Descarrega

Distància

6,75 km

Desnivell positiu

495 m

Dificultat tècnica

Fàcil

Desnivell negatiu

12 m

Altitud màxima

681 m

Trailrank

33

Altitud mínima

196 m

Tipus de ruta

Només anada

Temps

una hora 36 minuts

Coordenades

355

Data de pujada

6 d’abril de 2015

Data de realització

d’abril 2015

Crea les teves Llistes de Rutes

Organitza les rutes que t'agraden en llistes i comparteix-les amb els teus amics.

Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Crea les teves Llistes de Rutes Crea les teves Llistes de Rutes
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
681 m
196 m
6,75 km

Vista 578 vegades, descarregada 17 vegades

a prop de Bigues i Riells, Catalunya (España)

És tradició en el poble de Bigues celebrar pel Dilluns de Pasqua al Santuari de Puiggraciós el tradicional aplec. Després d'uns anys en què l'esdeveniment ha anat a menys, s'està intentant revifar-lo per part de l'agrupació dels Tres Tombs de Bigues.

Tradicionalment, la gent de Bigues puja al Santuari de Puiggraciós a peu, tot passant per l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras a esmorzar-hi. Actualment, s'ha incorporat la possibilitat de pujar-hi, també, a cavall, amb carro o amb tractor.

Un cop al Santuari, es celebra l'ofici religiós que, des de fa uns anys, és seguit per una cantada de caramelles per part de la Coral l'Amarant, també de Bigues.

Des de l'any del 300 aniversari del Santuari de Puiggraciós, es clou l'aplec amb un dinar de germanor, que enguany consistia amb un menú d'amanida, filet de porc a les herbes del Bertí amb patates al caliu, taronja a la menta de postres, pa, aigua, cava i cafè.

Índex IBP: 41.
Intersecció

Ca l'Isidret Vell

Masia que es troba al costat d'una intersecció de camins, en el qual deixem el camí principal, que és la pista que puja al cementiri, i prenem el de l'esquerra, que comença planejant.
Foto

El Serrat de l'Ocata

  • Foto de El Serrat de l'Ocata
  • Foto de El Serrat de l'Ocata
El Serrat de l'Ocata és un veïnat de l'Ametlla del Vallès format per masies disseminades que enllaça amb la urbanització a la qual dóna nom, convertida oficialment en barri de l'Ametlla, del Serrat de l'Ametlla, denominada actualment simplement com el Serrat o oficialment com el Serrat de l'Ocata. Està situat al nord del terme municipal, a tocar dels termes municipals del Figaró i de Bigues i Riells. El barri original és un conjunt de masies del segle XIV properes al Santuari de Puiggraciós, que s'estructurà com a veïnat aïllat respecte del cap del municipi. Estava dedicat a l'agricultura minifundista en terres dels turons colindants. Actualment resten íntegres una dotzena de masies (Can Panxa Rossa, Can Rit, Can Calces, Can Tomeu, Can Roses, Can Xacó, Can Mestre, Can Joanet, Ca l'Arcís, Can Manel, Can Joan Badia) si bé les feines agrícoles han estat abandonades. Al sud-oest d'aquesta zona trobem el mas Puigllonell, una gran finca originària del segle XII que a mitjans del segle XX va urbanitzar una bona part de les seves terres, i va donar pas a la urbanització del Serrat, actualment inserida en la trama urbana de l'Ametlla i, per tant, convertida en barri del poble.
Font

La Figuerota

La Font de la Figuerota és una antiga font que es troba a 462 metres d'altitud, a la part baixa, nord, de la Baga de l'Arbocer, prop de l'extrem nord-est del terme de Bigues i Riells, als límits amb l'Ametlla del Vallès, al sud de Sant Bartomeu de Mont-ras, al nord del Turó de l'Arbocer i a l'est de Can Bonfadrí.
Lloc religiós

Sant Bartomeu de Mont-ras

  • Foto de Sant Bartomeu de Mont-ras
  • Foto de Sant Bartomeu de Mont-ras
Sant Bartomeu de Mont-ras és una capella que es troba a un extrem de la urbanització del Serrat, en el límit dels termes municipals de Bigues i Riells i de l'Ametlla del Vallès, en la vessant meridional del Puig-Graciós a la zona de la Vall Roja, a uns 510 metres d'alçada. És accessible a partir de la carretera de Sant Bartomeu, que és un trencant de la que va de l'Ametlla al Santuari de Puig-Graciós. Sant Bartomeu de Mont-ras és un edifici d'origen romànic, edificat al segle XII, consta d'una nau de planta rectangular dividida en quatre parts mitjançant arcs torals, i absis carrat a la zona de ponent. L'antiga porta romànica es troba al mur de migdia. Les reformes que van fer-se a l'ermita durant el segle XVII consistiren el la construcció d'una nova porta d'accés, de llinda plana, i de la d'un campanar d'espadanya amb dues arcades de mig punt al mur de llevant, on hi havia l'antic presbiteri. Al mur de llevant també hi trobem un petit ull de bou. L'ermita ja es troba documentada a l'Acta de Consagració de l'any 1123 en la definició dels límits de la parròquia de l'Ametlla, mentre que al 1156 constava com a sufragània de Bigues. Durant el període de la Baronia de Montbui va ser parròquia independent, però a les acaballes del segle XIV va ser afegida a la parròquia de Montmany. Avui en dia forma part de la parròquia de l'Ametlla. Coneguda popularment com "de les Vespes", degut a que una munió d'aquests animals van protegir les campanes de l'expoliació durant la Guerra Civil espanyola. Aquesta anècdota ha originat els aplecs de motos "Vespas" i de cotxes antics des dels anys 50, que encara avui segueix celebrant-se el dia de Sant Esteve. Un altre acte popular que s'hi celebra és la Festa Major el cap de setmana anterior a la de l'Ametlla, per evitar la coincidència amb aquesta (Sant Bartomeu és el 24 d'agost i Sant Genís, patró de l'Ametlla, l'endemà). Degut al seu deteriorament al llarg dels anys, es va crear l'Associació d'Amics de l'Ermita de Sant Bartomeu, que actualment s'encarrega de fer tasques de restauració i de manteniment de l'ermita.
Lloc religiós

Santuari de Puiggraciós

  • Foto de Santuari de Puiggraciós
  • Foto de Santuari de Puiggraciós
El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. Ja es té constància de la veneració de la imatge a la parròquia de Sant Pau de Montmany a finals del segle XIV. Fins a la construcció de Santuari, la imatge va ser sempre venerada en els diversos llocs on va estar ubicada l'esmentada parròquia de Montmany. La tradició marca que la imatge va ser trobada per un pastor i un bou, com reflexen els Goigs. La imatge que es venera, que es troba al cambril, data de principis del segle XV i és d'estil gòtic. Representa a Maria, dreta, alletant l'Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d'alçada. La història del Santuari la comença el rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, demanant al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser concedida el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla i llavors rector de Sant Pere de Vilamajor i Degà oficial del deganat del Vallès, va signar-la. El temple té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. La nau central fa 5'20 metres d'ample per 13'90 de llarg, mentre que els braços creuers tenen 3'65 metres d'ample per 2'30 metres de llarg i el presbiteri 4'25 metres de llarg. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, la seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i, entre d'altres, un retaule barroc, existent ja l'any 1737. La imatge, però, va poder ser salvada per l'acció coratjosa d'uns veïns i va ser amagada en diversos llocs. El temple va ser restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada pel rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va ser l'any 1957. Des de l'any 1973 tenen cura del lloc una comunitat de monges benedictines. Completen el conjunt una torre de senyals, de planta quadrada i construïda amb pedra l'any 1845, i una petita capelleta situada gairebé a sota d'aquesta torre, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana. Al cim del Puiggraciós, de 807 metres d'alçada, hi ha una torre de l'antic telègraf òptic en òptim estat de conservació, edificada el 1854 i actualment utilitzada pels guardes forestals, i unes restes ibèriques.
Punt d’informació

Bigues (Centre Cívic)

  • Foto de Bigues (Centre Cívic)
El Centre Cívic i Cultural El Rieral de Bigues és un edifici que, després de força viscissituds, s'ha inaugurat a la tardor de l'any 2011, i encara no a ple rendiment. Acull l'Oficina d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament, la biblioteca municipal, un hotel d'entitats i el casal d'avis. Properament també acollirà l'Organisme de Recaptació i Gestió Tributària.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.