 m.

La serra de Busa forma un ampli altiplà, anomenat el pla de Busa, tallat per tots costat per altes cingleres, i s’estén des de la Vall d’Ora a llevant fins a la del Cardener a ponent. Aquest pla és una illa natural sobre els penyals de la serra de Busa i ofereix una magnífica vista panoràmica.

A l’extrem nord-occidental del pla destaca el Capolatell, més conegut com “la presó de Busa” amb motiu del seu ús per a aquest fi durant la Guerra del Francès. En aquest moment s’hi pot accedir a peu per una palanca de ferro.

http://turismesolsones.com/punt/serra-de-busa-i-el-capolatell/
Entre la casa del Rial i Sant Cristòfol de Busa hi ha la Font de l'Espadraguer, perparada per a poder abeurar el besitar.
Poc abans d'arribar al mirador de la vall de Lord, quan ens comencem a enfilar pels conglomerats montserratins, veurem un aflorament de quars i mica. El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre. És un compost químic de silici i oxigen (diòxid de silici o sílice) amb fórmula SiO2. Les miques són uns silicats complexos d'alumini, ferro, calci, magnesi i d'altres elements, en diferents proporcions segons l'espècie. Totes elles es caracteritzen per una exfoliació fàcil en làmines flexibles, elàstiques, fines i brillants.
Al costat del Cingle del Moro, trobem el mirador de la Vall de Lord, amb un panell informatiu, on podem contemplar tota la vall i els seus pobles, i la punta del pantà de la Llosa del Cavall amb el santuari del Lord, Coll de Jou i Vilamala, el Puig Sobirà i el Port del Comte, La serra del Verd i la serra d’Ensija amb els Rasos de Peguera, el Cadí i el Pedraforca.
La presó de Busa es troba a El Capolatell, un planell envoltat de cingles situat al municipi de Navès, a la serra de Busa. A l’estar separat del pla per una esquerda profunda queda com una illa natural, rodejada de penya-segats. Va ser usat com a presó durant la Guerra del Francès (a principis del segle XIX), ja que només s’hi podia arribar a través d’una rampa o pont, que es posava i es treia quan havien de fer entrar o sortir presoners. La Serra de Busa té un pla a la part més elevada amb fonts i rodejat de cingles, que fan de barrera natural, així es va poder utilitzar com a camp d’instrucció militar durant la guerra del francès. Les roques de la serra de Busa són conglomerats dipositats pels curts i violents rius pirinencs durant l’Oligocè (fa uns 25 milions d'anys), a l’antiga línia de costa del mar de la depressió de l’Ebre fins a l’actual Montserrat. A la zona del Capolatell aquests conglomerats estan fracturats. Una d'aquestes fractures ha estat erosionada pels agents atmosfèrics al llarg del temps, fins al punt que presenta una obertura suficientment gran com per evitar el pas d'una persona. Aquesta obertura és la que separava la presó de la resta de la serra: els presoners travessaven la fractura a través d'un pont de fusta que era retirat perquè no tinguessin manera de tornar. Actualment es pot accedir a la presó a través d’un pont metàl·lic, que fa un fort pendent de la serra cap a la presó, cosa que impossibilitava encara més la fugida. El Capolatell o presó presenta una sèrie de fractures, salvables però molt profundes, que es converteixen en avencs (el Capolatell-1 i el Capolatell-2), el més profund dels quals amb 115 metres de fòndària i un diable pintat a l'entrada que es suposa que qui el va pintar indicava l'entrada a l'infern. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pres%C3%B3_de_Busa
A l'extrem de la presó de Busa hi trobem el mirador del Capolatell on podem veure des de una perspectiva única el pantà de la Llosa del Cavall amb el santuari del Lord, Coll de Jou i Vilamala, el Puig Sobirà i el Port del Comte, La serra del Verd i la serra d’Ensija amb els Rasos de Peguera, el Cadí i el Pedraforca, els cingle del Moro de Busa i moltes més muntanyes amb plegaments, arrodoniments i singulars formes capritxoses. Així com els pobles de Sant Llorenç de Morunys, la Coma i Guixers. Es fàcil poder-hi veure voltors sobrevolant els serrat de Busa. Un molt bon lloc per descansar i gaudir de les excel·lents vistes.
Si tornem del mirador de la presó pel camí del sud, busqueu aquesta curiosa i bonica alzina. Per la seva estètica, ja mereix que li dediquem una mica de temps, però també ens serveix per localitzar l'avenc del Capolatell que està al costat. El Capolatell és una mola rodejada completament de cingles, està formada per conglomerats montserratins i està clivellada per nombrosos avencs. En destaca un situat a l'extrem sud-occidental anomenat avenc del Capolatell amb una profunditat de 115 metres, cosa que el converteix amb el segon avenc més profund de la comarca, només superat per l'avenc de Montserrat Ubach. https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Capolatell
L'any 1974, en JCB (Jaume Cuadrenc Bertran) va pintar aquest dimoni a l'entrada de l'avenc del Capolatell (Clot de l'Infern) amb una profunditat de 115 metres, cosa que el converteix amb el segon avenc més profund de la comarca, només superat per l'avenc de Montserrat Ubach. Gràcies a aquest dibuix, cova també es coneix com a avenc del Dimoni. Quan van pintar aquests dimoni els peus estaven al nivell d'una pedra que hi havia aquesta alçada. La darrera vegada que el Bufi (el Juan, el germà el Jaume) va anar a repintar el dimoni va veure que la roca havia baixat varis metres cap baix, i només va poder pintar i restaurar la part baixa del dimoni. La profunditat de l'avenc es continua mesurant des dels peus del dimoni, que és on estava la pedra quan es va prendre la mesura. Referència trobada sobre el Clot de l'Infern: "La serra de Busa s'aixeca ben bé com si fos un gran bastió natural, rodejat de parets que l'emmurallen. I com la proa capritxosa d'un baixell que ha perdut el rumb, del seu extrem O anomenat El Capolat, se'n desprèn un tram que forma El Capolatell. S'uneixen ara per una sòlida palanca de ferro, quan no fa gaire temps havia estat de fusta, i temps no massa llunyà a la guerra amb els francesos, una presó natural. Expliquen que els presoners escapaven per l'avenc els Pouetons o Clot de l'Infern, una caiguda lliure que penetra roca endins. Si hi trobaven la sortida, o les brases d'una mort vertical, queda a l'imaginari del lloc." http://edunz.blogspot.com/2010/08/clot-de-linfern-80m-md-busa-solsones.html
És una de les quatre masies ubicades al pla de Busa, al nord del terme municipal. Ocupa la part central del pla, rodejada d'extensos prats de pastura. És una de les cases més antigues del pla de Busa. Cal destacar el rellotge de sol i cercle d'Hiparc, presumptament construït per Agustí Canelles, que hi ha al Rial de Busa, una peça única en el nostre país. Dins dels actes commemoratius del 25è aniversari de la fundació de la Societat Catalana de Gnomònica, es va fer d'una rèplica del rellotge de sol amb cercle d'Hiparc del Rial (Pla de Busa) pel seu valor patrimonial, científic i històric. Aquest instrument, ideat originàriament per Hiparc de Nicea per tal de determinar l'instant dels equinoccis, fou dissenyat en el Rial, durant la fortificació de la Serra de Busa l'any 1811, per Agustí Canelles i Carreres (Alpens, Lluçanès, 1765 - Alella, Maresme, 1818), membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. (Vegeu La Busca de Paper n. 66, pàgs. 5-7). Aquesta rèplica es troba al Serrat de les Forques del municipi de Sant Feliu Sasserra, al Lluçanès http://www.gnomonica.cat/index.php/14-noticies/238-reproduccio-del-cercle-d-hiparc-del-rial-al-llucanes

1 comentari

  • Foto de mtaranda

    mtaranda 09/04/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Ruta molt agradable amb vistes espectaculars i fàcil de seguir, llevat d'una petita dificultat. Un cop superada la masia del Rial al arribar a la font de l'Espedreguer, cal saltar el filat i hem trobat a faltar un pas de pastor, com és habitual amb camps tancats pel bestia.
    Per la resta molt recomanable aquesta excursió i apta quasi be per tothom, llevat si es te vertigen.

Si vols, pots o aquesta ruta.