-
-
958 m
497 m
0
5,0
10
20,03 km

Vista 289 vegades, descarregada 9 vegades

a prop de Biure de Gaià, Catalunya (España)

FOTOS CAMINADA
Història
A finals del segle X era d'Arnulf I de la família dels Cervelló.Les primeres mencions documentals daten del segle X quan s'esmenta com a afrontació dels termes de la Roqueta (960) i Queralt (975). A l'inici del segle XI pertany a Sal·la, nét d'un altre Sal·la, fundador de Sant Benet de Bages, descendent dels vescomtes de Conflent i destacat repoblador al Bages i l'Anoia a mitjans del segle X.
Fou destruït per Almanzur i reconstruït l'any 1012.L'any 1012, a l'altar de l'església de Santa Susanna se celebra un judici pel castell de Selmella que enfronta l'esmentat Sal·la i el seu oncle Borrell, bisbe de Vic, amb Hug de Cervelló, senyor de Montagut i fill d'Ansulf de Gurb. Un any més tard, el 1013, Sal·la féu una falsa venda al seu oncle Borrell, del castell i terme de Santa Perpètua, ja que el castell resta sota el seu domini fins a mitjan segle XI.
En aquesta època els comtes de Barcelona, en el context històric de recuperació de poder enfront de la noblesa, mostren un considerable interès per posseir Santa Perpètua. De l'any 1053 data la convinença entre Ramon Berenguer I i Alemany Hug, fill d'Hug de Cervelló; si ell, junt amb Siscarda, la seva muller, poden obtenir el castell pel comte, aquest els el donaria en feu, tot i que s'hi reservaria el dret d'estatge. Són però els Gurb-Queralt, senyors del castell de Queralt, els qui en mantenen el domini. El 1072, Bernat Bernat, fill cabaler de Bernat Sendret de Gurb-Queralt, ven al comte Ramon Berenguer I el castell de Santa Perpètua, el qual afirma que li ha pervingut per raó dels seus pares. El testament del comte Ramon Berenguer I menciona de forma expressa el castell.
L'any 1089 s'estableix un altre conveni entre els Cervelló i els comtes de Barcelona, Guerau Alemany (III) de Cervelló fa un préstec al comte Berenguer Ramon de set mil ducats d'or de València destinat a empreses bèl·liques contra els sarraïns, mitjançant l'empenyorament del castell de Santa Perpètua.
Ben aviat, a principis del segle XII, els comtes cedeixen el castell en feu als Cervelló. La butlla papal de 1154 incorpora les esglésies de Santa Perpètua als béns de l'Arquebisbat de Tarragona, que pren considerables dimensions després de la seva restauració (1118). Guillem de Montagut, fill de Guerau Alemany (IV) de Cervelló, posseeix també drets a Santa Perpètua i en el seu testament datat l'any 1168 els cedeix al seu fill Guillem.
Els fogatges dels anys 1365-70 assenyalen per Santa Perpètua 37 famílies i com a senyor a Guillem Ramon de Cervelló. A final del segle XV es documenten els Cervelló, barons de la Llacuna, i atenent al fogatge de 1496 la població experimenta una forta davallada: es comptabilitzen pel lloc només deu famílies.
A l'època moderna, l'any 1599, es documenta com a senyor el comte de Savallà, Bernat de Boixadors. A les darreries del segle XVIII i fins a la fi de les senyories pertany als marquesos d'Aitona, és llavors, a mitjan segle XIX, quan Santa Perpètua és en el seu màxim demogràfic, ja que suma en tot el municipi 1.030 veïns, dels quals uns 400 viuen al poble.
Arquitectura[modifica

Vista de la torre
Es tracta d'una fortificació de dimensions considerables d'uns 65 m de llargada i 17 m d'amplada, constituïda per un recinte emmurallat de planta allargada i irregular, a l'interior del qual destaquen dos elements: la torre i la sala o aula, situats respectivament en els extrems est i oest del perímetre.
Conserva una alta torre emmerletada, amb l'interior triangular, la porta i els murs al costat de l'antiga parròquia de Santa Maria.La torre és d'un valor patrimonial inqüestionable per tractar-se d'un dels exemples més peculiars de l'arquitectura militar preromànica de Catalunya. Construïda durant el segle X presenta una planta triangular amb els angles roms. Els dos costats més llargs foren recoberts amb un folre, bastit amb carreus, que es construí amb posterioritat per fer-los menys vulnerables. La torre tenia quatre pisos, el més alt del qual defensat amb merlets. L'accés es feia a través del primer pis mitjançant una porta adovellada de mig punt amb llinda de fusta. Té forma triangular amb punta ovalada d'uns 25 m d'alçada i amb restes d'una reconstrucció posterior.
A l'extrem occidental i ja sobre el cingle abocat al Gaià se situen les restes d'un recinte de planta rectangular que podria haver funcionat com una aula o gran sala.

El castell de Pontils és un antic castell, del que només en queden algunes restes, situat en el turó al que s'hi puja des del mateix poble de Pontils.
Només es conserven algunes de les parets i panys de murs adossats al penyal.
Està documentat a partir de l'any 975, en què se l'esmenta en una venda del castell de Queralt.[2] Era part de la línia de frontera del Gaià del Comtat de Barcelona.
El 1062 era dels Alemany i al segle XVI la jurisdicció era del comte de Savallà.
Text=wikipedia

3 comentaris

  • Foto de josep.gps

    josep.gps 08/02/2017

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Avui he resseguit la teva caminada. El dia ventós i clar, pel que les vistes han estat excepcionals. Poblets solitaris amb gran patrimoni.
    Cap problema en seguir la ruta. Sols la pujada i baixada del castellot de Pontils una mica camp a través, pero es pot evitar anant per camins sense pujar-hi. El Gaià anava molt ple d'aigua i ens hem tingut que mullar els peus. I corriols destrossats per les motos, amb un solc profund i estret que dificulta molt caminar-hi...
    Bé gràcies per compartir!!

  • Foto de josep.gps

    josep.gps 08/02/2017

    Ah...Sant Miquel de Montclar és un 100 cim de la FEEC...

  • Foto de Ramon Codina

    Ramon Codina 10/02/2017

    Si Josep, tens raó que de Pontils una mica agambi que pugui, però el dia que nosaltres varem fer aquest track, jo ja estava de fang fins els nassos.
    Si el Monclar és un 100 cims, el que jo de moment no faig.
    Moltes Grácies per valorar la ruta.

    A10!!!!

Si vols, pots o aquesta ruta.