-
-
700 m
325 m
0
2,3
4,7
9,39 km

Vista 101 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de l' Argentera, Catalunya (España)

Com ja he fet altres vegades deixem el vehicle aparcat a la plaça d’Escornalbou ja que es un lloc prou interessant, just al davant hi ha un bar - restaurant (que sols obre per caps de setmana i festius), i just al costat tenim el pal indicador del GR7.

Una avaria a la meva càmara de fer fotografies em va deixar sense imatges d'aquesta sortida, les imatges adjuntades han sigut facilitades per una acompanyant, la meva cosina Tere Guinart.

Bé, conec varies formes d’anar al bosc de les Bruixes, una d’elles passa per la mina del Melich, es una ruta que ja he pujat amb anterioritat , però dit sigui de pas, no l’aconsello durant les èpoques de calor com ara la primavera i l’estiu ja que hi ha uns ruscs d’abelles just al iniciar la pujada vers la mina i poden estar rabioses, per lo que crec que es mes segura la ruta que aquí explico.

Sortim de l’Argentera tot seguint el GR 7 vers Colldejou i seguirem la pista fins passat el respirall nº 3 del túnel de RENFE, al poc dues grans roques, una a cada costat, ens limiten el camí, som als Estrets, ara deixarem la pista durant uns metres per seguir per un pedregós sender fins retrobar-la amb un pal de senyalització.

Seguirem una nova pista cap a l’esquerra tot deixant a mà dreta un sender que baixa pel barranc del Rei. La pista poc a poc es redreça i ja en franca pujada deixem a mà dreta un trencall que condueix a una torre de alta tensió. Seguim pujant uns metres més i just abans de la baixada deixem la pista per un senderó amagat a la dreta que va planejant superant alguns roques, passa per sota del Morral de Vilanova i fa cap a la Cova del Cinto punt d’entrada al bosc de les bruixes. A l’esquerra del bosc queda un bonic mirador sobre la vall.

Seguim per sender que baixa un xic per tornar a recuperar la pujada i a l’estona fem cap a una panxuda roca de saldo que ens obliga a acotxar-nos fins tocar amb la panxa al terra, es el pas del Gatameu, nosaltres aquest cop reculem uns metres i seguim un sender a la dreta, obert de fa poc, que supera el pas encara que no passa per la font dels Ermitans; uns plans rocosos de saldo sobren als nostres ulls i un magnífic mirador ens dona una gran perspectiva de tota la vall, del castell de Escornalbou, l’ermita de Santa Bàrbara i dels pobles de l’Argentera i de Duesaigües.

Ara, deixem enrera els plans i seguim costa amunt un corriol recent netejat que ens dur ràpidament al Parc Eòlic del Portell del Trucafort. Un vent molt fort ens fa desistir de la idea inicial d’anar a la Parrissa i a la Punta de les Pedrisses, així que ven tapats seguim el traçat del GR 7 per dalt la Serra de l’Argentera; passem pel Portell del Trucafort on deixem a la dreta el sender que baixa pel barranc del Rei i seguint el GR7 fem cap al Portell del Peiró, Com que el vent encara ens fueteja i ens cansa decidim no anar tampoc fins el Coll de l’Enderrocada i baixar cap l’Argentera pel GR7 que en aquest punt deixa la carena i gira fort cap el est.

L’ús indegut d’aquest sender per part dels practicants del motociclisme de muntanya ha aconseguit que tot ell sigui un riu de pedres soltes que ens fan trabucar en el moment menys esperat, cal doncs anar baixant amb compte per tal d’evitar ensurts fins passada la Cova del Cabrer on el camí es redreça i més tard esdevé pista que es per on em iniciat aquesta sortida.

Al acabar ens hem dirigit al interior del poble per visitar la plaça on hi ha l’ajuntament i l’església i també una font i un banc. Tot seguit hem baixat a veure la Font Vella.

Bibliografía: Mapa CAMINS DEL PRIORAT SUD de editorial PIOLET escala 1:30.000 primera edició maig de l’any 2012.
Anem per la pista de la dreta.
Pas entre grans roques.
Seguim la pista cap a l'esquerra.
Deixem una pista que puja cap a la dreta i mena a una de les torres de alta tensió elèctrica.
Just la pista inicia la baixada, no hi anem i en el replà seguim un brut sender a la dreta.
Uns grans morrots de roca de varis metres d'alçada ens diuen que son a sota del Morral de Vilanova.
Fem l'entrada al Bosc de les Bruixes passant a tocar la cova del Bruixot Panxut.
En trovarem varis, jo en he contat fins a tres. Son excel·lents balconades sobre la vall de l'Argentera i Duesagües, també podem apreciar la silueta del castell de Escornalbou i la ermita de Santa Bàrbara.
Surt un corriol per l'esquerra que du a la pista que comunica les torres eléctriques.
A més alçada que el primer.
El més alt.
Aerogeneradors de energia renovable.
Punt important del recorregut, el GR marxa cap a l'esquerra per sender.
A la dreta en surt un pedregós sender que baixa fins la pista que du als Estrets.
El GR7 baixa a l'Argentera des de el Portell del Peiró.
Petita cova un xic per damunt nostre, a l'esquerra del camí amb una paret de pedra seca al seu davant.
Dins la població a la seva part sud.
Arreplegats junt amb una casa rural a la plaça de l'església.
Pas dificultós per roca d'arenisca que vàrem salvar per un sender a la dreta que trovarem un xic avans d'arrivar-hi.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.