Coordenades 1159

Data de pujada 6 / de maig / 2017

Data de realització d’abril 2017

-
-
1.177 m
800 m
0
1,0
1,9
3,85 km

Vista 1028 vegades, descarregada 42 vegades

a prop de Casteil, Occitanie (France)

Documentació de Wikipedia :
És cap a l'any 997 (primer esment d'aquesta abadia), per iniciativa de Guifré II de Cerdanya, comte de Cerdanya i del Conflent i gran nét de Guifré el Pilós, que s'emprenen les obres de construcció de l'abadia de Sant Martí del Canigó per tal de fer-hi venir una comunitat de monjos benedictins. Els primers vingueren des de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, actualment en territori del municipi de Codalet, al Conflent.
La construcció de l'església abacial es va fer en dues etapes. La part oriental de l'església inferior és el resultat d'una primera sèrie d'obres, i fou consagrada el 10 de novembre de l'any 1009 per l'abat Oliba, germà de Guifré II i abat dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Santa Maria de Ripoll. Aleshores, es dedicà a Maria i als sants Martí i Miquel. Alguns anys després, el 1014, l'abadia es va dotar de les relíquies de sant Galderic[1] i es va construir la resta de les esglésies (part occidental i església superior). Aquestes es van tornar a consagrar l'any 1014 o el 1026 (els documents no coincideixen). Això explica la divisió en dues parts del pla de l'església inferior.
Les donacions dels comtes de Cerdanya impulsaren, ràpidament, el creixement de l'abadia. Tanmateix, el 1049, va morir el comte Guifré II després d'haver passat la fi de la seua vida en l'abadia, i aquesta comença ràpidament a declinar.[2] De fet, a partir del segle XII, va ser sotmesa a l'abadia de la Grassa en el departament de l'Aude, però els monjos benedictins de Sant Martí del Canigó en rebutjaren l'autoritat. Això va desencadenar una expedició punitiva ordenada per l'abat de l'abadia de la Grassa, que va provocar el saqueig del monestir i la mort d'un monjo.[3] Finalment, el conflicte es va resoldre mitjançant l'arbitratge del papa, que no aturà, però, la decadència de l'abadia. El terratrèmol de Catalunya de 1428 va suposar un altre cop dur per al monestir, destruí les habitacions i en malmeté el campanar. La manca de recursos va dificultar-ne la reconstrucció.
La vida monàstica es va mantenir difícilment entre els segles XVI i XVIII; serveixi d'exemple que l'abat Àngel Juallar proposà el 1608 [4] vendre el monestir als jesuïtes de Perpinyà, maniobra que va ser aturada per la congregació claustral Tarraconense de què depenia el monestir. L'any 1783, només quedaven cinc monjos d'edat avançada que van demanar la secularització per abandonar l'abadia, i el 7 de desembre del mateix any s'acabaren els vuit segles de presència benedictina a Sant Martí del Canigó després que el papa Pius VI signés la supressió oficial del monestir.[3] Llavors, les relíquies de sant Galderic es van traslladar a la catedral de Perpinyà i va començar un període d'abandó en què la gent dels pobles del voltant s'emportaren carreus, columnes i, sobretot, els preuats capitells de marbre rosat que en pocs anys van desaparèixer. Per això, la majoria dels edificis van caure en ruïnes a excepció de la cripta, protegida per un mur que els monjos van construir davant la porta abans de marxar.
De 1902 a 1932, el bisbe de Perpinyà Juli Carsalade du Pont [5] va portar a terme la reconstrucció de l'abadia, comprant-ne les ruïnes i aplegant-ne els elements dispersos per la regió. La compra del monestir es va fer a instàncies de Jacint Verdaguer, amic seu,[6] i gràcies als donatius de milers de catalans dels dos costats del Pirineu.
De 1952 a 1982, l'abat Bernat de Chabannes, monjo de l'abadia benedictina d'En Calcat (Dornha, departament del Tarn), va continuar la restauració del monestir i hi restablí la vida espiritual. El 1988, el bisbe de Perpinyà Jean Chabbert confià el lloc a la comunitat de les Benaurances per mantenir-hi la vida de pregària i acollir els que volguessin viure un recés espiritual. Vint anys després, el 16 de novembre de 2008, va tornar una part de les relíquies de sant Galderic des de la catedral de Perpinyà.

Ruta:
Partim de Casteil, municipi francès ubicat en el departament dels Pirineus Orientals i la regió de Languedoc-Roselló.
Deixem el cotxe en un aparcament al final del poble ( 42º 31’ 56.2” N, 2º 23’ 42.6” E ).
Desfem un tram del camí per la Rue du Canigou fins que arribem a l’hotel Le Relais Saint Martin que quedarà a la nostra esquerra.
Agafem un camí de formigó, ( Chemin de Saint Martin ) que anirà guanyant alçària fins arribar a l’Abadia de Sant Martí del Canigó, (es pot fer una visita guiada ) . Per poder-la veure amb una vista més aèria continuem agafant un corriol indicat que una mica més amunt, en una espècie de plataforma tindrem una vista millor de l’Abadia.
Anem un altre cop cap a l’Abadia i agafem un corriol que tindrem a la nostre esquerra entre l’Abadia i una edificació destinada als contenidors de deixalles. Anirem baixant seguint paral·lels al torrent fins arribar a una pisa asfaltada ( Route de Mariailles ) que ens portarà a la Rue du Canigó, seguim per la dreta de la mateixa fins el punt on hem iniciat la ruta..

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.