-
-
306 m
150 m
0
1,7
3,5
6,98 km

Vista 1749 vegades, descarregada 47 vegades

a prop de Porqueras, Catalunya (España)


La sortida d’avui ha estat una mica extraordinària. Hem anat amb cotxe fins a Porqueres, on en Ricard ens esperava per fer una ruta nova. El punt de sortida ha estat a can Morgat de porqueres.
El mas de Can Morgat, enfilat al turó del mateix nom, ens recorda la llegenda que dóna una explicació tradicional de l’origen de l’estany (‘Morgat! Morgat! vés-te’n a casa o seràs negat!’).
Al arribar a casa seva va veure com tot aquell pla s’enfonsava com per art d’encantament. En Morgat, groc d’espant, veia pujar del fons d’aquell immens abisme unes onades gegantines que, cargolant-se feréstegament, engolien amb un traüt espantós els conreus i les arbredes.
Les aigües desfermades s’estengueren des de Lió a les Tunes i des de Porqueres a Banyoles. Després es calmaren deixant format un gran bassal: l’Estany.
Nosaltres hem bordejat el recorregut a la llera de l’Estany i després de creuar la carretera asfaltada que li dona la volta hem agafat el camí que va cap a cal Ferrer. Hem seguint vorejant el turó de Can Ordis fins a arribar a la carretera del cal Rei. Deixem a la nostra dreta el barri de Merlant. Seguim la carretera asfaltada fins que pugem per el turó de Castellar. A mida que aneu pujant, ens endinseu en unes pinedes mediterrànies. És un ambient sensible al foc, que va cremar la part més alta del puig l’estiu de 2001. En l’últim tram de l’ascensió podeu observar la lent recuperació de la vegetació, formada per brolles i matollars, mentre fem la volta al cim i encareu l’ascensió final pel seu vessant septentrional.
El puig Clarà (315 m) ofereix una vista atípica de l’estany i el seu entorn. En primer terme, cap a llevant, es veuen les llacunes de can Morgat i el mosaic rural de camps i turons de Porqueres. Més enllà, la depressió de l’estany i la ciutat de Banyoles, el pla de Martís i, en dies clars, la plana de l’Empordà fins al Montgrí i el mar, les Gavarres, les Alberes, la serra de Roda i el Pení. Pel nord i cap a ponent, les muntanyes de l’Alta Garrotxa i del Pirineu Oriental i els cims més propers de la Serralada Transversal, amb la serra i l’ermita de Sant Patllari en un primer pla.
Desprès d’una estona de delectar-nos de la magnifica vista panoràmica de 360º, iniciem el descens per la costa Llarga fins les llacunes de Can Morgat
A la riera del mateix nom, que porta aigua tot l’any gràcies a unes surgències subterrànies, s’hi han refugiat els últims peixos autòctons, de la zona lacustre: el barb de muntanya i la bagra.
Travessem la riera per sobre un pilons, per no mullar-nos els peus i ja albirem els cotxes que hem deixat el matí. Culminem la diada a un bon lloc, el restaurant el Sindicat, on ens han servit un excel•lent esmorzar.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.