Temps en moviment  una hora 27 minuts

Temps  3 hores 20 minuts

Coordenades 1025

Data de pujada 14 / de novembre / 2018

Data de realització de novembre 2018

  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
891 m
584 m
0
1,3
2,6
5,17 km

Vista 1735 vegades, descarregada 119 vegades

a prop de Vespella, Catalunya (España)

Existen varios accesos a para subir al "Turó de la Creu de Gurb", en este caso escogimos el que tenía más desnivel. No recomiendo seguir esta ruta si el día anterior ha llovido o está lloviendo, el suelo es muy resbaladizo, incluso yendo con buen calzado resbala bastante.
La primera parte de la ruta discurre por el Bosque encantado de Gurb, resiguiendo el torrente del Sitjar. Dentro del bosque hay figuras de madera que representan diferentes animales, puentes de madera, casitas de madera para los pájaros, carteles para indicar el nombre de los árboles, frases conmemorativas o singulares grabadas en madera....

La segunda parte de la ruta consiste en la subida al Castillo de Gurb por la vertiente más empinada.

La cima no llega a los mil metros (842m) y forma parte del listado de 100 cimas de la FEEC. Ofrece vistas a la Plana de Vic y alrededores (del Pedraforca al Puigmal, Bastiments-Puigsacalm, Cabrera-Montseny). Antiguamente se ubicaba allí el Castillo de Gurb.
Edifici d'interès

Pont del camí ral

fotografia

Foto

Edifici d'interès

Faisán

Edifici d'interès

Figuras

Edifici d'interès

Casa piu-piu

Edifici d'interès

Figuras

font

Fuente

Agua no tratada
Llac

'Lago'

Arquitectura religiosa

Iglesia a San Roque

Iglesia del siglo XIX dedicada a San Roque con motivo de la cólera La hicieron construir los propietarios de las masías cercanas, los Puig i los Saits, ayudados por otras masías de los alrededores. “Té un senzill campanar d'espadanya d'un ull en arc de mig punt amb una petita campana. Es troba aixecat damunt la façana principal, cavalcant en les dues vessants de la teulada del temple. Com tots els murs de l'església els pilars on descansa l'arc es troben arrebossats i pintats en un to blanquinós. L’ermita de Sant Roc de Gurb sorprenen en el seu interior els quatre retaules col•locats a les parets laterals realitzats per la popular il•lustradora Pillarien Banyés filla de Vic on es molt coneguda pel seu estil únic de dibuix". Se explica que cuando había sequía en Gurb se hacían plegarias. Se sacaba al Santo Cristo i se iba a Pedró. Si al cabo de unos días de esta primera plegaria no llovía, se iba a Sant Roc. Si pasaban más días sin llover se continuaba en Santa Ana. Un hombre de Gurb que hizo una procesión de plegarias por la lluvia se encomendó llevar el Santo Cristo hacia San Roque, de camino paró en una charca i expresó “ si volvemos y no llueve te meteré dentro”- Al bajar de San Roque diluviaba. Fuente: http://campaners.com/php/campanar.php?numer=8482
fotografia

Foto

fotografia

Margas

La marga es un tipo de roca sedimentaria compuesta principalmente de calcita y arcillas, con predominio, por lo general, de la calcita, lo que le confiere un color blanquecino con tonos que pueden variar bastante de acuerdo con las distintas proporciones y composiciones de los minerales principales El principal aprovechamiento de algunas margas es su utilización para la fabricación de cementos, ya que su alto contenido en carbonato cálcico y la presencia de arcillas expansivas (esmectitas) en las mismas suele impedir su uso como materia prima en la industria cerámica. Fuente: https://es.wikipedia.org/wiki/Marga http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,108&r=ReP-8167-DETALLE_REPORTAJESABUELO
fotografia

Margas

Els turons son testimoni de les formacions geològiques singulars representatives del relleu eocènic, època de fets geològics a la terra que comprèn el període entre 55 milions i 35 milions d’anys. La plana estava ocupada per un mar poc profund on es dispositaren al fons molts materials sedimentaris, que amb el temps s’han transformat en les formacions rocoses actuals, les margues blavenques, riques en fòssils. El paisatge escàs de la coberta vegetal afavoreix la creació de xaragalls de dimensions notables.
cim

La Creu de Gurb

Tothom coneix el castell de Gurb per ésser aquest el nom de l'encimbellat turó que fa d'espona, per ponent, a la parròquia de Sant Andreu de Gurb i que s'enlaira fins a 833 m d'altitud. La creu que fa un segle que el corona fa que alguns el coneguin com el turó de la creu de Gurb. La petita serralada, que té el seu cim més meridional en l'anomenat pròpiament turó del castell, acaba amb un potent rocam que fa de suport a les restes de l'edificació. Com veurem, és poc el que en queda, però la seva importància històrica fou molt gran perquè ell era qui donava cohesió i unitat al gran terme de Gurb i al de Sant Bartomeu del Grau. El castell devia ser habitat per guardians i defensat pels homes del terme, que hi havia de fer vigilància per torns en èpoques de perills i defensar-lo o refugiar-s'hi en cas de guerra. El castell ocupa el cim del turó i estava format per una torre central, uns murs que l'envoltaven, una cisterna, la capella i segurament altres cambres per a aixopluc dels que el vigilaven. Fins al 1427 hi havia una casa parada dalt del castell, puix que en aquest any s'hi va fer un robatori s'emportaren armes, roba i fins uns clamàstecs. és molt probable que el castell s'ergís sobre un indret habitat ja des dels temps més remots de l'època ibèrica i romana. L'any 1968 es varen fer algunes campanyes d’excavacions al cim del castell i és gràcies a això que van aparèixer la base de la torre, els murs i part de la cisterna. Dissortadament no es va fer cap plànol que coneguem de l'àrea excavada i avui dia la terra i l'herba han cobert bona part dels vestigis que es varen posar al descobert. Sobre aquests vells murs és on s'assenta la moderna Creu del Castell. Font: http://www.gurb.cat/index.php?tipus=5&info=58&menu=99&cat=135&cat_dir=135
panoràmica

Foto

fotografia

Foto

A les zones forestals domina la roureda martinenc substituïda en alguns indrets per pi roig. Els prats mesòfils són de gran valor ecològic amb la temperatura i humitat òptima, afavoreixen les famílies d’eufràsia (Plantagini-Euphrasietumpectinatae) i les joncedes típiques (Plantagini-Aphyllantheum) que ocupen superfícies importants a les clarianes dels boscos.
Riu

Foto

fotografia

Foto

Edifici d'interès

Lisa+David+Esvirla

Edifici d'interès

Drac palmera 2013

Edifici d'interès

Guineu

fotografia

Foto

fotografia

Foto

fotografia

om

fotografia

Foto

fotografia

Cigüeña

2 comentaris

  • Foto de Criseras

    Criseras 21/02/2020

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Hay un momento en el camino que da la vuelta y toma otro, mejor darse cuenta antes para no tener que andar sobre lo andado. En general ruta ok

  • Foto de XAVIER  ADROER

    XAVIER ADROER 07/07/2020

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    😃👍⛰

Si vols, pots o aquesta ruta.