Temps  3 hores 58 minuts

Coordenades 267

Data de pujada 10 / de novembre / 2018

Data de realització de novembre 2018

-
-
903 m
484 m
0
2,5
5,1
10,19 km

Vista 50 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Mura, Catalunya (España)

Comencem l'itinerari al km. 11.100 de la carretera de Terrassa a Navarcles, lloc anomenat Alzina del Sal·lari: L'Alzina del Salari (o del Sal·lari) va morir el 1985, però encara és un dels arbres amb més anomenada a Sant Llorenç del Munt perquè el seu nom identifica des de fa més d'un segle el punt d'inici de moltes excursions per la Serra de l'Obac. A més, anteriorment ja era el punt on els ramats i els traginers podien abandonar el camí ral de Berga per agafar el camí dels Graons de Mura. Per fer-se una idea de la magnitud que va tenir l'arbre desaparegut podem comparar amb l'alzina del Vent, que es troba a 1,5 quilòmetres de distància:- Alçada: Alzina del Sal·lari (13 m) / Alzina del Vent (11 m).- Perímetre a 1 metre de terra: Alzina del Sal·lari (3,38 m) / Alzina del Vent (2,80 m).- Diàmetre equivalent: Alzina del Sal·lari (1,079 m) / Alzina del Vent (0,891 m).En resum, l'Alzina del Sal·lari era més gran que l'encara viva, tot i que aquesta és més espectacular. Per aquest motiu, l'Alzina del Vent també va ser designada com a Bonica.


La polèmica del nom; Hi ha una polèmica sobre l'origen real del nom, amb dues teories, cadascuna de les quals té els seus defensors.
- La teoria del SAL·LARI. El divulgador d'aquesta teoria va ser l'historiador Salvador Cardús. Amb l'ajuda del masover de la Mata, Jacint Cadevall, va publicar l'any 1928 un Recull Toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç. Concretament va fer una relació de 200 indrets situats a les propietats de La Mata. Un dels llocs referenciats pel Cardús i el Cadevall va ser l'alzina, a la qual anomenen del Sal·lari, informant que "recorda el cognom del piler Sal·lari, qui tenia la barraca arran de la mateixa". El cognom Sal·lari, o Satlari, existeix al Vallès. A Matadepera hi havia famílies de boscaters. I a Terrassa uns Sal·lari van ser propietari d'uns terrenys per sobre de la via de la Renfe.
- La teoria del SALARI. Té com a principal valedor al mític escalador Josep Maria Torras Homet. Ell assegura que en Josep Mata de la Barata (propietari del mas i, per tant, dels terrenys on es troba l'arbre) va explicar-li que la seva família havia tingut el costum de pagar el salari dels boscaters al costat de la gran alzina. Per això, es va popularitzar aquest nom, escrit, per tant, com a salari.
Amb independència del seu nom real, l'Alzina del Salari (o del Sal.lari) va ser testimoni als anys 70 de com s'obria davant seu l'entrada a la urbanització il·legal de La Mata, que va arribar a tenir 15 habitatges. La declaració de parc natural va aturar aquest desgraciat projecte, tot i que encara queden algunes barraques. A més la zona d'accés, des de la carretera de Talamanca, va ser aprofitada com a zona d'aparcament.
Malauradament hi han poques imatges de l'Alzina del Salari (o del Sal.lari). La fotografia d'aquest post va ser feta a principis de la dècada dels vuitanta per l'Antoni Ferrando, un dels més destacats historiadors de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Al Mas de la Mata, convertit en oficina del parc natural, es conserva una petita part de l'alzina.

Emprenem la marxa per la pujada a on hi ha el pàrquing de cotxes que porta fins a la cadena a ma esquerra, travessem la cadena i en uns metres girem a la dreta continuant per la forta pujada encara asfaltada i continuarem seguint la pujada asfaltada fins que acabem l'asfaltat , girem continuant per la pista a ma esquerra i seguirem pujant per la pista sempre per el tram principal deixant els carrers que anem trobant de l’antiga urbanització fins al coll de les Tres Creus.

17 minuts Coll de les Tres Creus

Travessem el GR-5 que ve del Nord per la nostra dreta i continua cap a Rellinars. El GR-5 es un sender de Gran recorregut 214 Km, que va de Canet de Mar a Sitges també anomenat Sender dels Miradors. Com dèiem travessem el GR5, per un corriol que esta davant nostre i que en uns metres obre una panoràmica, una de les mes boniques del massís presidida pel Paller de Tot l’any i al darrere Montserrat. Continuem pel sender molt freqüentat per una de les caminades mes típiques que ens portaran a La Font de la Pola. Camí de l Font de la Pola, si ens hi fixem be, en una corba on hi ha una alzina de llavo força grossa, ens trobarem les restes de una carbonera (ho denuncia el color negre de la terra i la absència de arbres, nomes hi ha matolls), travessem la carbonera i continuem endavant. Molt a prop de unes roques que ens senyalen la cova de la Porquerissa, uns metres abans a la dreta, si ens hi fixem be podrem veure les restes de unes tombes . Aquesta, es la única de les Sepultures de la Porquerissa que es conserva actualment. Descobertes al principi del segle XX, aquests enterraments palesen l’existència d’una població estable als roquetars de La Pola durant l’Alta Edat Mitjana. La fantasia popular identificà aquestes tres sepultures amb el de tres homes que, segons es conta, forn penjats a la forca en el Coll de les Tres Creus. Es diu que les pedres dels sepulcres de la Porquerissa es feren servir per a construir les taules de la Font de la Pola.

28 minuts Arribem a La Porquerissa, lloc on el camí, passa pel costat de uns grossos blocs de pedra, i just en el revolt on tomba de llevant a tramuntana, pot veure’s una balma de volta molt fumada i amb unes parets que la tanquen parcialment: és la Balma de La Porquerissa, molt coneguda i visitada per estar a ran del camí i oferir unes excel·lents condicions de refugi i visibilitat .
Aquesta balma, deu el seu nom de Porquerissa al fet que antigament, al seu interior, s’hi tancaven els ramats de porcs que pasturaven els aglans dels alzinars de la muntanya. Seguim pel camí amb vistes als Castellots de Tanca i L’Espluga i al darrere el Pirineu, fins a trobar una bifurcació, agafem el camí de a dreta que en menys de 1 minut ens dura a la Font de La Pola.
La Balma de La Pola, fou utilitzada com habitacle durant l’Alta Edat Mitjana. En el seu interior probablement la hagué emplaçat l’antic Mas de la Pola, ja documentat en el segle XIV.
El nom de La Pola s’ha relacionat amb el de Nèspola, nom antic de la propera vall de Mura, la qual es regada per la riera dels Néspres; el nom de Néspola ja apareix en un pergamí l’any 959.
38 minuts Despres de visitar la Font i beure de la font si s’escau, reprenem desfent el camí fins a la bifurcació i continuant a ma dreta direcció a tramuntana. Continuem endavant pel camí i deixarem els camins que anem trobant a l’esquerra, travessarem un altre carbonera, a la sortida de la mateixa, en uns metres trobarem un altre bifurcació i agafarem el de la dreta per pujar al Coll de Tanca. Aquí farem una breu parada i visitarem un mirador que ens dnarà un vista extraordinària del torrent del Figueret en primer terme i les cases de Matarodona, Puigdoure i davant nostre tot el Pirineu. -baixem un altre cop fins al coll i l travessem amb forta baixada, anem baixant per entre mig de un bosc d’alzines fins a la cova del raco gran o del Tinet.
1 hora 10 minuts Cova del Tinet. Tots aquests racons de la Serra de l’Obac han estat des de fa segles propietat del mas de La Mata. Però entre finals dels anys 20 (quan encara els carboners estaven per to arreu) i finals dels anys 70 (quan els excursionistes retornaven massivament a la muntanya) aquesta part de la Serra de l’Obac va tenir també un virrei. Es tracta del Valentí Rossinyol i Canudas, més conegut com el Tinet o el Tinoi. El Tinet i una amplia colla, de la que també formaven part en Pere Pallejà, el Hans Weichsel, el Puig, el Navarro, el Tomàs i altres persones que han deixat la seva petjada a Sant Llorenç del Munt formaven un grup inicial es va formar als anys 20 a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca (Coro Vell), que aplegava amb èxit dos moviments que havien arrelat amb força en aquella època al nostre país: el cant coral promogut per Anselm Clavé i la descoberta de les muntanyes. A Sant Llorenç hi ha un símbol clar de la unió de los dos moviments: l’agulla que va ser batejada en aquella época com el Bust d’en Clavé, que es troba sobre al Puig Conill, a la carena dels Ginebrers, al límit del terme de Matadepera.
Entre les fites d'aquest grup, destaquen:
- la primera pujada a la Castellassa de Can Torres.
- la construcció de la Font de la Pola,
- l'acondicionament de diverses balmes, com el Quarto de Reixa,
- la font del Rossinyol, a la Cort Fosca, on van estar amagats durant la Guerra Civil,
- la font de l'Hospital,
- la font dels Traginers,
- la font del Racó Gran,
- la cova del Racó Gran de Mata-rodona, que va servir de barraca al Tinet als anys 60 i 70.
Deixem enrere la cova del Tinet seguint per un corriol que ens durà a la Font de les Estelles una Font que recollia les aigües que baixava per tot el roquetar. Seguim per un sender que passa pel costat de la Font pujant i fent la diagonal pel roquetar fins a trobar la Pista que es va obrir ja fa uns anys de La Mata fins a Matarodona. Comencem a pujar per la pista pel tros mes pesat de l’excursió pista ampla que seguirem fins a La Alzina Bonica.

1 hora 45 minuts La Alzina Bonica Una gran Alzina que ombreja una bonica esplanada a la banda esquerra del camí. Aquesta Alzina, es molt coneguda pels excursionistes i la notable perfecció de les seves formes li han valgut el nom de l’Alzina Bonica. La seva arrodonida capçada, que cobreix una considerable superfície, es sostinguda per unes fermes i grosses branques que s’obren en forma de ventall des d’una posició gairebé horitzontal. Seguim endavant per la Pista fins a trobar en un parell de minuts el mas de la Coma d’en Vila

La Coma d'en Vila 900 mts. està situada en la cruïlla dels antics camins de Matadepera a Mura, i en el camí que passant pel Coll d'Eres va fins a Sant Llorenç Savall. Es troba en la part alta de la carena.
Es tracta d'un edifici format per un antic mas i uns corrals. El conjunt té planta rectangular orientat E-O i es troba en un desnivell de terreny, amb diferents edificacions una al costat de l'altre de forma lineal.
El cos principal, el mas, situat a la banda de ponent, és de petites dimensions, de planta baixa i pis, amb coberta d'un aiguavés de teula àrab. Té una porta d'accés a la façana de ponent, amb llinda de pedra i una única finestra de pis. Per la banda de llevant, hi ha un corral o estable, amb un mur que el tanca perimetralment i tres pilars circulars a l'eix central, que suportaven una coberta de la que tant sols en resta una part, la que toca a la casa. Aquest corral principal té una porta d'accés des del costat de migdia, amb llinda de pedra. Té adossat un altre cos a continuació del que només resten els murs.
El camí d'accés a la casa, que es troba a un nivell superior a la banda de tramuntana, hi ha l'era enrajolada i una bassa natural excavada a la roca. Darrerament es van consolidar els murs del conjunt, però la part de la coberta del corral no és gaire segura i ha risc d'ensorrament.
Les primeres dades són del 1341. Probablement seria possesió del mas de la Mata.
El seu ús podria ser ja en el seu origen, com un corral amb una petita casa pel pastor al costat
Després de visitar la Coma d’en Vila tornem enrere fins agafar el camí vell de Terrassa a Mura a la dreta, camí que ja no deixarem fins que arribem a final del turó dels Ducs, on agafarem el camí que baixa cap el Puigbó i el Puig Andreu.
2 hores 14 minuts Trencall cap a La Font de l’Estel. Agafem el camí a la dreta cap a La Font de l’Estel. Anem baixant fins a la llera del torrent dels codolosos i remuntem per el corriol força estret fins a La Balma de l’Estel ben be a sobre de la Font de l’Estel, font magnífica obrada i molt ben arreglada per un grup de excursionistes, i amagada durant molt de temps com un secret per ells. Continuem el camí una mica confús per arribar al camí que ens durà fins al collet del Reixac..

3 hores 55 minuts Collet del Reixac. A mà dreta comencem a baixar pel camí cap a Mura, després de baixar els primers blocs de pedra quan trobem el camí, si anéssim a la dreta en un parell de minuts arribaríem a les coves de Mura, però nosaltres seguirem baixant pel camí fins que en uns 15’ trobem una pista que agafem a ma esquerra i ja no deixarem fins el Puig de La Balma.
4 hores 45 minuts El Puig de La Balma
Haurem fet 10 km amb un desnivell positiu de 400 m i negatiu de 600 m.
Waypoint

Alzina Bonica

Waypoint

Alzina del Salari

Waypoint

BALMA F-ESTEL

Waypoint

Coll de Tanca

Waypoint

Coll de Tres Creus

Confluència el camí GR5, camí a la font de la Pola i camí a Castellsapera. Diuen que s'anomena així per que hi van penjar a tres bandolers.
Waypoint

Collet del Reixac

Waypoint

Coma d'en Vila

Waypoint

Cova del Tinet

Waypoint

Coves de Mura

Waypoint

Font de l'Estel

Waypoint

Font de La Pola

Waypoint

Les Porquerisses

Waypoint

Puig de La Balma

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.