-
-
1.122 m
325 m
0
3,2
6,5
12,99 km

Vista 253 vegades, descarregada 9 vegades

a prop de Beuda, Catalunya (España)

Per veure totes les fotos, cliqueu a (veure més-color blau)

El Castellot de Beuda, anomenat per la gent del país com castell dels moros o castell de les Bruixes, està ubicat al nord del nucli urbà, en un dels darrers contraforts de la Mare de Déu del Mont.
A l’angle sud-est del castell hi ha una torre de planta circular de 5,5 metres d’alçada, diàmetre interior de 2,45 m i gruix dels murs de 1,10 m. Adossada a la torre hi ha una construcció, construïda posteriorment, de planta rectangular, d’una longitud de 9,40 m per 10,60 m. A la paret occidental s’obre una porta d’una amplada de 1,10 i una alçada de 2,05 però només es conserva fins al nivell de les dovelles. L’arc ha estat totalment arrencat. A la resta de murs s’obren algunes espitlleres i finestres. Aquesta construcció tindria dos nivells i el parament és més irregular que el de la torre. Fora del recinte sobirà, al seu angle sud-oest, hi ha les restes d’una cisterna i d’un possible pou.
Els costats meridional i oriental del puig on hi ha la fortificació estan protegits pels mateixos cingles naturals, al costat nord-oest, que queda més desprotegit, hi ha les restes d’una muralla que té 3 metres d’alçada i un gruix de 80 centímetres. La primera de les construccions que es degué realitzar és la torre circular, segurament bastida a la primeria del segle XI. La sala de pedra adossada seria substituïda per la construcció actual, del segle XIII. El castell de Beuda és una mostra important de castell de l’alta edat mitjana. La torre rodona és una de les més antigues de la Garrotxa que ha arribat als nostres dies. I cal remarcar que la majoria de les torres mestres restants de la comarca són de planta rectangular.
Sant Llorenç de Sous (Albanyà, Alt Empordà)
Conegut a l’edat mitjana amb el nom de Sant Llorenç del Mont, en època romànica va ser un monestir benedictí molt important del comtat de Besalú. Existia ja el 872, i depenia del monestir de Sant Aniol d’Aguja, fins que al final d’aquest mateix segle passà a ser propietat de la catedral de Girona. El període de més esplendor el va viure a partir del 1003, moment en què es va independitzar del bisbat de Girona. La seva decadència s’iniciava al s. XV, quan, a la disminució de les seves rendes, s’hi van afegir els efectes causats pels terratrèmols de 1427-1429, que enrunaren gran part de l’edifici. A partir del s. XIX, a l’antiga sala capitular es va habilitar una nova església amb funcions de parròquia del poble de Sous. L’edifici ha estat objecte de treballs de recerca arqueològica, i també de neteja i consolidació per part de la Generalitat de Catalunya.

El pedró de Sant Jaume és un senzill oratori bastit al cim d’un petit espai entre roques separades i cantelludes que sobresurt entre l’atapeït alzinar que cobreix tota la muntanya. Actualment el pedró es troba desbastat i malmès i ni tan sols conserva el sant, ja que a principi dels anys vuitanta va sofrir un vergonyós espoli del sant i d’altres elements de valor, com la reixa forjada i la petita creu de ferro que el coronava.
Text:Joan Montells

Veure més external

Waypoint

Sortida\Arribada

Waypoint

Coll

Waypoint

el Castellot

Waypoint

Turó de les Grives

Waypoint

Pujant del Grau

Waypoint

St.Llorenç de Sous

Waypoint

Mare de Déu del Mont

Waypoint

Coll de Joncanat de Dalt

Waypoint

Era de la Palla

Waypoint

Pedró de St.Jaume

Waypoint

Planes d'en Vilà

Waypoint

Pujant d'en Vilà

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.