Coordenades 4322

Data de pujada 5 / de juny / 2015

Data de realització de juny 2015

-
-
959 m
175 m
0
8,9
18
35,44 km

Vista 3922 vegades, descarregada 138 vegades

a prop de Banyoles, Catalunya (España)

Pujada al Puig de Sant Martirià (242m), a Sant Patllari (647m) i al Puigsou o Rocacorba (992m) des de Banyoles.

Sant Patllari es troba inclòs al repte dels 100 cims de la FEEC.

---------------------------------------

La ruta comença a l'aparcament de la Ctra. Figueres, prop de la GIP-5121, a la zona del Parc de la Draga. Cal seguir la pista que puja passant per darrere del cementiri (Carrer Sant Martirià). Aviat s'arriba al Puig de Sant Martirià, que queda a la l'esquerre. Bon mirador del Llac de Banyoles amb una creu i unes ruïnes d'un antic convent al cim.

Passat el primer cim, es creua una zona de cases per acabar creuant la carretera C-150a per entrar al camí que dóna la volta al Llac de Banyoles. Camí en molt bon estat i sense pèrdua. Es passa per diverses puntes, llacunes, alguna font... A destacar la Font del Rector, abans d'arribar a Santa Maria de Porqueres.

Passada la Font del Rector, es visita l'església de Santa Maria de Porqueres i es torna al camí per continuar cap a l'Estanyol del Vilar. Al costat d'aquest, hi ha una font d'aigua potable coneguda com a Font del Vilar. Aquí finalitza la primera part de la volta al Llac de Banyoles i ''comença la pujada'' cap a Sant Patllari i Rocacorba.

Caldrà creuar la carretera GIV-5248 i passar per una zona urbana abans de tornar a creuar una altra carretera, la GI-524 per començar a enfilar cap a zona boscosa. Les carreteres són poc transitades.

Passada la granja de gallines que queda a la dreta, s'arriba a una intersecció de camins. Cal seguir per la pista de propietat privada (sense problemes, és un camí marcat. No es pot entrar amb vehicles, per exemple). Poc després, a la dreta, puja un corriol que retalla una mica de carretera asfaltada. Passada la casa, comença la pista forestal i acaba l'asfalt.

La pista, molt còmode, va pujant fins arribar a Sant Patllari. Abans, es recomana visitar la Pedra de la Mà de Déu, seguint un corriol que surt a l'esquerra (una roca amb uns forats curiosos). Aviat s'arriba al cim de Sant Patllari, on hi ha l'ermita (amb refugi incorporat) i un vèrtex geodèsic. Bones vistes des del cim, des d'on es veu més alt el següent cim i les seves antenes, Rocacorba.

La baixada de Sant Patllari és per un corriol que baixa fort fins al Coll Tallat, on s'agafa la pista forestal. A partir d'aquí, alternança entre la pista i un corriol molt ben indicat. La ruta baixa pel corriol fins al Collet de Pujarnol, on es troba amb la carretera GIV-5247. Abans de creuar la carretera i seguir la pujada pel corriol, es pot visitar un oratori que queda amagat a la dreta.

El corriol va pujant creuant la carretera fins arribar al Colletó de Cal Negre, on hi ha un altre oratori (aquest molt més visible). Passat l'oratori, s'ha d'anar pujant pel corriol que puja paral·lel a la carretera. Hi ha un punt, on hi ha una casa a l'altre costat de carretera, des del qual s'ha de seguir la carretera asfaltada (molt poc circulada) fins a l'ermita de Sant Nicolau que queda a l'esquerre.

Poc després de l'ermita, es passa per la Font de Sant Nicolau, s'aigua fresca i potable. El camí que cal seguir per continuar la pujada és el corriol que puja per darrere de la font i que, passats pocs metres, cal abandonar per seguir la pista cap a la dreta.

Aquesta pista passa per algun petit tram (uns metres) una mica brut de vegetació. Aviat s'arriba a la Riera de Rocacorba, que s'haurà de seguir mentre ''es baixa'' per aquesta zona boscosa. Es creuarà una fageda (el camí sempre visible i còmode).

Quan el corriol arriba a la pista, comença la pujada. Es va seguint la pista fins a arribar a una zona de prats abans d'arribar a la carretera. Aquí cal girar a la dreta com si es seguís el camí que marquen les torres d'electricitat. A l'esquerre, surt el corriol que puja per sota de la carretera i que va a parar a la pista que porta al Santuari de Rocacorba. Un cop en aquesta pista, cal seguir a l'esquerre per fer el cim del Puigsou o Rocacorba. A la dreta es va a parar al Santuari de Rocacorba.

La pista va a parar a la carretera asfaltada que va al cim. Cal seguir-la fins fer el cim. Al cim hi ha antenes, un cartell i un lloc per tirar-se amb parapent.

Per baixar cap al santuari s'ha de seguir un tram de carretera de nou i agafar el corriol que va recte cap al santuari (arribant al tram final de la pista que també hi va mencionada anteriorment). El Santuari de la Mare de Déu de Rocacorba es troba normalment tancat. Té moltes escales i vistes al Puigsou.

La baixada és pel corriol que surt per sota i que aviat arriba a una pista. Un bon tram de la baixada serà per pista fins arribar al Collet de Can Gelada. Abans es passa per l'església de Sant Martí de Biert. La pista es troba molt ben indicada. Abans d'arribar al Collet de Can Gelada, també, s'ha de tenir en compte que hi ha aproximadament 1,5 km de pujada. Passat el collet, baixada ja fins a Banyoles.

La baixada des del collet és per un corriol (molt ben indicat) que creua alguna pista abans d'arribar a la pista que va a parar a la carretera GIV-5247. Cal seguir aquesta carretera asfaltada (poc transitada) fins a desviar-se pel costat d'una casa i passar pel camí del costat dels camps.

Entre camps i cases s'arribarà a Banyoles, entrant per la Font Pudosa i seguint el Passeig Dalmau, que porta en pocs minuts al Llac de Banyoles. Un cop al llac, passejada fins arribar de nou a la zona de La Draga i a l'aparcament.

---------------------------------------

Ruta que combina una mica de tot: asfalt (principi i final), pistes i corriols.
No té cap mena de dificulat a banda de la llargada.
Fa la volta al Llac de Banyoles i es troba ben indicada en la seva totalitat.
Hi ha dues fonts: la Font del Vilar, al llac, i la Font de Sant Nicolau, de pujada, que són d'aigua potable.





aparcament

Aparcament

Ampli aparcament a tocar de la Ctra. Figueres, prop de la GIP-5121.
font

Font d'en Petites

Font en una zona de vegetació a la zona del Llac de Banyoles. No potable.
Waypoint

Bancs

Zona per descansar.
Waypoint

Llacuna els Amaradors

Llacuna al Llac de Banyoles.
Waypoint

Punta Cuaranya

Una de les puntes del llac.
cim

Sant Patllari (647m)

Al cim hi ha una ermita / refugi i un vèrtex geodèsic.
Arquitectura religiosa

Oratori 2

Oratori al Collet de Cal Negre.
Waypoint

Punta Freixenet

Una de les puntes del llac.
font

Font del Rector

Font que raja ran de terra per una petit forat en una roca envoltat d’una bassa artificial feta de plaques de travertí, i un petit canal que desguassa fins l’Estany. Es troba situada a escassos metres de l’església de Santa Maria de Porqueres, en una raconada al costat del carril bicicleta i camí peatonal que volten l’Estany. Quan raja les seves aigües son fresques i tenen sovint un lleuger regust ferrós. De fet es tracta d’una de les poques fonts ferroses de la zona, juntament amb la font dels Tanyers. El ferro prové de les capes d’argiles margoses de l’entorn a partir de les quals passen a l’aigua. A les aigües de la Font es produeixen fenòmens bacterians lligats al cicle del ferro. Comunitats de bacteris de tonalitats marrons i ferruginoses aprofiten la oxidació del Ferro dissolt a l’aigua per obtenir energia. Cal avisar que durant l’estiu o quan reguen els camps de blat de moro, l’aqüífer superficial queda eixut i la font s’asseca, pel que no sempre podrem gaudir de la frescor d’aquesta aigua. Al no estar clorada es considera no apta per al consum humà.
Arquitectura religiosa

Santa Maria de Porqueres

Església romànica situada al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany. És esmentada en un document de l'any 906 com a domini del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Més tard, en butlles papals dels anys 1096 i 1175, l'església apareix amb la doble dedicació de santa Maria i sant Llorenç i és confirmada com a possessió del monestir de Banyoles. L'església fou reconstruïda cap a final del segle XII i consagrada el dia 5 d'abril de l'any 1182 pel bisbe de Girona Ramon Guissall.
font

Font del Vilar

Font potable amb una escultura de l'artista Lluís Vilà que marca el límit entre els municipis de Banyoles i Porqueres.
Waypoint

Pedra de la Mà de Déu

Roca amb curiosos forats que es troba arribant a Sant Patllari.
Arquitectura religiosa

Oratori 1

Oratori que es troba al Collet de Pujarnol, amagat a la dreta.
Collada

Collet de Pujarnol

Collet on s'ha de creuar la carretera. Hi ha un oratori.
Arquitectura religiosa

Sant Nicolau

Petita ermita que es troba a l'esquerre de la carretera que puja a Rocacorba.
font

Font de Sant Nicolau

Font d'aigua potable que es troba passada l'ermita de Sant Nicolau, a la carretera de pujada a Rocacorba. Darrere surt el corriol per continuar la ruta.
cim

Puig de Sant Martirià (242m)

Amb una creu i unes ruïnes d'un convent al cim, esdevé un gran mirador del Llac de Banyoles.
cim

Rocacorba (992m)

El Puigsou, conegut també com a Rocacorba, és una muntanya de 992 msnm al municipi de Canet d'Adri, a la comarca del Gironès. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 301093001 de l'ICGC). El santuari de la Mare de Déu de Rocacorba és en un penyal del Puigsou, a 929 metres d’altitud. Es té constància de la seva existència des de l'any 1161. Inicialment va ser l'església del Castell de Rocacorba.
Riu

Rec de l'Escaleta

Arribant al cim del Puigsou.
Arquitectura religiosa

Mare de Déu de Rocacorba

El Santuari de Mare de Déu de Rocacorba, o Castell de Rocacorba, està situat dalt del massís de Rocacorba, a Canet d'Adri (Gironès), a uns 929 metres d'altitud, just al costat del Puig Sou, (992 m) actualment ocupat per repetidors de televisió que es divisen des de moltes comarques del voltant. En aquest racó de món és on s'hi erigeix solemne, just al cim d'una roca amb forma de proa de vaixell, i on en dies clars permet veure des del Cap de Creus, el Montgrí, les Illes Medes, les Gavarres, el Montseny o el Puigmal.
Arquitectura religiosa

Sant Martí de Biert

Sant Martí de Biert és una església situada al terme municipal de Canet d'Adri, Gironès. La primera dada que se'n té és del segle X quan apareix el nom del lloc com una possessió del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Segurament ja existia el temple perquè fou consagrada després d'un esfondrament per part del bisbe de Girona Odó i encara una altra vegada pel mateix motiu el 26 de desembre de 1116 per part del bisbe Berenguer Dalmau. A l'edat mitjana pertanyia al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Durant l'edat moderna s'hi van realitzar diverses obres, la primera fou el sobrealçament de la nau. Després, al segle XVIII es van construir dues capelles laterals en forma de transsepte, una de les quals està dedicada a Sant Sebastià. Finalment, el 1861 es va reformar la porta d'entrada al temple, tal com consta a la llinda. També es va construir el campanar actual i l'edifici enganxat al mur occidental que feia funcions de rectoria.
font

Font Pudosa

A mitjans del S. XIX el punt de màxima atracció turística de Banyoles era la Font Pudosa, coneguda per les seves propietats medicinals. Les seves aigües sulfuro-carbonatades s'aconsellaven tant per tractar les malalties de la pell i dels ossos com els problemes de circulació sanguínia i de vies respiratòries.
Collada

Coll Tallat

Coll baixant de Sant Patllari. S'arriba a la pista forestal.
Llac

Estanyol del Vilar

És l'estanyol més conegut de la comarca del Pla de l’Estany. Es troba just a la riba sud de l'estany, i, igual que el propi estany, recorda la forma d'un 8 degut a les dues cubetes que el formen. L'aigua entra pel fons d'aquestes i es comunica amb l'estany a través d'un canal artificial format l'any 1949, sobre el qual hi ha un pont. Les seves dimensions: té 12.450 metres quadrats i una fondària màxima de 9 metres. Al seu costat hi ha la font del Vilar, actualment amb una escultura de l'artista Lluís Vilà que marca el límit entre els municipis de Banyoles i Porqueres. Hi ha dos motius que fan especial l'estanyol del Vilar: primerament perquè en aquest mateix estanyol fa més de cent anys que s'hi celebra el concurs de pesca per les Festes de la Mare de Déu d'Agost. Els pescadors participants es troben davant de l'Ajuntament i acompanyats d'una orquestra desfilen fins a l'estanyol on comença l'esdeveniment. Tan bon punt s'acaba la festa, els animals es tornen a l'aigua. El segon motiu és perquè està a tocar d'un dels paratges més emblemàtics de l'estany, els Desmais; lloc de descans, trobada, on la mainada juga i on es troben dues fonts més: La Filosa i la font del Ferro. A més a més, entre l'estanyol del Vilar i l'estany s'hi troba una esplanada que condueix a una petita passera que s'endinsa a les aigües de l'estany, per a poder-lo contemplar tranquil·lament.
Collada

Colletó de Cal Negre

Coll on hi ha un oratori.
Riu

Riera de Rocacorba

Cal seguir-la en un tram del corriol.
Collada

Collet de Can Gelada

Passat aquest collet, baixada fins a Banyoles.
Ruïnes

Ruïnes Convent Sant Martirià

Ruïnes d'un antic convent al Puig de Sant Martirià.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.