Temps en moviment  2 hores 18 minuts

Temps  4 hores 2 minuts

Coordenades 1532

Data de pujada 12 / de juny / 2018

Data de realització de juny 2018

-
-
307 m
4 m
0
2,3
4,5
9,04 km

Vista 286 vegades, descarregada 16 vegades

a prop de Aiguablava, Catalunya (España)

Salimos desde uno de los parkings de Aiguablava, por una senda paralela a la calle de la Cova del Bisba, que en suave pendiente rodea la montaña de Ses Felugues hasta el Puig Cala de Cabres, donde a la derecha otra senda nos lleva hasta la cima , el objetivo de esta ascensión es localizar dos cuevas sepulcrales , las localizamos en la parte baja de la recta pared de la cima, mirando al mar, llegamos a ellas por un corriol escalonado con fuerte descenso. Descritas ya por Josep Pella en 1883, han sido estudiadas por diversos arqueólogos y profesores.
Nuestro próximo objetivo es la encina monumental de Mas Llorer, que está detrás de unos campos, junto a la masía. Seguimos adentrándonos por una zona de urbanización en obras hasta la carretera y ascendemos por el lado sur al Puig de Son Ric, en su cima entre chumberas, están los depósitos de aguas municipales. La ruta continua hacia el Puig de sa Guardia, antes de llegar a él a orillas de un chalet, un sendero con mucha pendiente, nos deja a nivel de mar, visitamos la playa Fonda de arena negruzca, después continuamos hacia playa Atanasia para ver las piscinas naturales.
La vistas son espectaculares, mires por donde mires, a la derecha, el mar se introduce en la tierra formando las playas más bellas de este litoral, soberbios rincones de granito rosado, costa vertical que rompe en las aguas verdes y azules, miramos a nuestra izquierda y es la tierra la que se adentra en el mar con su inusual perfil, dejando entre las playas de arenas blancas soberbios acantilados, y es, en esta costa de Begur, donde las gaviotas no te acechan, te saludan, las olas no te embaten, te balancean, donde el tiempo puede llegar a detenerse cuando admiras estos paisajes, calas, puertos refugios, espuma rota entre las rocas y algún sueño perdido.
El recorrido continua bordeando por márgenes rocosos, entre calas y túneles , también unas atractivas voltas, donde nos detenemos para ver el agua, clara y transparente, a lo lejos se adivina rizada, pero de buena mar, algunos barcos de recreo, disfrutando de este magnífico día, al igual que los bañistas en Aiguablava atreviéndose a dar los primero baños de este verano, que en breve empieza.
Anduvimos juntos Mariluz, Elena, Duli, Rosa S, Ana, Juan, Felipe, Carlos, Antonio y Julian.

Sortim des d'un dels pàrquings de Aiguablava, per una senda paral•lela al carrer de la Cova del Bisba, que en suau pendent envolta la muntanya de Ses Felugues fins al Puig Cala de Cabres, on a la dreta una altra senda ens porta fins al cim , l'objectiu d'aquesta ascensió és localitzar dues coves sepulcrals , les localitzem en la part baixa de la recta paret del cim, mirant al mar, arribem a elles per un corriol escalonat amb fort descens. Descrites ja per Josep Pella en 1883, han estat estudiades per diversos arqueòlegs i professors.
El nostre proper objectiu és l'alzina monumental de Mas Llorer, que està darrere d'uns camps, al costat de la masia. Seguim endinsant-nos per una zona d'urbanització en obres fins a la carretera i ascendim pel costat sud al Puig de Son Ric, en el seu cim entre chumberas, estan els dipòsits d'aigües municipals. La ruta contínua cap al Puig de sa Guàrdia, abans d'arribar a ell a la vora d'un chalet, un corriol amb molta pendent, ens deixa a nivell de mar, visitem la platja Fonda de sorra negra, després continuem cap a platja Atanasia per veure les piscines naturals.
La vistes són espectaculars, miris per on miris, a la dreta, el mar s'introdueix a la terra formant les platges més belles d'aquest litoral, superbs racons de granit rosat, costa vertical que trenca en les aigües verdes i blaves, mirem a la nostra esquerra i és la terra la que s'endinsa en el mar amb el seu inusual perfil, deixant entre les platges de sorres blanques superbs penya-segats, i és, en aquesta costa de Begur, on les gavines no t'aguaiten, et saluden, les ones no et embatexen, et balancegen, on el temps pot arribar a detenir-se quan admires aquests paisatges, cales, ports refugis, escuma trencada entre les roques i algun somni perdut.
El recorregut contínua vorejant per marges rocosos, entre cales i túnels , també unes atractives voltas, on ens detenim per veure l'aigua, clara i transparent, al lluny s'endevina arrissada, però de bona mar, alguns vaixells d'esbarjo, gaudint d'aquest magnífic dia, igual que els banyistes en Aiguablava atrevint-se a donar els primer banys d'aquest estiu, que en breu comença.
Vam caminar junts Mariluz, Elena, Duli, Rosa S, Ana, Juan, Felipe, Carlos, Antonio i Julian.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.