Temps  3 hores 43 minuts

Coordenades 1553

Data de pujada 5 / de febrer / 2019

Data de realització de desembre 2018

-
-
372 m
-95 m
0
2,5
4,9
9,81 km

Vista 136 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Sant Carles de la Ràpita, Catalunya (España)

7 de desembre de 2018

La cara sud de les moles del Monte Torrero i de la Mola Plana, al terme de la Ràpita, del Montsià presenten una faixa de roca que les recorre d’extrem a extrem. Mirades des de la Mola de Vilero, la següent mola al sud d’aquestes, sovint la vista s’entreté resseguint aquestes faixes rocoses i detectant algun entrant, alguna balma o algun indici de cova. Finalment, i per sortir de dubtes, em plantejo resseguir les faixes per la seva base, i com sempre el Montsià em regala la troballa d’algun raconet nou, que amb aquesta entrada us convido a descobrir.

Donada la proximitat al poble, plantejo la ruta sortint dels voltants de l’Esglèsia Nova, a la Ràpita, i pujant per l’Avinguda de Catalunya fins a la N-340, que creuarem recte i seguim per la pista, deixant una granja a l’esquerra. La pista fa un gir a la dreta i al proper camí que trobem per l’esquerra comencem a pujar de cara a la serra. Evidentment podem pujar fins aquí amb el cotxe.

Dificultat: Difícil. El fet de resseguir les faixes de roca implica deixar el sender i trescar entre coscoll, roques i arçots molt punxencs.
Portar bons pantalons!

Desnivell: Uns 800 metres acumulats

Durada: Uns 10 Km. Unes 4h. comptant parades

Itinerari: Prenem al camí que puja al Mas de la Canícia. A l’esquerra deixem una típica caseta de camp, a la dreta els grans bancals perduts del mas, on van arrencar les oliveres per plantar horta, i ara està tot perdut… ni arbres ni horta!
Al final de la recta la pista gira cap a la dreta, i a l’esquerra un entrador barrat “absurdament” per una tanca, ens obliga a pujar un petit marge uns métres més endavant per trobar el sender que remunta cap al Monte Torrero. Anem guanyant alçada paral·lels a unes finques arreglades a la dreta, fins a un pinaret. Al primer revolt del sender al pinar trobem el cocó de Federico el Xato. Uns metres més amunt deixem el sender i entrem pel pinar de l’esquerra, i camp a travès, atents a petits corriols anem remuntant cap a la base de la faixa sud del Monte Torrero que comencem a resseguir per la seva base. Anem trobant diferents abrics, petites covetes al recer del cingle de roca, però cal destacar el segon, que em prenc la llibertat de “batejar” com a Cova de les Piletes, donat el seu paregut a la coneguda cova dels Ports, prop del Coll del Llop, al Mas de la Franqueta. El degoteig des del sostre, d’aigua carregada de carbonat de calci, ha anat creant, al pas de molts segles, petites cavitats o “piletes”, al terra de la cova, donant-li un aspecte molt curiós. Destaca una estalagmita, més alta i també en forma de recipient, completament coberta de molsa. Una petita meravella!

Seguim gaudint dels colors i formes capricioses del rocam, guanyant terreny cap a l’oest. Al final del cingle passem a tocar d’una gran roca marcada amb un números verds, que desconec el que marquen (la cota no), i comencem a remuntar cap a la part superior del Torrero, coronat per una gran torre elèctrica. A pocs metres de la torre hi ha les restes d’una vella caseta completament enrunada. Prenem el sender principal que puja directíssimament dels del Mas de la Canícia fins a la Foradada, per la cresta de la carena, i també conegut com la sendera de la Canicia. Baixem al coll que separa el Torrero de Mola Plana i a l’esquerra val la pena assomar-se a veure el bonic cocó de Minguilla que encara conserva una mica d’aigua. Al seu costat les restes d’una caseta. Emprenem l’empinat sender que puja a Mola Plana. Un cop a dalt tornem a deixar el bon sender i a posar-mos cap a l’esquerra, resseguint el cingle per la part superior, cercant el millor pas entre la malesa. A les envistes del racó de Mamadits, el barranc que puja per baix, trobem alguna fita de pedres que ens marca un baixador cap a la base del cingle, que ara tornem a seguir per la seva base. També trobem alguna petita cavitat, però en arribar a un rossegador de pedres el remuntem fins a la base d’un petit cingle que té una curiosa balma estreta que el recorre de punta a punta. Ara caldrà anar en direcció contrària per trobar un pas per l’esquerra que ens permetrà remuntar un altre cingle. A la part superior el seguim uns metres cap a l’esquerra, a buscar una gran punta de roca decantada. En donar-li la volta els trobem davant d’una gran balma i d’un recer entre grans roques. Les restes de petits murs de pedra en sec, ens fan pensar en l’ús de la balma com a corralissa per als ramats, i en un aixopluc per als pastors. Sortim de la balma pel mateix lloc per on hem entrat, i seguim uns metres cap a l’est per trobar un pujador que ens permet superar aquest darrer cingle de roca.
Tornem a estar al capdamunt de Mola Plana, i ara, encara entre la malesa i en direcció nord, anem a trobar les restes d’una antiga caseta de pedra en sec, que a l’interior amaga un petit cocó a una roca. El dia que vaig fer la volta, a principis de desembre, el cocó tapat per la vegetació no es veia. Per Nadal, l’amic Sisco, un altre “malalt” com jo del Montsià, es va dedicar a netejar-lo i fins i tot a construïr una petita barraca de pedra en sec al costat per tapar un altre petit cocó. Genial!!

Travesso tota la Mola i retrobo el sender de la Canicia. Uns metres més amunt, a la bifurcació , prenem el sender de la dreta. El de l’esquerra puja fort i carenejant cap al Palleret. El de la dreta, mantenint la cota, va donant la volta a la lloma fins a quedar en front de l’imponent Castell, ens separa el barranc dels Coloms. El sender va perdent alçada i aviat, en un rossegadoret de pedra trobem una altra bifurcació. Recte aniriem per sota del Castell fins al Cocó de Jordi, trenco per la dreta i començo a baixar fort cap al llit del barranc i el proper Pantà dels Coloms. Un espectacular pantanet construït aprofitant una balma, amb unes piques adosades al mur de contenció. El sender segueix aigües avall del barranc dels Coloms fins a la pista que puja cap al corral del Maret. Per la dreta del Barranc de la Font, anem tornant en direcció al poble. A l’altra vessant del barranc veiem la boca de la cova dels Franjols. La pista, entre grans bancals treballats torna fins a l’entrador del Mas de la Canicia, i creuant novament la nacional baixem fins al centre del poble per l’avinguda Catalunya.

Salut i muntanya!!

Veure més external

300 m height
Land
Land
160 m height
300 m height
180 m height
Land
Land
Land
2018-12-07 12:54:08

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.