-
-
2.549 m
1.827 m
0
4,0
7,9
15,89 km

Vista 2710 vegades, descarregada 81 vegades

a prop de Incles, Parròquia de Canillo (Andorra)

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera) (In the blog, you can access the automatic translation into English and other languages)

(Andorra) Segona excursió de les tres fetes a Andorra, l’agost 2012. Desnivell acumulat de + - 840 metres, en una distància de 16 quilòmetres.

Iniciem l’excursió per la pista de terra que va per l’esquerra del riu Juclar (pels no habituats, recordeu que la dreta o esquerra d’un riu o torrent es compta en funció de la direcció de les aigües). Hem aparcat al final (1827m) de la pista asfaltada que puja des del pont d’Incles. Cal saber que a l’inici de la carretera hi ha una caseta d’’informació i un rètol que indica que la pista es tallada des del les 10 del matí fins a la tarda. Ara bé, si s’hi va abans, es pot passar sense problemes amb el cotxe i més tard es pot baixar quan calgui.

Aquesta és una vall florida, situada a l’extrem nord-est del país, a la parròquia d’Ordino, entre els municipis de Soldeu i El Tarter. Siuen que és la vall més extensa d’Andorra i té una acusada forma en U, el que informa de forma evident del seu origen glacial.

Pel sender es veuen força arbres de moixera de guilla, amb el seu característic color verd fosc i el vermell dels fruits. Encara que no ho sé, penso que el nom, en català, li pot venir de que les guineus (també dites guilles) en mengen els fruits. En castellà es coneix com a “serbal silvestre”, o “de los cazadores”. L’arbust arriba a fer-se un arbre d’uns deu metres i el seu nom en llatí és “sorbus acuparia”. Moltes aus agraeixen els seus fruits vermells evidents i que criden l’atenció. Es troba per les muntanyes del Pirineu, però per l’Europa central s’utilitza com a arbre decoratiu urbà. Sabem que acostuma a florir en primavera i que la seva escorça conté tanins. Els fruits desenvolupen àcid tartàric quan són verds i quan maduren evolucionen amb sorbitol, pectina i àcid cítric. Algunes de les substàncies que contenen són irritants i són, per tant, tòxics, si es mengen en cru. Me’l miro una estona mentre faig la foto, a veure si soc capaç de descobrir els elements que el fan màgic, doncs ja sé que era un arbre utilitzat amb efectes endevinatoris, fins al punt que les seves branques eren utilitzades per a fabricar varetes màgiques i amulets protectors.

Arribem a la cruïlla que, amb un banc de fusta, divideix el camí en dues rutes: la que va cap als estanys del Siscaró i la que, de cara, segueix cap als estanys del Juclar. Nosaltres seguim endavant que, de moment, encara planeja.

La vall es va tancant i sovint puja fort. El camí és estret i pedregós, però fàcil de pujar. Tant la Vall d'Incles com la seva capçalera se’ns presenten com un exemple clar del treball de les glaceres... ...

Si vols seguir el relat, pots anar al blog vinculat.

Veure més external

1 comentari

  • Foto de Botas8500

    Botas8500 28/04/2013

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Magnífica excursió d'anada i tornada per Andorra. Una de les valls extraordinàries.

Si vols, pots o aquesta ruta.