Coordenades 1401

Data de pujada 20 / de juny / 2018

Data de realització de juny 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.208 m
831 m
0
4,0
7,9
15,83 km

Vista 732 vegades, descarregada 46 vegades

a prop de Santa Maria de Besora, Catalunya (España)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys del equip dels hh.
En esmentar Osona, gairebé a tots, ens ve al cap una plana, la plana de Vic. Però al seu extrem nord, hi trobem la subcomarca del Bisaura, situada al pre-pirineu a cavall de les províncies de Barcelona i de Girona. Confronta amb zones de gran tradició turística com el Ripollès al nord, la Garrotxa a l'est, el Lluçanès a l'oest i la Plana de Vic al sud. Els seus pobles tenen més de 1000 anys d'història i formen part del naixement de Catalunya. Al Bisaura trobem els municipis de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà.
La gran majoria de l'extensió de la Vall del Bisaura forma part de l'Espai d'Interès Natural de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Descobrir el Bisaura és descobrir la bellesa dels seus paisatges, l'harmonia dels seus colors, en un entorn natural d'alt valor ecològic.
La ruta:
Per fer aquesta ruta ens hem desplaçat fins a Santa Maria de Besora (Osona), un cop passat el poble hem agafat una estreta pista cimentada que ens duu fins el Coll de Beví, (3,4 km.), a 300 metres avants del coll, (camí de Sant Moí) hem deixat els cotxes i hem començar a caminar...
Hem caminat 160 metres des de la cruïlla de Sant Moí (aparcament), (ull!!) deixem la carretera per entra al bosc per un intuïtiu corriol que agafem després de desendollar un pastor elèctric per el remat. El corriol al principi se enfila ràpidament i ens fa passar primer pel coll Sesposelles i a continuació a una cruïlla de camins força ampla. Seguim al altre banda del camí un corriol ben fresat i amb marques de pintura grogues de la xarxa Itinerannia. En un punt determinat del corriol ens trobem amb una cruïlla de corriols...hem de parar atenció aquestes marques de pintura i agafar el corriol de la dreta (les marques pinten una creu de camí incorrecte) nosaltres no fem cas i seguim aquest corriol, passant per un petit torrent que es tracta de un salt d’aigua per una paret de tosca, formant una font, el petit lloc és molt feréstec i encisador. Seguim camí fins arribar a la balma de Can Burres.
Les parets existents a la balma de Can Burres són ben senceres, deixant tota la balma aïllada de l’exterior. A diferència d’altres balmes, aquesta a l’estar ben closa, dóna sensació d’habitatge complet. Tres finestres -una feia de xemeneia, porta, algun carreu esmicolat a l’interior i un altre petit habitacle independent al costat aïllat, són els elements principals d’aquesta curiosa balma que té una gran vista panoràmica i força insolació tot l’any.
Tornem enrere i passat el petit torrent de la font de la tosca i per sobre els nostres caps, veiem una altra balma i ens acostem a visitar-la. Seguint camí agafem el corriol principal per visitar l’altra gran balma, la dels Ferrers molt més grans i coneguda, amb restes més rellevants de separacions, habitacles, cambres, una cabana (ben sencera) i panys de parets solitàries i desafiants vers la cinglera. Com a curiositat vàrem trobar un Boc (Mascle de cabra), com habitant de la balma.
Aquestes dues balmes, situades una ben a prop de l’altra per sota de la carena del Turó de les Tombes i les Costes de la Barretona, encinglerades a considerable altitud per sobre de la gran pagesia dels Ferrers, són dos interessants mostres de balmes obrades de rellevant interès arqueològic al Bisaura. Van ser habitades per pagesos de pocs recursos fins a mitjans del segle XX.
Visitades les Balmes, seguim camí amunt fins arribar al Pla de Marenyol un d'aquells bonics entorns que no et deixa indiferent. Les vistes des de la gran esplanada on es troba són espectaculars i les vaques de pastura que envaeixen l’entorn, posen el punt bucòlic del moment.
Seguim un camí a la dreta, que travessa el Pla i que ens acosta al bocs per caminar pel faldars del Puig de Sant Jaume, aquí, dotzenes d’exemplars monumentals de faigs, d’un perímetre superior als 4 m. i amb alçàries per damunt dels 30 m., arrelen com sentinelles a banda i banda del camí, formant la ben dita Fageda de Bonbac.
El camí finalitza a la Collada del Barretó, uns metres més enllà es troba la masia del Barretó i camuflat entre dos edificis i rere un gran arbre, la ermita de Sant Jaume de Barretó.
Es tracta d'una capella romànica, consta d'una nau amb volta clarament apuntada. L'absis, separat de la nau pel presbiteri i un arc triomfal, és ornat amb una motllura quadrada i llisa. Té un gran portal adovellat a migdia, curiosament tapiat, i un altre de més petit a la façana de ponent, que és coronada per un petit campanar d'espadanya. Bastida a finals del segle XII, era coneguda per Sant Jaume de Bonbac fins a finals del segle XVII que passà a ser capella particular de la casa del Barretó. El 1936 fou saquejada, abandonada i convertida en pallissa. El 1975 fou restaurada i retornada al culte. El seu interior és tot ell de pedra vista. Destaca el seu altar fet de pedra. Tot i que el nom de l'ermita sigui Sant Jaume, destaca la presència d'un gran quadre de Sant Ramon Nonat. Segons ens van dir, una peça que va salvar-se de ser cremat durant l'última Guerra Civil. També hi ha una gran pila baptismal, també tota ella de pedra.
Visitat l’indret, tornem a la Collada del Barretó i decidim que aquest és un bon lloc per esmorzar.
Un cop recuperades les forces, tornem al camí i seguim direcció del Morro del Quer. Molt abans de arribar a aquesta impressionant talaia ens desviem a l’esquerra baixant per unes feixes buscant el camí adient per arribar al Torrent de Massats. Camí molt aperduat i atapeït de vegetació. Després de una estona intentant buscant-lo, decidim agafar un altre corriol que anava a mitja altura dels cingles d’en Cortada. Sota el Morro del Quer, el camí gira 180º i ens dirigeix, ara si, cap el torrent, passem pel la font/brollador del Boix i entrem al torrent de Massats una zona molt salvatge i lloc encisador, amb un munt de petits gorgs i saltants d’aigua.
Sortim del Torrent per la pista de Massats, passant per el també arruïnat mas de l’Espunyola i del mas, a la estreta carretera de Llaés. Seguim una estona aquesta carretera a l’esquerra fins el Coll de Beví, ha on comença el nostre últim destí i potser el més impressionant…El Bufadors de Beví.
L’aproximació la fem per la creta dels Bufadors, un camí que ressegueix tota la carena amb un mai acaba de trams amb puges i baixes i que de vegades, ens hem de ajudar de les arrels per refermar el pas, amb vistes espectaculars a banda i banda de la serra, fins arribar als Bufadors de Beví...
Hi han un munt de llocs que es descriuen com màgics ... però de ben segur que molt pocs amb tanta raó com els Bufadors de Beví, ho hem pogut comprovar llegint els blocs d'altres visitants: Aquest lloc supera les expectatives que puguis tenir abans de visitar-lo.
Els bufadors de Beví, també és conegut, popularment, com el bosc encantat. Ja que és un paratge que sembla tret d’un comte de fades. Quan bufa vent fort, se senten xiulets, que segons diuen, els fan els éssers màgics que habiten aquesta contrada. Sembla ser que poc tenen a veure els passos estrets de les parets del Cingle de Beví, amb esquerdes i forats on circula l’aire a diferents velocitats i temperatura respecte a l’exterior. Una vegetació obaga, d’arbres caducs i molt humit acaben posant la cirereta que dona l’encant al paratge... Ens ha costat deixar l'indret!!.
Tot el camí està marcat amb traces de pintura vermella, que seguin-les ens fa sortir de la Serra de Bufadors per la cruïlla de la Bassa de la Processó, ara caminem a solell de la Serra, sota el cingles dels Bevís, un camí a ran de camps de pastura i amb un nombrós remat de vaques i vedells i que ens va acostant poc a poc al aparcament on tenim els cotxes.
Per acabar com cal aquesta sortida, ens arribem fins a Llaés per dinar a l’Hostal de les Serres de Llaés
Per qui no el conegui, l'Hostal la Serra de Llaés ofereix a qui ho visita un escenari pràcticament únic que fa retrocedir dècades al visitant. En el mateix espai s’ofereix: naturalesa, història i gastronomia. En un escenari natural de gran bellesa paisatgística, el passeig per les estances de l'Hostal és un viatge al passat. La part més antiga de la casa, es va construir fa un 600 anys mentre que la fortificació va arribar amb els carlins pel any 1800.El sòl de fusta de les seves estades retorna l'encant a un Hostal que a més de l'embalatge li acompanya un gustos contingut, gastronòmicament parlant.
Després de un bon dinar donem per acabada aquesta impressionant sortida...
Salut i bones caminades!!


Balmes dels Ferrers-Sant Jaume de Barretó-Torrent de Massats-Bufadors de Beví from Salvador Hidalgo Gámez on Vimeo.

Veure més external

6 comentaris

  • Foto de Santi gavarres

    Santi gavarres 20/06/2018

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Capi una sortida fantàstica com sempre, un plaer.

    Salut

  • Foto de gxn14

    gxn14 16/07/2018

    Ooohhh. Quina ruta més xula. Com és que no portàveu els peluts?
    Salut

  • Foto de el capi

    el capi 16/07/2018

    Hola gxn14, la veritat de no portar els gossets es que al estiu pateixen molt de calor i em fa por per ells...ja vaig tenir un ensurt un estiu i ara els trec a la fresca i en llocs controlats.
    Ja saps que quant vas a trescar per paratges que desconeixes, fins i tot amb ressenyes i reportatges fotogràfics de altres caminadors, sempre trobes alguna sorpresa que no pots controlar.
    Respecte a la ruta, la veritat es que és molt interesant. El Bisaura està ple de racons per fer gaudir als caminadors...(i al que no ho son tan!!)
    Salut i bones caminades!!

  • Foto de gxn14

    gxn14 16/07/2018

    Ja m'ho imaginava, però al veure tanta aigua....
    Jo tampoc vaig enlloc amb la calor...
    A reveure!

  • Foto de e1000isc

    e1000isc 12/04/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Segons el meu criteri , ens hagués anat millor fer-la en sentit contrari a la proposta , ja que per ser una matinal i a ritme tranquil es una mica justa de temps, també hem trobat alguna incongruència en el traçat, que ens ha obligat canviar l'itinerari que seguíem

  • Foto de el capi

    el capi 12/04/2019

    Hola, e1000isc, jo no veig que puguis guanyar temps fent-la amb un sentit o un altre, nosaltres vàrem necessitar per fer-la 5 h.50 minuts en total (sortint a les 9 h. i arribant a les 14h.50 minuts), arribant al restaurant que ja teníem reservat just les 15 h. (hora reservada).
    He vist el teu track e intueixo que no vàreu poder visitar els bufadors per falta de temps...potser una bona excusa per tornar-hi. També he vist que al torrent de Massats, en comptes de seguir torrent avall, vares seguir, com nosaltres, la pista (nosaltres, al donar-nos del error, vàrem busca un punt adient per baixar altre vegada al torrent i així l’expressava amb un waypoint de la baixada al torrent)...tu vares seguir aquesta pista que desconec.
    Si que hi ha trams que necessites parar atenció al GPS per seguir la bona traça (com molt bé dius), Jo ja ho explicava en la meva ressenya, que per la zona passat el Barretó, els vell camins estaven molt tapats d’herbes i es feia difícil trobar la bona petja.
    Enhorabona per la ruta, a pesar dels canvis en l'itinerari que seguíeu, i gràcies per la vostra puntuació
    Salut i bones caminades!!

Si vols, pots o aquesta ruta.