• Foto de Aizkorri, Aketegi i Aitxuri des de Aldaola
  • Foto de Aizkorri, Aketegi i Aitxuri des de Aldaola
  • Foto de Aizkorri, Aketegi i Aitxuri des de Aldaola
  • Foto de Aizkorri, Aketegi i Aitxuri des de Aldaola
  • Foto de Aizkorri, Aketegi i Aitxuri des de Aldaola

Temps  6 hores 52 minuts

Coordenades 1684

Data de pujada 24 / de gener / 2019

Data de realització de maig 2018

-
-
1.539 m
830 m
0
3,5
6,9
13,83 km

Vista 48 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Asemendialdea, País Vasco (España)

19 May 2018

AIZKORRI -AKETEGI -AITXURI
19 DE MAIG DE 2018

L’Aizkorri és una muntanya de 1.525 mts. d’alçada, que dóna nom a un massís on es troben les cotes més altes d’Euskadi, com és el cas de l’Aitxuri, que amb els seus 1.551 mts. és el sostre de Guipúscoa i també de tot el País Basc, malgrat que fins a mitjans dels anys vuitanta, just abans de les darreres mesures, era el seu veí Aketegi (1.548 mts.) al que es considerava com a tal i de fet el vèrtex geodèsic es troba al seu cim. En tot cas, en aquesta ruta circular hem pujat les tres cotes esmentades. Tot el massís està constituït per roca calcària d’aspecte blanquinós, (Aitxuri vol dir “roca blanca”, aitz : roca i txuri : blanca), alçant-se per un vessant sobre les campes d’Urbia i Oltza i per l’altre sobre la regió del Goierri, sent Zegama, als peus de l’abrupta cara oriental de la serra, la població més important de l’entorn. De tots els itineraris de pujada, que hi ha un grapat, hem triat el que comença a la zona d’aparcament d’Aldaola, a la que s’hi arriba des del port d’Otzaurte, a la carretera GI-2637, d’on surt una pista cimentada que, després d’uns 4,7 kms., seguint el traçat del G.R. 121, ens deixa a la collada on deixarem el cotxe.
Veurem un panell informatiu i una sèrie de rètols indicadors, seguint en el nostre cas la direcció a Sandratiko koba i Urbia, per un camí molt arreglat, que travessa per uns ponts de fusta el riu Ubiererreka i els seus torrents, fins arribar a l’alçada del refugi de Sant Adrià, antiga caserna dels mikeletes (Mikeleten etxea), edifici abandonat, però amb força personalitat, d’aquest cos policial de caràcter foral creat l’any 1.837 i que depèn orgànicament de l'Ertzaintza, tot i actuar com a agents de la Diputació Foral de Guipúscoa. Aquí deixem el G.R., que marxa a l’esquerra en direcció al túnel de Sant Adrià, que ja veiem, i pugem fort pel prat, en paral·lel a un filat metàl·lic, en direcció a l’evident ermita de Sancti Spiritu , antic hospital de peregrins del camí de Sant Jaume basc per l’interior (veurem una petxina de pedra a la paret). En aquest punt cal parar compte als punts grocs, que pertanyen a la coneguda marató de muntanya Zegama - Aizkorri, que ens guiaran durant la totalitat de la travessa pel massís.
En aquest primer tram avancem per dintre una espectacular fageda, guanyant alçada de forma còmoda i decidida mitjançant un sender molt ben traçat, amb giragonses quan calen, que ens deixarà als peus de l’Aiztontor altua i del Tontorraundi, en una collada pedregosa prèvia al cim de l’Aizkorri, al que s’hi arriba en un tres i no res. Tot i no ser la cota més alta, és la més emblemàtica de la serra, coronada amb una creu i una fita amb una destral, una mica per sobre de dues edificacions, un refugi de muntanya, inaugurat el 8 de juliol de 1.934,i l’ermita del Sant Crist, que guarda un crucifix molt venerat en el seu interior.
Deixem el cim per un pas entre roques, amb una inscripció que mena a Urbia, seguint les marques grogues, que inicialment ens fan perdre una mica d’alçada, per iniciar un llarg flanqueig, que ens fa passar per sota de l’Aitzabal, parant compte a un planell inclinat herbat, doncs el camí a Urbia marxa a l’esquerra, mentre que en el nostre cas cal encarar la pujada fins a un vessant rocallós, on les marques de pintura ens van guiant pels millors passos, amb alguna que altra petita grimpada, fins arribar a una mena de coll, anomenat Kanal Aundi, molt proper a l’Aketegi, distingible pel seu vèrtex geodèsic sobre una gran base de formigó i una petita caseta metàl·lica. El que queda fins a la tercera cota de la jornada, l’Aitxuri, amb un tamborí metàl·lic com a fita cimera, és un curt tram de cresta, que es fa sense problemes.
Un cop enllestit aquest tram del cordal que ens ha permès assolir les tres cotes més altes d’Euskadi, iniciem el descens, seguint encara els punts grocs, però parant ull al coll previ a l’Iraule, que és la següent punta de la cresta, dons caldrà deixar-la per iniciar un descens a l’esquerra en direcció al camí normal de les campes d’Urbia, que veiem per sota nostre.
Un penell (veleta) metàl·lic o uns fajos solitaris enmig del rocam, ens poden servir de referències visuals per situar-nos sobre la traça de l’evident sender que ens farà perdre alçada de forma decidida, per un terreny trencat, a mode de tartera, que va dibuixant un seguit de ziga-zagues, fins a les bordes d’Arbelar (Arbelarko txabolak), on s’inicia la pista que marxa vers l’ermita i la fonda d’Urbia, a les que no cal arribar, ja que quan aquesta inicia un gir ascendent a l’esquerra vers les cases d’Ollantzu, cal seguir en aquesta direcció. Veurem algunes marques blanques i vermelles del que era la variant 4 del G.R. 121, que ha estat esborrat del mapa, donant la impressió de que es tracta d’un camí que ha passat a l’oblit, ja que és difícil de seguir el seu rastre, per la gairebé inexistent presència de senyals que el fitin.
Poc abans d’arribar al grup de cases d’Ollantzu, veurem a l’esquerra un camí carreter que baixa en direcció a una mena de borda, sent aquesta la senda que cal seguir. Un cop passada la casa, s’ha de seguir recte, per entrar en una fageda, on caldrà estar molt atents a unes pedres verticals situades al mig del prat (en trobarem d’altres més endavant) i a antigues marques de pintura groga, per començar una preciosa travessa pel mig de grans fajos i roques entapissades de molsa, en un entorn realment acollidor, on hi ha diversos monuments megalítics (dòlmens) degudament senyalitzats. La senda travessa una pista, encarant-nos a una pujada per dintre del bosc que ens deixa finalment al coll de Linategieta, on entronquem amb els G.R. 12 i 121, que ens guiaran fins al final, tot i que, per estalviar-nos la pujada a l’alt de la Forca (Portuzarra), seguirem un camí ample i fressat que ens deixa sobre la calçada romana de Sant Adrià, per on transcorre el camí de Sant Jaume basc per l’interior. Hi ha la creença popular que aquesta calçada va ser construïda pels romans i posteriorment renovada a l'Edat Mitjana, tot i que no hi ha prou evidències d'aquest fet.
Més endavant, la calçada travessa el túnel de Sant Adrià (Sandratiko koba), també conegut com a pas de Lizarrate, cova natural d’uns 55 mts. de longitud, que permet salvar la cresta rocallosa que hi ha entre el massís de l’Aizkorri i l’Aratz, una altra de les grans muntanyes de la zona, i que és un dels principals passos històrics de comunicació entre Guipúscoa i Àlaba. L’any 2.015, en l'aprovació per la UNESCO de l'ampliació del Camí de Sant Jaume a l’estat espanyol, el túnel i la calçada van ser inclosos en el Patrimoni de la Humanitat. A l’interior del túnel hi ha una ermita dedicada al sant, construïda l’any 1.893 sobre les restes d’una d’anterior, que es recolzava a una de les parets de la cavitat túnel. Un tram pedregós de calçada ens fa perdre alçada i marxem en direcció al visible refugi dels mikeletes, on tanquem el cercle i, ja sobre els nostres passos, tornem al punt inicial del recorregut.

Text de xrs1959
Waypoint

Túnel de San Adrian

Waypoint

Aitxuri

Waypoint

Aketegi

Waypoint

Aitzabal

Date16 May 2018 6:43 pmLatitude:42º 57' 13" NLongitude:2º 19' 37" WAltitude:1.479 m
Waypoint

Aizkorri

Waypoint

Dolmen

Date19 May 2018 8:06 amLatitude:42º 57' 29" NLongitude:2º 21' 05" WAltitude:1.135 m
Waypoint

Ermita Sancti Spiritu

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.