-
-
845 m
278 m
0
3,5
7,1
14,19 km

Vista 55 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Mas de Barberans, Catalunya (España)

La meva 3a incursió al Barranc de Lloret.
13 DE MAIG DE 2018

L’itinerari circular que transita pels barrancs de Lloret, Pegunter, Orió i Barretes, i que rep genèricament el nom del primer, hi ha qui el considera com la ruta més exigent i a l’hora més agraïda del Parc Natural dels Ports. El que queda clar és que no pot deixar indiferent, doncs moltes estones avança per un sender de traçat gairebé impossible, emmarcat en un entorn salvatge, que el fa difícilment ressenyable, sent imprescindible, sobretot més enllà del collet del Migdia, just quan s’inicia el recorregut pel sector del barranc d’Orió, estar extremadament atents a les marques de pintura vermella, a estones escasses i la major part d’elles força esborrades, i a les fites de pedra que de tant en tant anem trobant, doncs no sempre és evident el lloc per on cal anar, ja que l’abundant vegetació no permet veure amb claredat per on va el corriol. Tanmateix, la consulta al GPS, tot i que pot ajudar en cas de dubte, tampoc dóna resultats infal·libles, ja que el senyal en zones embarrancades no sempre ofereix una localització exacta, per tant, i resumint-ho tot plegat, cal fer un seguiment exhaustiu de les marques de pintura i de les fites, no dubtant en recular si veiem que passa estona sense trobar-ne, doncs no és aquesta la millor zona per perdre’s.
Vistos els problemes del recorregut, que de per sí és un trencacames de primer ordre, cal destacar que anirem per les mateixes entranyes dels Ports, voltats d’agulles, monòlits i moles de pedra de formes capricioses, amb algun punt panoràmic on se’ns obren unes vistes impressionants, transitant alçats sobre profundes barrancades, a estones ben propers als cingles, en una varietat paisatgística majestuosa i incomparable.
Per accedir al punt de sortida, caldrà seguir la carretera TV-3421, entre el Raval de Crist a Tortosa i Mas de Barberans, i, entre els punts quilomètrics 19 i 18, trencar a mà dreta per una pista asfaltada, amb un indicador que mena al Barranc de Lloret. Passem per uns camps d’oliveres i unes granges (una d’elles amb una petita plaça de braus), fins que, després de gairebé set quilòmetres, arribem al seu final, on hi ha un panell indicador, la tanca del mas de Cansalader (per on acabarem la caminada) i una zona, no gaire gran, per estacionar el cotxe.
Iniciem l’itinerari seguint el pista que marxa a la dreta, paral·lela al torrent, travessant al cap de poca estona una passera de fusta fins a l’encreuament amb el camí que porta a la cova Pintada. Seguim a l’esquerra, en lleuger ascens, passant de llarg els trencalls que duen als bufadors de Lloret i al racó del Moro, per enfilar de forma directa i costeruda l’ascensió al barranc del Pegunter. Sense treva, però amb bona traça, gràcies a un seguit de giragonses, anem guanyant alçada, fins creuar una tartera amb una figuera al mig, anomenada del Pegunter, situada sota les parets d’un cingle, d’on clar flanquejar a la dreta per entrar a una canal amb abundant vegetació, on el sender canvia de caràcter i comença a ser més estret i més dret, fins que sembla que no tingui sortida, on a la dreta trobem el doble escarrissó de Borosa, que recorda a un llenyataire francès de finals del segle XVII, que residia a Tortosa, i que tallava llenya per aquestes contrades. Passat el doble tram d’escales de fusta, seguim encara pujant fort, arribant finalment al coll dels Morralets, que és el nom que reben les agulles de roca que l’envolten.
Ens trobem en una cruïlla de camins, com podem comprovar en una de les plaques metàl·liques indicadores repartides pels Ports. A la dreta marxaríem en direcció a la cova Pintada, recte a la cova d’Ebre i al cim del Caro, mentre que per l’esquerra ens diu que anem a parar al coll de Lloret i a l’escarrissó de Barretes, que és la direcció que hem de prendre. Els senyals de pintura vermella, que fins ara eren molt evidents, comencen a disminuir i, per tant, convé tenir ben clar que no els podem perdre de vista.
El camí fa un flanqueig, puja per una canal que veiem a la dreta i acaba al mateix caire del cingle sobre l’anomenat racó del Moro, des d’on s’obté una extensa panoràmica, iniciant-se un tram pràcticament planer, que acaba al collet de la Roca Blanca, on hi destaca un pi solitari al mig del rocam. Estem a 846 mts. d’alçada, punt més elevat de la ruta, on canviarem de vessant i ens endinsarem al barranc d’Orió, on comencen les dificultats, ja que tot es converteix en força més abrupte i dubitatiu. Cal perdre inicialment alçada de forma extremadament directa, per dintre del bosc, no perdent de vista les marques vermelles, tenint en compte que, en un moment donat, cal deixar de baixar i marxar a la dreta, més o menys a flanqueig, en direcció a la capçalera del barranc, seguint amb continues pujades i baixades el perfil de la muntanya, travessant torrenteres secundàries i els plecs propis d’aquesta mena de terreny tan accidentat.
Un cop travessada la llera del barranc, que recull les aigües dels sectors dels Pallers i Marturi, canviem de vessant i seguim amb la mateixa tònica, perdent i guanyant alçada sense parar, per dintre del bosc, amb trams més nets i d’altres força embardissats. En un punt donat, s’obre una clariana i unes terrasses de roca ens permeten veure el collet de la Roca Blanca, del que venim, i la profundíssima barrancada d’Orió, amb un grapat d’agulles i monòlits de roca, que destaquen per la seva verticalitat. Cal parar compte, passada aquesta zona, a la presència a la dreta de la carena, uns metres per sobre nostre, del pont natural d’Orió, gran arc de roca, amb un ull de considerables dimensions. Quan sembla que anirem cara avall en direcció a la pista que prové del coll de Lloret, que ja tenim a la vista, la veritat és que ens cal salvar una nova muralla pètria, que dóna pas al barranc de Barretes, molt estret i ombrívol, on trobarem un pas equipat amb cordes, força vertical, que ens fa entrar a la llera rocallosa del torrent, fins arribar a l’escarrissó de Barretes, amb una tronc central vertical i un grapat de travesses que fan de graons, pel que salvem l’escletxa d’una paret vertical. Encara no hem acabat de pujar, ja que ens cal un altre esforç per assolir els planets d’Orió, amb una panoràmica global sobre el barranc d’Orió i les imponents muralles que el tanquen, bàsicament les de la roca del Migdia, amb la seva característica zeta al bell mig del cingle.
El camí, ara força còmode, fa un tomb a la dreta i marxa vers la pista de la Vall, a la que ens incorporem, una mica per sota del coll de Lloret, al que no arribem. Veiem la font del Sapo, a l’esquerra i per sota del marge, seguint pista avall, passant pel costat de les tanques metàl·liques d’una àrea d’estudi de la cabra salvatge, fins arribar a una caseta d’observació, poc abans del coll Ventós, on acaba aquesta pista, que després d’un pas pel bestiar, esdevé camí, pel mig dels prats de pastura, en direcció a una gran bassa circular d’aigua, on entronquem amb una nova pista, que passa a tocar els corrals del mas del Cansalader i l’accés a les seves dependències. Ja arribem al final de la caminada, doncs tan sols queda seguir la pista fins la tanca que hi ha al costat del punt en el que hem començat aquest itinerari, que permet entendre la personalitat abrupta i feréstega del massís del Port, encara que el preu que cal pagar és la seva duresa, amb constants pujades i baixades, algunes força exigents, així com les pèrdues del sender i els dubtes de per on cal seguir, però en un entorn formidable.

Text de xrs1959

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.