Dificultat tècnica   Moderat

Temps  3 hores 7 minuts

Coordenades 1090

Data de pujada 20 / maig / 2017

Data de realització maig 2017

-
-
484 m
270 m
0
2,4
4,9
9,71 km

Vista 297 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Riells del Fai, Catalunya (España)

Excursió basada en una publicació de l'any 1898 titulada "Excursió espeleològica a La Bancó, Les Barbotes y Singles de Bertí" de Norbert Font i Sagué, que recull tres excursions pels entorns de Bigues que van fer alguns dels pioners de l'excursionisme i l'espeleologia a Catalunya.

Aquesta excursió en concret és una excursió que surt de fusionar un tram de l'excursió de les Barbotes, l'Avencó i Vallderrós amb la que van fer a Sant Miquel del Fai i Roca Gironella, prenent Riells com a punt de sortida i arribada, quedant una ruta accessible a més gent que no pas les excursions originals, molt més exigents.

Remuntar un tram del Tenes, Sant Miquel del Fai, les vistes de les Costes d'en Batlles i les meravelles geològiques de Vallderrós són els grans atractius d'aquesta ruta.

Índex IBP: 56.

Veure més external

  • Foto de Molí de la Pineda
El Molí de la Pineda és un conjunt edificat entre els segles XVII i XIX format per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l'antic molí i que ara és habitatge, amb construccions annexes. En l'extrem dret de la façana d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí anterior.
  • Foto de La Pineda
La Pineda és una masia antiga que forma part de les cases pairals del municipi del municipi de Bigues i Riells amb interès arquitectònic. Actualment habitada en relació amb explotació agrícola, també funciona com a turisme rural i educació en el lleure. És una masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques (segles XI-XVI). La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a façana. Tot el recinte està protegit per un muret o, en els punts on no és necessari, pels mateixos cossos annexos.
  • Foto de Font i plàtan de la Pineda
Plàtan (Platanus hispanica) de la Font de la Pineda és un arbre de grans dimencions situat al davant de la font que li dóna nom, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Té un perímetre de 4'72 metres, un DBH de 1'51 metres i està declarat com a Monumental pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca dins del Decret 214/1987 d'arbres Monumentals. La Font de la Pineda, a diferència del seu entorn més immediat, aparentment està molt poc antropitzada. Únicament consta d'un broc metàl·lic.
  • Foto de Molí de la Madella
El Molí de la Madella és un edifici d'estil popular del gòtic tardà (segle XVII) de planta rectangular, de dues alçades, en un estat avançat d'enrunament. Conserva l'estructura de molí, amb els carcavans a la part inferior i algunes moles a dins. En una paret lateral encara s'endevina el forn de pa que tenien molts d'aquests edificis. Les llindes i brancals de les obertures són de carreus de pedra arenisca, ben treballats. Les parets exteriors eren de paredat, amb pedres de riu carejades.
  • Foto de La Madella
La Madella és una masia d'estil gòtic tardà (segle XVII) amb diversos cossos afegits, situada en el recinte que tanca un barri, on a més hi trobem pallisses i estables per als animals. L'edifici principal és de grans dimensions, de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos d'amplada i coberta a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb carreus escairats de pedra sorrenca de la zona i el portal és d'arc de mig punt adovellat. Una llegenda explica que el propietari de la casa va matar la última lloba dels cingles. Encara es conserva una pota de lloba clavada a la porta principal.
  • Foto de Sant Miquel del Fai
N0 m'entretindré en ressenyar els detalls d'aquesta excursió perqué no tenen cap importancia per la ciencia y perqué Sant Miquel del Fay és prou conegut de tots els excursionistes. El punt més emblemàtic dels Cingles de Bertí. Hi trobem l'antic priorat, originat a finals del segle X, en el qual destaquen l'església romànica, troglodítica, i el casal prioral, gòtic, construït just damunt el penya-segat. Aquí, també, hi ha els famosos salts del Tenes i del Rossinyol, que s'uneixen al fons de la vall per obrir-se cap a la plana del Vallès. També cal destacar el pont gòtic sobre el Rossinyol i el pas de la Foradada.
  • Foto de Costes d'en Batlles
Les Costes d'en Batlles són les costes dels Cingles de Bertí a la vall del torrent de Llòbrega, en el terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, en terres del poble de Riells del Fai. Són la part baixa de la cinglera, al costat meridional dels Cingles de Bertí, justament al nord del poble de Riells del Fai i al nord-oest de la Vall Blanca i de Vallderrós. Reben aquest nom per fet que pertanyien a la masia de Can Batlles. Antigament eren totes conreades en estretes feixes que contenien alguns rengles de ceps. La fil·loxera va arruïnar aquestes vinyes i actualment romanen abandonades, si bé són apreciables des de lluny les feixes separades per marges de pedres. Repoblades naturalment de pins a causa de l'abandonament de les vinyes, el 1994 sofriren el devastador incendi que desolà els Cingles de Bertí.
  • Foto de Paller del Boll
L'època geològica més important per als Cingles de Bertí és la terciària, quan van originar-se i la podem dividir en dues estapes. A l'inici d'aquest període (paleocè, eocè) el mar va tornar a inundar la nostra terra, pujant des les terres de l'Ebre fins a la Catalunya interior, el que va originar noves sedimentacions marines. Un nou plegament alpí, en una primera etapa en la qual les forces laterals de l'escorça es contraposaven i causaren la ruptura del sòcol granític per la zona de Bigues, va enlairar aquests nous materials fins a les posicions que coneixem actualment, formant els Cingles de Bertí. Així, doncs, es tracten de capes calcàries, conglomerats, margues i altres materials descompostos. En una segona etapa, unes forces de distensió (pressió del centre cap a les vores) van ocasionar l'ensorrament del granit al fons d'actual depressió del Vallès. Els materials de l'eocè inferior són conglomerats rojos, que són els que provoquen les tonalitats roges de la part baixa. El color blanc de la part alta ve donat pels estrats marins de l'eocè mitjà gràcies a les capes calcàries que contenen nummulites. Aquests sectors són rics en fòssils marins, on cal destacar mol·luscs, corals i algun crustaci. Les roques calcàries són poc favorables a la vegetació i a l'agricultura, pels seus components i perquè l'erosió afavoreix la formació de cingleres verticals. Al fons de les valls, quan es descomponen amb el contacte amb l'aigua, formen la terra vermella, com pot veure's clarament a la vall de Riells. Cap al Serrat de la Codina i el castell de Centelles, els materials són margues sorrenques i gresos de l'eocè superior. El Paller del Boll, a 483 metres d'altitud, és un exemple d'aquests conglomerats rojos, que formen figures curioses i que donen peu a que l'imaginari popular els posi noms ben imaginatius.
  • Foto de Gorg de Vallderròs
A mida que'ns hi anavem acostant podiem observar l'importancia d'aquella massa de toba quaternaria depositada allí, en el fons d'aquella valí, desde dalt el single fins a baix, per l'aigua que s'escorra de la part superior. Aquesta aigua porta en disolució gran quantitat de carbonat de calç que's deposita sobre tots els objectes; y aixi, després de sigles y sigles, arriba a formar uns considérables dipòsits de traverti. L'aigua, després d'haver recorregut aquesta gran massa, se detura un moment, formant un petit estany, anomenat gorch de Vallderrós, el qual, com que esta rodejat d'unes grans rocasses, té un aspecte un' xich fantàstich y molt a propôsit pera servir d'escena a les tradicions y llegendes de valkiries y dones d'aigua que, recullides de la veu popular, nos han donat el Sr. Maspons y Labros y sa distingida germana Dª Maria de Bell-lloch.
  • Foto de Font Fresca
La Font Fresca està situada a quasi 400 metres d'altitud, al capdamunt de la vall del torrent de Llòbrega, a la seva dreta i prop d'on es forma aquest torrent. Les seves aigües omplen un gran dipòsit que hi ha en aquell lloc. La font és en un lloc de difícil accés, però en davallar forma una petita bassa, cosa que li dóna aspecte de font de bassa, tot i que és de biot. Té una placa on es representen dues figures, en record de la llegenda de la dona d'aigua, i en un nivell més elevat una altra placa amb la llegenda "Font Freda, 10 juny 1966".
  • Foto de Serra de can Tabola
La Serra de Can Tabola és una serra del terme municipal de Bigues i Riells, en territori del poble de Riells del Fai. Situada a llevant de Riells, forma una continuïtat, tot i la diferència d'alçada, amb el Turó de les Onze Hores. Separa la vall de Vallderrós, al nord, de la del torrent de Can Pagès, que queda al sud. Pren el nom de la masia de Can Tabola, situada en el sector nord-est de la serra.
  • Foto de Riells del Fai (Plaça de l'Església)
Ab recansa deixàrem a Vallderrós, encaminantnos, a la claror deis darrers raigs de sol, cap a Riells del Fay, on férem parada, y després reprenguerem el cami, arribant ben bé a les rosques a la casa pairal dels Maspons. De l’edifici original de l'església de Riells només resta el mur nord-oest, que es troba sota el campanar, de torre, que es troba construït sobre l'antiga espadanya. És rectangular fins al segon pis, on després pres forma ortogonal de cantons desiguals. L'alçada aproximada és de 25 metres, amb una base que mesura, aproximadament, 5'5 x 3'5 metres. Els gruix de les parets és desigual, però oscil.la al voltant dels 90 centímetres. Com a curiositat cal destacar que a la coberta del campanar hi ha arrelada una figuera, que sembla que ja existia a mitjans del segle XIX, segons una tradició oral que ha passat de pares a fills.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.