Temps  4 hores 49 minuts

Coordenades 641

Data de pujada 4 / de juny / 2018

Data de realització d’agost 2017

-
-
786 m
371 m
0
1,8
3,5
7,02 km

Vista 86 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Benisivá, Valencia (España)

"LA FORADÀ": UN FORAT AMB HISTÒRIA, UN FORAT AMB ENCANT.

Situació.

El topònim KAL INAR

El poblat de l'Edat del Bronze.

La Talaia Àrab.

Cavanilles i Joan Pellicer.

El Via Crucis de Divendres Sant.

L'alineació Solar.

D'excursió a la Foradà

La Foradà és la penya més emblemàtica i l'element paisatgístic més representatiu de tota La Vall de Gallinera.

Encara que no és el punt més alt (737,3 m) ofereix una vista magnífica de La Vall de Gallinera, al nord, i de la veïna Vall d'Alcalà, al sud.
Està situada enmig de la Serra Foradada, serra a la que li dóna nom.
Segons les investigacions toponímiques de Roberto Fauré Sabater (1992), pareix ser que aquesta penya fou la que donà nom a La Vall de Gallinera. De fet l’autor sosté que el nom Gallinera, que els àrabs anomenaven Galinar, és un mot pre-romà format per KAL + INAR, on KAL significa roca, penya i INAR significa tall, obertura, forat. Per tant, d’ací resulta “la roca o penya foradada”, és a dir, “La Foradà”, amb la qual cosa obtenim La Vall de La Foradà.

Els nostres avantpassats se n'adonarem de l'encant d'aquesta roca i de la seua posició privilegiada, ja que des d'allí dalt podien vigilar tota la Vall perfectament. Per això a l'edat del bronze (1800-500 a. C.) es construí un petit poblat que segurament serviria per a tenir vigilada la conca de la Vall. D'aquest poblat encara es poden observar les restes de la muralla que el protegia pel sud, feta de grans blocs de pedra.
Muralla de l'edat del bronze. Muralla de l'edat del bronze.
També els àrabs, que tants anys estigueren en aquestes terres construïren una talaia per poder comunicar-se amb els dos castells que hi ha a la Vall: el Castell de Gallinera (o de Benirrama) per Llevant i el Castell d'Alcalà (o de Benissili) per Ponent. De la talaia encara hi resten alguns murs que marquen el perímetre i parts de la muralla que l’envoltava.
Les últimes investigacions de Josep Torró han aportat informació molt valuosa respecte al paper que va jugar aquesta fortificació en temps de les revoltes d'al-Azraq. Sembla ser que la fortificació de la Foradà, a més d'actuar de refugi i base d'operacions, funcionava com a una mena de presó, on els àrabs rebels tenien presoners cristians capturats a les batalles a l'espera de rebre un rescat per ells. Gràcies a aquestes investigacions també sabem el nom que els musulmans li van posar a la Foradà: Mathqûba, que justament vol dir això, "foradada" barrinada

Cavanilles, el nostre botànic més il·lustre en les seues Observacions feia referència a la penya Foradà amb aquestes paraules:

“...el sitio más oportuno para verlo de un golpe es el cabezo de la peña Horadada. (...) mucho más se extiende a la vista subiendo á la cumbre, donde está el agujero que dio nombre al monte. Hállase el agujero en la cresta más alta abierto de norte a sur, y forma un arco de 24 pies de altura, siendo su latitud de 30. Todo el monte es calizo de piedra blanquecina, quebradiza y dura.”

També Joan Pellicer, l’etnobotànic valencià més popular des de Cavanilles li va reservar un lloc a “La Foradà” en les seues Meravelles de Diània:

“Talaia de llum, arc tibant i ben traçat per l’atzar, ull fitant la mar, portal obert als solixents, les llunes i les brises marineres, la penya Foradada, grotesca, bella i gaudiniana...”

Des de fa uns anys La Foradà s'ha convertit en un lloc de peregrinació on cada Divendres Sant, de matinada, es puja resant el via crucis. Quan el sol comença a eixir, la gent dels diferents pobles inicia la pujada cap al forat resant les diferent estacions del via crucis.

El lloc es va elegir per ser un referent visual, col·locat enmig de La Vall, que aglutina a tota la gent que habita en aquesta terra.


Però sense cap dubte, l'encant més gran que amaga aquesta penya és un fenomen astronòmic únic que es produeix dos vegades a l'any: l'Alineació Solar.

El dia 4 d'Octubre (dia de Sant Francesc d'Assís) i el 9 de Març (dia de Santa Francesca Romana), la llum del sol passa a través del "forat" de La Foradà i enllumena les restes de l’antic Convent Franciscà del segle XVII que hi havia a La Vall de Gallinera. Precisament aquest fenomen astronòmic determinà la construcció de l’antic convent en aquell punt exacte,
La tradició de l’alineació solar es va perdre amb el convent durant centenars d'anys però gràcies a l'estudi que l'any 2006 va realitzar el Dr. José Lull, ha estat demostrada científicament amb la qual cosa s'ha recuperat una part del patrimoni cultural de La Vall de Gallinera.
De l'Alineació Solar existien antigues referències escrites. Però tot quedava ahí, en una llegenda, que fins i tot molts dels habitants de La Vall desconeixien. No es sabia a ciència certa si açò ocorria, i de ser així, tampoc es sabia l'hora ni el lloc exacte on impactava la llum. Amb aquest estudi s'han resolt tots els dubtes.

Un d'aquestos documents antics, escrit cap a 1620, es custodia a l'Arxiu Històric Nacional, secció Osuna, lligall 735/2-29. Va ser escrit pel frare franciscà Antonio Panes i es titola "Noticias que dio el Guardian del Convento, por donde parece que los Exmos. Señores Duques de Gandia como señores de las Valles de Gallinera y Ebo, son Patronos del dicho Convento, que se titula de San Andrés". Un dels fragments del text diu:
Document de 1620 amb la referència a l'Alineació Solar.
"El sitio donde está el convento, es en la ladera, y falda de un monte el qual en invierno, interpuesta su mucha altura, le impide el sol, que apenas deve de gozar tres horas, pero es de notar una cosa, que no parece carezer de motivo piadoso, y es, que el dia quatro de octubre (que es el de la fiesta de N.P. San Francico) entrando el sol por una Peña que está horadada, hiere directamente en nuestro convento, y con su luz, y resplandor le alegra, como que no han podido sufrir sus rayos, que en tan festivo dia, se le oponga el monte, y assi le penetran, y le taladran"
El mateix text també es pot trobar al llibre tercer de la Chronica de la Provincia de San Ivan Bavtista, de Religiosos Menores Descalzos de la Regvlar Observancia de Nvestro Seraphico Padre San Francisco, al capítol VII, titolat : "De la Congregacion Intermedia del Provincial Fray Geronimo Planes y fundación del Convento de San Andres de Gallinera" (Panes 1665: III 456-457).
La referència al fenomen la podem llegir també a las Relaciones Geográficas, Topográficas e Históricas del Reino de Valenciava de Vicente Castañeda y Alcover. El text el va escriure el capellà que hi havia a Benissivà el 1777:
"Subiendo hacia lo empinado del monte, por la parte de Mediodía, está situado Benitaya, lugar de veinte i quatro casas, sobre un alto terreno, mira hacia el Oriente i continuando en subir está un Convento de Religiosos y a lo más empinado y alto del Monte, ai un peñón elevadísimo, que estando ahugerado por el medio descompasadamente, pasa el Sol por dentro, día de San Francisco y da en el Convento."





D'EXCURSIÓ A LA FORADÀ

Itineraris a La Foradà.

Podràs pujar a La Foradà per tres camins distints, que són les antigues sendes de ferradura que la gent de la Vall utilitzava en el passat per anar a conrear les terres que estaven a la falda de la penya o per a anar a La Vall d'Alcalà: des de Benitaia (pel camí que passa per davant de l'antic convent de San Andreu), des de La Carroja (pel camí que va al Cementiri) i des d'Alpatró (pel camí que arranca de l'antic poliesportiu o de la font Vella).

Aquestos tres camins s'uneixen a la falda de la penya i a partir d'ací puja un sol camí fins al forat.

Creuament dels tres camins. Última pujada cap a la Foradà.
Dels tres itineraris, el més atractiu és el que arranca de Benitaia:

A pocs metres del poble es poden observar les restes de l'antic convent franciscà. En l'actualitat solament un recinte de ciprers on ara hi ha un via crucis ens recorda la important construcció que allí existí.
El convent va pertànyer als frares descalços de l'ordre de Sant Francesc i va ser fundat el dia 11 de juny de l'any 1611, després de l'expulsió dels moriscos, baix el patronat del Duc de Gandia. En principi, el convent havia de fundar-se a Pego, però Na Artemisa Doria i En Carles de Borja i Centelles, ducs de Gandia i senyors de la Baronia de Pego, <<...exigieron que se diese la preferencia a la fundación de la Gallinera por conceptuarla ellos más urgente y necesaria>>. Tenia per titular a Sant Andrés del Monte. El terratrèmol de 1644 el va destruir parcialment però va ser reconstruït i habitat fins les desamortitzacions del segle XIX, que el van deixar desert. Fins fa uns anys quedava en peu alguna construcció però ara, amb la reforma de les terres que l'envolten, han desaparegut així com l'antiga bassa que recollia l'aigua de la font del convent, que actualment és de propietat particular. Cal destacar la bellesa d'aquesta font, de 1741, la més bonica de la Vall.
Després de passar pel convent cal continuar pel camí asfaltat seguint les marques blanques i grogues del PR-V 43 "Les Valls". Més amunt deixarem aquest camí per un altre que ix cap a la dreta, que és ja la senda que ens portarà a La Foradà. Al principi d'aquest caminet trobem la Cova d'En Moragues, atractiva cavitat que compta amb una font i una bassa, ja abandonada, que servia per a regar les hortetes dels voltants.
Seguirem les marques del PR que coincideixen amb el camí de pujada a la Foradà fins a arribar dalt de la serra on, passant per dalt de la Penya Alta, es desvien cap a Ebo i Alcalà sense arribar a La Foradà. Ací haurem de seguir la senda que va cap a la dreta, que és la que ens porta al nostre destí.

El camí de pujada des de Benitaia era l'antic camí per a anar a Alcalà de la Jovada, on la gent de la nostra Vall anava al molí que allí hi havia per poder moldre el blat. Noteu que en alguns trams es conserva l'empedrat original del camí, obra de magnífics artesans anònims, record del nostre patrimoni rural.
Ara és una pinada que s'utilitza com a calvari
La Vall de Gallinera (en castellà és un municipi i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), formada pels nuclis de Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili. Tots aquests pobles constitueixen un sol municipi, amb l'ajuntament a Benialí. La suma total dels seus habitants actualment se situa en uns 600.
La Vall de Gallinera és per a mi un indret especial pel seu paisatge, per la seua història de rebel·lia, des d’al Azraq contra Jaume I, fins a l’expulsió dels moriscos l’any 1609 i l’arribada dels mallorquins que ens portaren la seua dolça parla salada. Però també ho és des de fa uns anys per un fenomen de la natura que ajunta astronomia, accidents naturals i història de la repoblació dels cristians.Aquestes eren terres del Duc de Gandia, i l’any 1611 el duc va encoratjar la fundació a l’antiga alqueria musulmana de Benitaia, al costat de Benissivà, d’un monestir dels franciscans per guiar espiritualment la repoblació amb 150 families de Mallorca. La situació del monestir no es va elegir a la babalà. Un fenomen natural ben curiós s’hi produïa els primers dies d’octubre, al voltant del dia 3, dia del seu sant patró, Sant Francesc d’Assís. A més a més el 4, és la festivitat de Sant Francesc de Borja, patró de Gandia, capital del ducat. El Sol, aquests dies, poc abans de la posta, s’amaga per darrere de la muntanya i passa per la Foradada, obertura natural situada cap al sud-oest. Durant uns minuts, el Sol s’alinea amb l’arc de roca i enllumena la zona del monestir. Els fundadors degueren aprofitar la fita natural per glorificar els dos sants patrons i donar un cert sentit sobrenatural al cenobi.Es tenen referències escrites sobre el fenomen natural des de l’any 1620, en el document: Noticias que dio el Guardian del Convento, por donde parece que los Exmos. Señores Duques de Gandia como señores de las Valles de Gallinera y Ebo, son Patronos del dicho Convento, que se titula de San Andrés.Ara, després de guerres i desamortitzacions el monestir ja no existeix. Només el calvari del poble de Benitaia delata la posició de l’antic convent franciscà de sant Andreu.L’any 2006 l’astroarqueòleg José Lull, arrelat a aquesta terra, feu reviure la tradició de l’observació de l’alineació del Sol per la “Foradà”. Des de llavors centenars de persones s’ajunten a principis d’octubre i també a principis de març, quan les condicions d’alineament es tornen a complir, per observar el fenomen natural. Sense proteccions oculars adequades, com ulleres d’eclipsi i filtres mylar, la vista de l’alineació solar és molt difícil. El Sol ens enlluerna i no deixa veure res. Però puc imaginar els antics monjos observant el Sol a través dels núvols un dia nuvolós. Només, en aquest cas, el cercle del Sol es podria veure passar per l’obertura sense problemes a ull nu. Ahir dissabte 6 d’octubre, vàrem anar a la cita de l’alineació solar de la Foradada per captar en imatges el pas del Sol per l’arc natural. Centenars de persones esperaven l’esdeveniment còsmic equipats amb ulleres d’eclipsi venudes en una paradeta de l’ajuntament. La intensa publicitat del fenomen durant aquests últims anys ha omplit l’explanada del calvari de Benissivà de molts curiosos valencians, anglesos i alemanys de la costa. Poc abans de la cita de les 18:20 h. les càmeres i telescopis, tots protegits convenientment per capes de filtre mylar, ja estaven preparats. Els núvols que ens havien acompanyat des de Tavernes només eren decoratius. El Sol va anar entrant poc a poc en l’obertura. Dues persones plantades al peu de l’arc destacaven sobre el disc solar. Pocs minuts després, el Sol s’amagava darrera la muntanya i no va ser fins que passaren 15 minuts que la nostra estrella tornà a eixir per arrossegar-se per la carena formant un fons perfecte per destacar els arbres presents. D?El blog d'Enric Marco Pols d'Estel

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.