Temps  7 hores 51 minuts

Coordenades 1372

Data de pujada 20 / d’abril / 2017

Data de realització d’abril 2017

-
-
805 m
0 m
0
3,6
7,3
14,58 km

Vista 387 vegades, descarregada 14 vegades

a prop de Akaroa, Canterbury (New Zealand)

Ruta des del poble d'Akaroa a l'Stony Bay Peak (Taraterehu en maori), passant pel Centre d'informació per a visitants d'Akaroa, la Purple Peak Stock Route, la Paripai Track, i la Tara Track (a través de la Hinewai Reserve) a l'anada, i per la Summit Track, el Purple Peak Saddle, la Purple Peak Track, el Brocheries Pond, la Curry Track (a través de la Purple Peak Curry Reserve), el Browntop Saddle, l'Skyline Beech Lookout, el Worsley House site, el Kōwhai Knoll Lookout, la Hoheria Junction, l'Akaroa Heritage Park, la Woodills Track North, i l'església catòlica de St. Patrick a la tornada.
La ruta comença al centre del poble d'Akaroa, on es pot aparcar en algun dels seus carrers. També s'hi troba el Centre d'informació per a visitants, on es pot obtenir molt bona informació sobre les possibles rutes a la zona, incloent l'ascens a l'Stony Bay Peak. A partir d'aquí, es comença a seguir la Rue Balguerie, una carretera asfaltada que surt del poble i s'enfila fins que es troba un cartell que indica la direcció de la Purple Peak Track, que és on cal dirigir-se. Des d'aquest punt, i des d'aquesta alçada, ja es veu clarament la French Hill si es mira cap enrere, i una mica més endavant també s'observa la Saddle Hill i el Carews Peak, juntament amb un grapat d'ovelles. Després de caminar uns quants metres, es troba un cartell informatiu sobre les diferents rutes, així com una porta d'accés (que cal tancar un cop s'hagi passat) a la Purple Peak Stock Route, que és la que caldrà seguir per arribar al cim. Mentre es camina per aquest corriol, es pot observar el Pigeon Bay Peak, el Pierce i el Duvauchelle Peak si es mira a l'esquerra (al nord), o bé l'Stony Bay Peak i el Purple Peak (Te Piki o Te Ake en maori) si es mira endavant (a l'est). A mesura que es puja també es van obtenint vistes cada cop més formidables del poble d'Akaroa, la Takamatua Hill, l'Akaroa Harbour i els cims del darrere. En aproximar-se al final de la Purple Peak Stock Route, quan s'està als peus de l'Stony Bay Peak, cal superar una tanca mitjançant un banc adequadament col·locat, i prendre la direcció de la Paripai Track quan es troben els cartells indicatius corresponents. En aquest punt cal anar amb compte perquè molt a prop hi ha una baixada pronunciada que pot ser perillosa (així ho indica un cartell, de fet). L'inici de la Paripai Track és força empinat (observant les noves vistes de l'Akaroa Harbour de seguida es pot comprovar), però després se suavitza una mica i arriba a una nova cruïlla amb cartells indicatius, on cal girar cap a l'esquerra en direcció al cim seguint la Tara Track, coincidint també amb el punt on s'entra a la Hinewai Reserve. En aquest tram, on les roques escarpades de l'Stony Bay Peak cada cop s'aproximen més, també es pot observar com apareix de cop i volta l'Oceà Pacífic si es mira cap a la dreta (a l'est). Finalment, es troben nous cartells que indiquen el desviament cap al cingle, a tan sols uns 100 metres. En arribar-hi, la meravella és absoluta. Senzillament, no hi ha massa paraules per descriure la immensa bellesa de les vistes. Així doncs, s'aprofita per fer un mos i descansar tot gaudint del paisatge.
La tornada, que serà una mica més llarga, comença baixant per la Summit Track a partir de l'última cruïlla trobada anteriorment, seguint l'Skyline Circuit. Aquest camí es troba força embardissat, i sovint és molt difícil saber on es trepitja. De fet, tant la Paripai Track com la Tara Track discorren per corriols força atapeïts d'herba, però la Summit Track és especialment densa. Mentre es va baixant, el sol de tarda ofereix nous colors a les vistes de l'Akaroa Harbour i de la Banks Peninsula en general. En completar la Summit Track, s'arriba al Purple Peak Saddle, el coll entre l'Stony Bay Peak i el Purple Peak. Aquí s'hi troba un cartell informatiu sobre la Hinewai Reserve, a la qual s'ha entrat anteriorment al final de la Paripai Track, així com altres cartells indicatius. Seguint la direcció de Hinewai, doncs, es reprèn la Purple Peak Track fins al Brocheries Pond, una bassa situada darrere el Purple Peak que coincideix també amb l'inici de la Curry Track. Aquest punt, que compta amb un lavabo de compostatge, també fa de frontera entre la Hinewai Reserve i la Purple Peak Curry Reserve, de manera que es troba un altre cartell informatiu pel que fa a aquesta última. Pel camí també es van trobant alguns altres cartells que fan referència a la flora de la zona, com ara el mānatu (Plagianthus regius), que és l'arbre de fulla caduca més gran de Nova Zelanda (pot arribar fins a 17 metres d'alçada), o la tōtara (Podocarpus laetus, abans Podocarpus hallii), una planta de muntanya d'escorça prima endèmica de Nova Zelanda. Seguint la Curry Track, doncs, al cap d'uns 400 metres s'arriba al Browntop Saddle, el coll entre el Purple Peak i l'Skyline Beech, on es decideix apartar-se momentàniament de la ruta per arribar a l'Skyline Beech Lookout, un mirador situat a uns altres 400 metres, aquests de pujada. En aquest petit tram, que segueix l'Skyline Beech Track, es poden observar un munt d'ovelles pasturant tranquil·lament per aquest paradís de la natura, així com vistes de l'Otanerito Bay a l'est, cap a l'Oceà Pacífic. Després de trobar uns últims cartells indicatius, s'arriba finalment a l'Skyline Beech Lookout, des d'on els colors de tardor ofereixen unes vistes espectaculars d'aquest entorn privilegiat. Al mateix mirador, un cartell avisa de la perillositat d'acostar-se massa al cingle, de manera que cal anar amb compte. Desfent aquest tram fins al Browntop Saddle, des d'on les vistes d'Akaroa són també molt boniques, es reprèn la Curry Track i es va baixant fins que uns nous cartells indiquen la direcció de l'indret on hi havia hagut la casa de Frank Worsley, un famós mariner i explorador de la regió antàrtica nascut a Akaroa l'any 1872. Desviant-se molt pocs metres, doncs, s'arriba fins a aquest lloc on hi ha col·locat un cartell informatiu de fusta, a l'espera que s'hi posi un cartell interpretatiu més complet. Tornant a la Curry Track, de seguida es fa evident que les pluges dels últims dies fan brollar l'aigua de tot arreu, i sovint es troben rierols o salts d'aigua, alguns fins i tot coincidint amb el mateix corriol de la ruta, de manera que cal tenir molta paciència per intentar no enfangar-se, tot i que en aquest cas ha sigut pràcticament impossible. De fet, la presència d'algunes passarel·les de fusta ja fan sospitar que aquest és un problema habitual, i el cartell d'entrada (o sortida) de la Purple Peak Curry Reserve ja inclou un text de disculpa per la lletjor temporal del bosc nadiu. De totes maneres, abans d'abandonar la reserva natural, encara es pot fer una aturada al Kōwhai Knoll Lookout (indicat amb cartells) per gaudir de les vistes, o desviar-se en direcció a la Rue Grehan a la cruïlla coneguda com a Hoheria Junction (indicada també amb cartells). En aquest cas s'ha continuat per la Curry Track fins al seu final, amb vistes cada cop més baixes d'Akaroa, i arribant fins a l'Akaroa Heritage Park, que compta també amb lavabos de compostatge. A l'entrada del parc, es troba de nou el cartell que informa sobre les possibles rutes de la zona. Creuant el parc de magnífica herba verda, es troba un teko-teko (talla de fusta) imponent dedicat a Tāwhirimātea, el Déu del Vent maori (de fet, el Déu del temps meteorològic), i, just al costat, un mapa de les vistes que hi ha des d'aquest indret, indicant amb una llegenda el nom i la petita història de cada punt d'interès. Abandonant l'Akaroa Heritage Park, es pren la Heritage Park Link Track que porta fins a la Woodills Track North, l'últim corriol d'aquesta ruta. Abans, però, encara s'aprofita la llum càlida de la tarda per fer un últim cop d'ull al magnífic paisatge d'Akaroa. Pel que fa a la Woodills Track North, el camí continua tant o més enfangat, i es fa fins i tot perillós pel risc de patir relliscades, tenint en compte que el corriol baixa uns 300 metres de desnivell en un parell de quilòmetres. A més a més, en alguns punts sembla poc cuidada, trobant, per exemple, algun arbre tombat al mig del camí. Malgrat la concentració requerida per completar el camí, es contempla com l'última llum del sol encara concedeix una nova recompensa envermellint només els cims de l'Stony Bay Peak i el Purple Peak (incloent el Parikura, el petit turó del mig), deixant la resta en l'ombra del capvespre. Després d'aquesta efímera però fabulosa vista, s'arriba al final de la Woodills Track North on, a part d'un cartell indicant precisament l'inici d'aquesta ruta en sentit invers, s'hi troba altre cop el cartell amb les rutes de la zona, així com algunes vaques espantadisses. A partir d'aquí, se segueix la Woodills Road, ja asfaltada, fins que s'enganxa amb la Rue Lavaud, la carretera principal. Aquí encara es pot observar l'arquitectura peculiar de l'església catòlica de St. Patrick, i fer una última ullada al cel rogent del capvespre abans que es faci fosc. Finalment, s'arriba a la cantonada amb la Rue Balguerie, punt d'inici d'aquesta ruta.
Es tracta d'una ruta impressionant, amb vistes increïbles i molt ben indicada en tot moment, amb múltiples cartells informatius i indicatius, i amb un Centre d'informació que ofereix mapes detallats (no gratuïts). Voltant pel poble, es pot observar la clara dicotomia entre els topònims francesos i anglesos, conseqüència dels assentaments respectius dels colonitzadors francesos i britànics que van robar la terra als maoris. Pel que fa a la ruta, també ofereix la possibilitat d'endinsar-se en dues reserves naturals que tenen per objectiu recuperar els boscos nadius de la zona. En alguns punts de la ruta, hi ha petites caixes en forma de bústia que guarden mapes de les rutes a peu (com els que s'adjunten aquí), i que es poden agafar gratuïtament. L'únic punt negatiu seria l'estat d'alguns trams dels corriols de la part nord de la ruta (Curry Track i Woodills Track North) que, potser com a conseqüència de les intenses pluges dels dies anteriors, semblaven més aviat rierols; en alguns casos, per creuar-los o canviar de banda és necessari fer un bon salt, i en alguns altres és inevitable mullar-se. De fet, el problema no és exactament l'aigua, sinó el fang que es produeix, ja que pot provocar més d'una relliscada. A més a més, en els trams embardissats prop de l'Stony Bay Peak, el fet de no veure on es trepitja augmenta les possibilitats de patir relliscades pel fang. Tanmateix, l'espectacular paisatge per on discorre la ruta i, sobretot, les vistes prodigioses de l'Stony Bay Peak, superen de llarg aquests entrebancs i converteixen aquesta ruta en una de les més boniques d'aquest preciós país.
Vista de la French Hill des de la Rue Balguerie
Desviament a l'esquerra cap a la Purple Peak Track
Vista de la Saddle Hill i el Carews Peak
Ovelles
Porta d'accés a la Purple Peak stock route i cartell informatiu sobre rutes
Vista dels cims Pigeon Bay Peak i Pearce (esquerra), i Duvauchelle Peak (dreta)
Vista de l'Stony Bay Peak i del Purple Peak
Vista de la Takamatua Hill i de l'Akaroa Harbour i els cims propers
Vista d'Akaroa i de l'Akaroa Harbour
Banc per superar una tanca als peus de l'Stony Bay Peak
Baixada pronunciada
Cartells indicatius (inici Paripai Track)
Vista de l'Akaroa Harbour des de més alçada
Cruïlla amb indicacions per arribar al cim
Vista de l'Stony Bay Peak
Vista de l'Oceà Pacífic
Cartells indicatius prop del cim
Stony Bay Peak
Camí embardissat
Vista de l'Akaroa Harbour amb sol de tarda
Cartell informatiu de la Hinewai Reserve
Purple Peak Saddle
Mānatu (Plagianthus regius)
Brocheries Pond
Inici de la Purple Peak Curry Reserve i indicacions
Tōtara (Podocarpus laetus)
Browntop Saddle (desviament cap a l'Skyline Beech Lookout)
Vista d'ovelles i de l'Otanerito Bay des de l'Skyline Beech Track
Cartells indicatius per arribar al mirador
Skyline Beech Lookout
Vista d'Akaroa des del Browntop Saddle
Desviament cap al Worsley House site
Worsley House site
Salt d'aigua i tram enfangat al Grehan Stream
Indicació cap al Kōwhai Knoll Lookout
Kōwhai Knoll Lookout
Cartells indicatius a la Hoheria Junction
Cartell informatiu sobre l'estat de la Purple Peak Curry Reserve
Vista d'Akaroa des del final de la Curry Track
Cartells indicatius i informació sobre rutes
Entrada a l'Akaroa Heritage Park
Akaroa Heritage Park
Teko-teko (talla) dedicada a Tāwhirimātea (Déu del Vent)
Mapa de les vistes des de l'Akaroa Heritage Park
Vista d'Akaroa a la llum de la tarda prop de la Woodills Track North
Vista de l'Stony Bay Peak i del Purple Peak envermellits pel sol
Arbre tombat al mig del camí
Cartell informatiu sobre rutes
Vaques
Desviament cap a la Woodills Track North
Església catòlica de St. Patrick
Cel rogent al capvespre
Centre d'informació per a visitants d'Akaroa

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.