Temps  2 hores 55 minuts

Coordenades 1116

Data de pujada 5 / d’agost / 2019

Data de realització de juny 2019

-
-
263 m
156 m
0
1,7
3,5
6,93 km

Vista 28 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Sant Carles de la Ràpita, Catalunya (España)

22 de juny de 2019

Les fortes pluges del passat hivern van causar nombrosos desperfectes a molts camins d'accés al Montsià, i a la vegada van fer baixar els barrancs de manera sobtada, emportant-se pel davant tot el que van trobar, fent d'aquesta manera un efecte de neteja en algunes lleres que des de feia molts anys eren impracticables. L'amic Josep Vinyes va aprofitar per obrir traça pel selvàtic llit del barranc de la Font, al tram abans d'arribar al Cocó de Jordi. Una zona pràcticament inexplorada fins ara, que li va deparar la sorpresa de trobar un barranc força encaixonat entre alts cingles, on la vegetació s'ha espavilat per guanyar verticalitat per tal de cercar la llum. Al vell mig d'aquest tram una gran cadolla pràcticament tancada, que en tractar-se d'un riu d'alta muntanya presentaria un bonic salt d'aigua. Des de la part superior i sempre pel llit del barranc arribem en poca estona al Cocó de Jordi.

Aprofito el seu track per visitar el barranc i el complemento en la visita de diferents elements que podem trobar per aquesta zona: cocós antics i moderns, casetes, corrals i la cova dels Franjols.
Sóc conscient que possiblement en molt poc temps, el suficient perquè la vegetació torni a guanyar la partida, aquest itinerari, sobretot la part final, serà impracticable!!

Sortim de l'esplanadeta del primer pou dels que trobem pujant pel camí de Mata-redona, uns metres més endavant de l'àrea recreativa de Mundana, on podem deixar el cotxe.
Seguim la pista amunt i a la primera caseta que trobem a la dreta sortim del camí. Al mateix bancal de la caseta podem veure el bonic cocó de Tramuntana. Tornem al camí i seguim remuntant uns metres, fixant-nos sempre en la nostra dreta, on veurem a uns bancalet el segon cocó de la jornada, el de Baila o de Pepe la Mitgera.
Tornem uns metres enrera fins a una fita que veiem a la dreta que ens marca un sender que creua el barranc. A la finca de l'esquerra, hi ha les restes d'una atrotinada barraqueta de filat.
A la part central del barranc tenim una exel·lent panoràmica del barranc, aigües avall i amunt!
A l'altre vessant pugem fins al camí de la Font i el prenem de baixada. A la nostra dreta veiem la caseta de les Tines i més avall arrapat al camí, i a l'esquerra, mirant el barranc trobem el cocó de Samuel. Baixem per vells bancals perduts per arribar a la part més propera al llit del barranc. En aquest sector força brut de malesa, cal cercar el millor pas per pujar fins a la cova dels Franjols, que tenim al davant, a l'altre vessant del barranc. Una curiosa balma, segurament utilitzada fins a no fa molt, que curiosament compta amb un improvisat banc de cuina, amb molts d'elements d'ús quotidià, i on encara trobo un retall de revista del setembre de 1973!
Desfem el camí per tornar a les finques en part perdudes que remuntem per tornar a guanyar el camí de la Font. A mitja pujada trobem el cocó de les Tines, bastant recent.
Un cop al camí el prenem ara de pujada. Passats uns metres de l'entrador que porta al sender per on hem creuat, cal fixar-se a l'esquerra en un entradoret a un bancal que ens porta al bonic cocó de la Mau, amb una barraca de pedra en sec enrunada.
Un altre cop al camí, i uns metres més amunt trobem l'entrador del barranc dels Coloms, des d'on pujo a veure la caseta i el cocó, també molt recent, de Ximo la Caramela. Ara i abans, al nostre terreny cal ingeniar-se-les per conservar l'aigua.
Un altre cop al camí principal i pocs metres més avant cal estar atents a la nostra dreta, on veurem a una forta pendent el vell cocó de la Lluca. Val la pena baixar fins al cocó per veure la feinada de tallar la roca viva d'una gran llosa per fer el receptacle de l'aigua. Fixeus amb les regates per la conducció de l'aigua. Impressionant!.
Seguim el camí fins al final. Una bonica caseta ens indicarà que a la dreta i a la sombra d'un gran garrofer trobem el preciós cocó de Sant Roc. Possiblement el més bonic de la serra, per la seva acurada construcció, aprofitant també una bona llosa natural. Pels voltant, les finques estan curosament treballades, guanyant metres de conreu al vessant del barranc.
Ara el camí esdevé sendera i puja pel costat de l'antic corral del Maret. El sender ressegueix la corva de nivell i ens regala la cua del barranc de Fredes abans d'incorporar-se al de la Font.
Aviat arribem a l'encreuament amb el concorregut camí de Mata-redona, per sobre de la zona d'aparcament del cocó de Jordi. Aquí prendrem un corriol en direcció est, que careneja l'arrodonida lloma, deixant el barranc de la font a la nostra esquerra. A la punta de la lloma el sender comença a perdre alçada ràpidament. Trobem el cocó de Ramon Curto i a un revolt, poc més avall, les restes d'un petit forn de calç. Arribem novament al llit del barranc i deixem el sender que el remunta per davant, per descobrir el traçat que per l'esquerra el remunta el seguint la seva selvàtica llera. Entre l'aigua desfermada de la barrancada i la feinada de Vinyes, es pot remuntar prou còmodament, estant sempre ben atents als criminals arítjols que et poden deixar les cames fetes un cristo. Aviat veurem com es va engorjant havent de superar algun petit pou solcat a la roca per l'aigua, i com van creixent els cingles encaixonant el barranc a mesura que pugem. Sorprén trobar a la vora del llit del barranc el capó d'un antic Jeep, que segurament devia patir algun accident caient des del camí, molts metres més amunt. Les carrasques pugen les seves branques guanyant verticalitat cercant el sol, i conferint a l'indret un aspecte sinistre. De cop ens trobem encerclats per cingleres a una mena de cadolla d'uns quinze o vint metres de diàmetre. Només un pas entre les roques al davant nostre ens permet progressar fent una petita grimpada que l'amic Josep ha tingut el coneixement de protegir amb un passamà. Un cop superat i seguint novament el barranc trobem aviat el cocó de Jordi enlairat a la nostra esquerra.
Sempre penso que tothom relaciona el Cocó de Jordi amb l'esplana on deixar el cotxe al final del camí, però ben poca gent ha tingut la curiositat de visitar el cocó...
Des d'aquí seguim el camí aigües avall per tornar al cotxe. En passar per la zona més estreta del camí protegida per una barana, miro cap avall, i veig el barranc que acabo de remuntar a vista d'ocell. Des d'aquí sembla impossible. També em vé al cap el tros de Jeep del barranc, que devia despenyar-se des d'aquí, no vull pensar com devien acabar els ocupants del vehicle.
Gràcies Josep per descobrir-me aquest racó de Montsià.
Salut i muntanya!!!

Veure més external

2019-06-22 13:03:47
2019-06-22 13:03:47
2019-06-22 13:03:47
2019-06-22 13:03:47
2019-06-22 13:03:47
2019-06-22 13:03:47
2019-06-22 13:03:47
2019-06-22 13:03:47
2019-06-22 13:03:47
2019-06-22 13:03:47
2019-06-22 13:03:47
2019-06-22 13:03:47
2019-06-22 13:03:47

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.