Temps  2 hores 48 minuts

Coordenades 979

Data de pujada 11 / d’abril / 2015

Data de realització d’abril 2015

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.480 m
774 m
0
2,7
5,4
10,78 km

Vista 3865 vegades, descarregada 214 vegades

a prop de Berga, Catalunya (España)

Sortir de Torelló a les 6 del matí per anar al cadí a fer la canal de l'Ordiguer i no passar de Berga... Quina mala sort, el company amb el qual hi havia d'anar, no ha passat una nit gaire bona, amb mal de panxa i tot això...

Nosaltres tussuts, tirem cap amunt, però no podem pas fer gaires quilòmetres...
Espero la setmana que ve encara hi hagi les condicions i poder-hi anar, tot i així, al final he anat a caminar una mica pel Berguedà que no ho havia fet mai i és prou xulu la volta que he fet!! (tot s'ha de dir, m'he la recomanat ell).

En aquest cas no podré explicar gaire cosa ja que aquesta zona no la domino gaire, el que se és que he sortit de Berga en direcció la Mara de Deu de Queralt, un santuari que hi ha. Un cop allà he continuat pel camí dels bons homes fins que finalment he anat a para a can Pere Sastre. Des de aquí he continuat direcció la Figuerassa i ja finalment un altre cop a Berga.

Ruta molt maca i una mica exigent. Força bé per salvar el dissabte al matí.
Ara a la tarda gas a escalar!!!
Església amb elements barrocs i neoclàssics feta en substitució de l’anterior, també dedicada a St. Vicenç. Està datada vers finals s. XVII i inicis del XVIII. És una construcció senzilla, d’una sola nau amb petites capelles laterals, presbiteri quadrat amb l’interior enguixat i decoració neoclàssica força malmesa. La porta és a tramuntana i el campanar, torre de secció quadrada amb arcs de mig punt, un exemplar destacable del seu moment. Al mur de migdia hi trobem adossada la rectoria. El parament és de pedres sense treballar, disposades en filades i unides amb morter. Les cobertes són de teula àrab. Notícies històriques La trobem documentada al s. XII quan la família vescomtal del Berguedà hi cobrava els delmes, restituït al bisbat en el testament del trovador Guillem de Berguedà el 1187. Fou església parroquial tota l’època medieval, categoria que es reafirma el 1312 en el curs d’una visita al deganat de Berga. Al s. XVIII era sufragània de St. Martí de Coforb, encara avui conserva culte setmanal.
L'entrada de 22 metres d'ample per 7 d'alçada, dóna pas a una única galeria rectilínia i de secció triangular, que s'estreny progressivament fins fer-se impracticable al final del recorregut. Té 40m de longitud. Situada dalt de Berga, prop de Queralt. Als seus voltants va entaular-se una terrible batalla contra els moros, que decidí la reconquesta de Berga i tots els seus verals. El rei moro es féu fort en aquesta cova. En record de la terrible lluita fou creada la representació de la Patum de Berga, en la qual es presenta la mula guita com a ridiculització, segons la veu de la tradició, del cabdill moro Amul Afer.
El Santuari de Queralt, de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Déu de Queralt està situat al nord-oest del municipi de Berga (Berguedà), concretament dins l'antic terme de la Valldan. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. És una església barroca d'una sola nau central amb dues capelles laterals i un espaiós cambril amb la imatge de la Verge a la part alta, sobre la sagristia, darrere l'altar major. Aquest té tres compartiments, el central dedicat a la Verge amb una capçalera de quatre graons per banda. Les capelles laterals estan endinsades dins les naus laterals. Annexa al temple hi ha una casa- ermita. L'exterior és força auster i l'església es confon amb la resta dependències del santuari. Està situat dalt de les muntanyes, apartat de qualssevol nucli de població. El més característic potser és el gran nombre d'obertures de tot el complex, que mira cap a la vall per guanyar major lluminositat. El parament és de pedres unides amb morter deixades a la vista i les cobertes, a dues aigües amb teula àrab. Durant la Guerra Civil es va cremar un retaule, que el 1958 va ser substituït per un altre dissenyat per M. Batllarín. La capella de la Santa Cova és un petit oratori adossat a la roca de Queralt, que presenta dues parts ben diferenciades. La inferior, amb uns seguit d'arcs de mig punt sostinguts per grossos pilars de pedra ben treballada i revestida amb formigó i ciment amb diversos bancs; i la part superior de la cova, que presenta una estructura de pedra natural de la Serra de Queralt. Un seguit d'òculs escampats per tita la paret i una entrada de mig punt tancada per una reixa il·luminen l'interior. La imatge de Santa Maria de Queralt és una talla de fusta del segle XIV, d'estil gòtic. És un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats. Es tracta d'una talla de fusta d'uns cinquanta centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda. Amb la mà esquerra agafa el seu fill situat dret damunt el genoll el qual sosté un llibre amb la mà esquerra mentre beneeix amb la dreta. Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt. El peu esquerre de la Mare de Déu trepitja una mostela. Capelles: En el transcurs del temps s'han construït uns capelles -a iniciativa de l'Església, o particulars- per acompanyar l'oració, el repòs i l'aixopluc dels peregrins que s'encaminaven pels camins que menen a Queralt. Al camí del dret o drecera de Queralt, trobem: Capella de Sant Marc aixecada per subscripció popular (1888) impulsors Ramon Gendrau Vilajosana i Josep Santandreu Julià. Capella de Sant Jacint, pel conseller de Berga: Jacint Vilardaga i Boixadé (de mitjan segle XVII). Capella de Sant Jaume, bastida a finals del segle XVII. la família De Martín, n'ha tingut cura històricament. Capella dels Dolors, bastida també a mitjans del segle XVII, des de l'inici en tingué cura la família De Gironella (ca l'Antic de Berga). Per l'obaga: Capella de la Sagrada Família, per subscripció popular (1898) iniciativa de Ramon Gendrau Vilajosana. Capella de Sant Antoni, el 1927 per Mossèn Josep Postius i Sala. A l’entorn del Santuari: Capella de Santa Elena, o de la Santa Cova de la Troballa. La primitiva capella de Santa Elena es va aixecar a mitjan segle XVII, sent després el 1916 amb motiu de les festes de la Coronació que van fer la construcció actual, segons disseny del Pare Forcada -missioner del Cor de Maria- sent Josep Pons (de Berga) el paleta que les va fer. Capella de Sant Joan situada al pla de la Rateta, darrere el castell Berguedà, molt similar a la S.Antoni i també el 1927 pel mateix Mn. Josep Postius i Sala. Capella de Sant Ignasi última capella, construïda el 1946, a l'indret anomenat mirador d'en Garreta, pels berguedans Ignasi Casasayas, Ignasi Montanyà i Josep Pons. I una mica d'història: El 1386 el mercader berguedà Francesc Garreta féu construir el primer santuari que es mantingué al s. XVIII, en que fou construït el santuari actual. El 1725 es posà la primera pedra i a partir d'aquesta data començaren les ajudes de l'ajuntament i dels ciutadans en la construcció, fins que fou inaugurada el 1741. Els plànols de l'edifici foren encarregats al barceloní Josep Arnaudias qui recomanà Pere Costa com a constructor del retaule. Dirigiren les obres Francesc Morató i Josep Julià. El 1835 es va adaptar l'edifici com a fortalesa i presó i el 1840 es destruí l'ermita. La primera capella on fou benerada la Mare de Déu de Queralt fou la mateixa cova on fou trobada; d'aquí que, a principis del segle XX, davant el mal estat en què es trobava, es decidí construir una nova cova, per iniciativa de P. Joan Postius, missioner del Cor de "ària i organització de la Coronació de 1916". Les obres començaren el mateix 1916, i l'any 1920 només quedava l'escalinata. El disseny de la Sta. Cova va ser obra de J. Mª Forcada, també missioner del Cor de Maria. L'església i en general tot el santuari foren malmesos, profanats i incendiats durant els primers anys de la guerra civil (1936- 1939), un retaule força notable fou cremat, així com l'altar, i foren reconstruïts el 1958 per mossèn Ballarín. El 1966 es va reconstruir la façana i la teulada del temple, obra de Josep Antoni Coderch de Sentmenat. El retaule actual és obra de Jaume Sugranyes (de Vic) segons el projecte de l'arquitecte berguedà Ramon Masferrer l'any 1958. Els anys 90, es va fer la restauració de tot l'interior (església i cambril) treballs dirigits per l'arquitecte berguedà Lluís Boixader, donant-li l'aspecte actual. Llegenda: Un bover de la masia de Vilaformiu (pertanyent a la família Altarriba) estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d'aquests animals, deixa el ramat i s'enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrere d'ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa en veure el bou agenollat davant d'una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps-. El devot pastor s'agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d'alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obra el sarró i ... la imatge no hi era. El pastor no perd l'esperança, l'endemà hi torna, troba la imatge al mateix lloc, l'agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d'ell tot sol. Amb els seus amos i d'altra gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc, i l'hi construïren una capella. La primitiva capella s'edificà on avui hi ha el celler, a l'edifici adossat a l'església.
Aparcament petit on hi ha lloc per 2 cotxes.
Durant la pujada a Queralt, està ple de petites "capelles" on hi ha diferents Sants. Només he posat el waypoint amb el primer, però les fotos són de varies.

5 comentaris

  • Foto de marta.ferrer

    marta.ferrer 11/04/2015

    ooh, que guai!! Llàstima que està lluny de casa...

  • el raspa 31/03/2016

    FACIL??????????....Sera porque esta bien señalizada....es bastante dura, con una subida fortisima al principio hasta el monasterio, y luego todo el rato de subidas y bajadas, solo hay que mirar la altitud acumulada.......eso si, es bellisima, pero facil no lo es, y hay mucha gente que se fia de las clasificaciones que se dan aqui para ir con niños , y no siempre son reales.

  • Foto de carles.oro

    carles.oro 01/04/2016

    Hola Raspa, la ruta és fàcil! No té dificultat tècnica i segons Wikiloc has de valorar les rutes per la dificultat tècnica i no pas per la seva exigència física.

    Una persona quan vol fer la ruta ja es pot mirar quin desnivell hi quilòmetres hi ha i saber si dins les seves capacitats la pot fer o no. El que no pot saber és si hi ha dificultats tècniques, per tant, la ruta és FACIL!

  • Foto de Carlesrs

    Carlesrs 16/04/2017

    Demà tenim previst fer la ruta però en sentit contrari!

  • Paton Serra 10/10/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Molt be la ruta, ja que esta tambe marcada amb el GR107, la major part del cami, un dia fantastic

Si vols, pots o aquesta ruta.