-
-
2.875 m
2.152 m
0
2,5
4,9
9,84 km

Vista 13 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Setcases, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer

Avui la colla queda reduïda a la mínima expressió: només som en Toni i jo. Ara podria caure en la temptació de dir pocs, però bons, però no ho faré pas.

A quarts de vuit ja estem enfilant el Clot de la Xemeneia, per entre pistes d’esquí en plena feina de manteniment, fins a sota del Trident, on agafem el plaent camí de la Font de la Perdiu que, en suau pujada, ens deixa al Coll de la Geganta.

No hi ha ni una ànima en tota la muntanya, no sabem si per qüestió de l’hora, o per les previsió de tempestes a partir del migdia, o per tot plegat. Silenci absolut. Només voltem nosaltres i els isards. N’hem vist un centenar llarg, pasturant plàcidament, aliens a la nostra presència. Fa goig d’observar com corren les femelles amb les cries de l’any.

Ara, sense que ningú ens demani cap mena de salconduit ni passaport, passem la frontera, canviem d’estat i, pels bonics plans del Circ de Bacivers, arribem al bucòlic estanyol del mateix nom. Una rispa freda i empipadora i unes boires que es fan i es desfan en qüestió de minuts auguren la imminència d’un canvi de temps.

I a partir d’aquí, una bona pujada. Amb pas petit, però constant, necessitem mitja hora ben bona per fer tota la pala i assolir el Pic de Bacivers (2843m), un conglomerat de blocs de pedra que fa de mal caminar.

Un cop a dalt, busquem un recer que ens protegeixi del vent per tal de fer un mossec i reposar una mica. No hi estem pas més de vint minuts. La vista és esplèndida, però el vent es va enfortint i la boira i els núvols s’espesseeixen per moments. Cal ser prudents i , si volem arribar cap a les dotze al cotxe, convé encaminar-nos brillo-brillo cap a Bastiments.

En poc menys de tres quarts ja som a la línia fronterera que passa pel mateix cim. El Pic de Bastiments (2881 m) està situat a l’eix que separa el Ripollès del Conflent, de manera que fins i tot canvia de nom. Pel costat nord-català se’l coneix com a Pic del Gegant.

Mentre estem fent el pla de dalt del pic, comentem que no es veu cap grup d’excursionistes que estigui fent la Travessa Vallter-Núria. Que estrany! Ja són les deu i encara no hem saludat ningú!

No triguem pas gaire, però, a trobar un jove amb un gos. Ens fa il•lusió de poder-li dir bon dia. Ens pregunta quatre coses sobre el temps. Suposo que, com que ens veu d’una certa edat, es deu pensar que hi entenem. Déu lo faça bo!. De totes maneres, a muntanya, quan es preveuen tempestes el consell és fàcil: feu cim i cap avall al més aviat possible.

Té quatre companys que tot just acaben d’arribar a la immensa creu del GEiEG i fan el ronsa: ja en tenen ben bé prou, de pujada. Els animem, però, per tal que acabin d’anar fins al vèrtex i fins al piolet, que no hi estaran pas ni deu minuts... Si no, no podran dir que han fet el pic, i a la tornada els sabrà greu.

Nosaltres, sense torbar-nos, tirem avall per l’ Esquena d’Ase cap al Coll de la Geganta. Ens creuem, ara, amb mitja dotzena d’excursionistes, no pas més. Pel nostre pensar, van un pèl tard. Tenen tots els números de remullar-se, però tothom és lliure de fer el que més li plagui, només faltaria!, i una bona pedregada dalt del Bastiments també deu tenir la seva gràcia.

Nosaltres abans de les dotze arribem al cotxe. Objectiu acomplert.

A Olot, a mitja tarda, cau una tempesta fantàstica per als boscos, per als horts i per refrescar l’ambient. Ajudarà a fer més passador el que queda d’agost.

I la setmana vinent no sortirem, en solidaritat amb tots els treballadors dels transports públics –avions, trens...-, que en aquests dates tan avinents fan vaga.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.