-
-
471 m
208 m
0
3,4
6,8
13,59 km

Vista 2079 vegades, descarregada 65 vegades

a prop de Riba-roja d'Ebre, Catalunya (España)

Excursió per la zona sud d'Almatret, l’únic municipi de Lleida que toca al riu Ebre. Precisament, aquesta privilegiada situació farà que al llarg del nostre itinerari puguem anar gaudint de magnífiques vistes sobre el riu, a banda de poder anar descobrint diferents racons de l'espai natural dels Tossals d'Almatret com les fortificacions construïdes l'any 1938 per l'exèrcit republicà (testimonis de la Batalla de l’Ebre), els vestigis de les mines de carbó (en funcionament fins a mitjans del segle XX) ...
L’itinerari s’inicia a la Plaça Major d’Almatret, tot seguint els carrers Major i del Pou per anar cap a les afores del poble, on un pal indicador assenyala a la dreta el camí cap al Pou de la Vila i al que s'arriba després d'haver recorregut uns 500 metres.
El Pou de la Vila, que havia servit de safareig del poble i també per treure aigua està fet de pedra, com les escales que baixen fins al nivell de l’aigua. Com a curiositat, al seu costat es conserven onze safareigs que havien pertangut a les onze famílies que poblaven Almatret. El Pou està documentat des del segle XVI, tot i que la tradició popular l’atribueix als sarraïns, possiblement, el seu origen podria ser anterior.
Continuem endavant tot seguint el camí de les Planes dels Quadrats que, durant una estona, va creuant una petita vall on hi podem anar trobant els horts que antigament conreaven els pagesos i veïns d'Almatret. Podem observar encara les terrasses delimitades per murs de pedra seca existents, així com els pous que els subministraven l'aigua. Malauradament, l'escassetat d'aigua així com la pèrdua de rendibilitat de les parcel•les varen propiciar el progressiu abandonament de la majoria d'elles.
Fins arribar al mirador del Cingle de la Pena, el camí va travessant un altiplà amb finques d'ametllers, oliveres ... i, un bon grapat de molins de vent (aerogeneradors) pertanyents al parc eòlic d'Almatret.
Arribats al límit del Cingle de la Pena, l’altiplà s’acaba de cop. El mirador que hi ha en aquest lloc ens permet gaudir de magnífiques panoràmiques de l'entorn: a)el meandre que forma el riu Ebre, b)la zona dels Tossals on es troben la majoria de les antigues mines de lignit, c)el Montmeneu, d)el Pirineu aragonès ...
També, i degut a la situació estratègica d’aquest indret respecte al riu Ebre i, amb l'objectiu de frenar una possible ofensiva de l'exèrcit de Franco que es trobava situat a l'altra riba del riu, l'any 1938 l'exèrcit republicà va decidir fortificar-lo.
Així doncs, sota el mirador hi ha un parell de nius de metralladora amb les seves corresponents trinxeres d'evacuació. A més a més, si anem uns metres més enllà, trobarem una nova trinxera que comunica amb l'entrada d'un altre niu de metralladores, una construcció excavada a la roca i reforçada amb murs de formigó. Destaca la forma en U de la galeria que connecta les seves dues espitlleres.
Des de dalt del Cingle de la Pena, veiem sota nostra el mirador de la serra de la Pena. Tot i que tot abans d’arribar al mirador del Cingle de la Pena, hem vist a la nostra dreta l’indicador d’un corriol que hi porta, decidim no recular i salvar el desnivell (uns 90 metres) baixant el vessant del cingle al dret.
Arribats al mirador de la serra de la Pena, seguim un corriol que va baixant cap a la zona on es troben les mines abandonades de Duró i l’Espanyola, dues de les catorze mines d’Almatret i que formaven part de les cent noranta-sis que va arribar a haver a la conca minera de Mequinensa.
L’explotació minera a Almatret va iniciar-se durant la guerra civil i va continuar durant els anys posteriors d’autarquia, fins a mitjans dels anys 50. La baixa qualitat del lignit obtingut així com la pobresa dels jaciments, condicionaren la baixa rendibilitat d’aquestes explotacions i el seu posterior abandonament.
Seguint unes antigues rampes, el corriol travessa una zona d’edificis enrunats que havien estat allotjaments dels miners i passa també a tocar d’un antic edifici on es pot veure la canonada que s’utilitzava per al descens del carbó de la mina del Duró. Més endavant anirem trobant l’entrada i respiralls d’aquesta mina.
Més endavant el corriol canvia de vessant i ens porta fins el que sembla un antic transformador de la llum i a la boca d’entrada de la mina de l’Espanyola. Davant hi ha les restes d’una bàscula coberta per la vegetació.
Des d’aquí surt una pista que passa a tocar de l’antic carregador de carbó, lloc on s’omplien els carros que transportaven el carbó fins al riu Ebre, des d’on, finalment es carregaven els llaüts.
Deixem enrere la zona minera i anem seguint la pista fins arribar a una cruïlla des d’on surt una altra pista que baixa a l’Embarcador. Descartem aquesta opció i continuem per la pista de l’esquerra, que va resseguint el serrat. Un pal indicador que trobem uns 300 més endavant, ens assenyala la direcció per arribar al mirador (magnífica balconada sobre l’Ebre) on es troba el monument en memòria d’en David Duaigües (president i fundador del Club Ciclista i Excursionista Almatret), un dels cinc bombers que van morir el 21 de juliol de 2009 en l’incendi d’Horta de Sant Joan.
Reculem uns 100 metres fins a trobar un altre pal indicador que assenyala l’inici d’un sender que, durant 1 quilòmetre i mig, va seguint la llera del Barranc de Coll de Vaques. Tot just abans d’ajuntar-se amb el Camí de la Valldolcet, el sender gira gairebé en rodó i comença a enfilar-se cap a l’altiplà on es troba Almatret.
Arribats a l’altiplà, ens queda continuar uns 3,5 quilòmetres i tot seguint el Camí de Castellnous ens plantarem a l’entrada d’Almatret.
Una vegada al poble podem aturar-nos una estona en alguns del seus llocs més emblemàtics com l’antiga presó (amb una petita porta de fusta coronada amb l’escut de la casa dels Montcada), la plaça Major amb l’església d’estil barroc de Sant Miquel (s. XVII) i la creu de terme barroca ...
Per acabar d'arrodinar la jornada, un bon dinar al restaurant de La Plaça.

................................

Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota...

Veure més external

3 comentaris

  • josep garsaball 31/01/2015

    Una ruta molt agradable, va fer un temps preciós amb unes vistes

    espectaculars del riu.

  • Foto de jsans

    jsans 31/01/2015

    Una bona ruta, sí senyor. A més, ara estic plantejant-me de canviar el gas per una caldera de carbó, doncs he descobert uns lloc on trobar-ne. :)

  • josep garsaball 31/01/2015

    Sí,està bé aixó del carbó,pro a la vagoneta hauràs de posarli una

    mica d`oli d`oliva arbequina.

Si vols, pots o aquesta ruta.