Temps en moviment  4 hores 9 minuts

Temps  5 hores 45 minuts

Coordenades 3292

Data de pujada 11 / de gener / 2018

Data de realització de gener 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.032 m
550 m
0
4,8
9,5
19,1 km

Vista 216 vegades, descarregada 13 vegades

a prop de Beseit / Beceite, Aragón (España)

Excursió llarga i amb bastant desnivell, però fàcil de seguir perque en tot moment es calca el recorregut del PR TE-151 i només cal anar seguint les marques blanques i grogues.

Permet descobrir la part superior de la Penyagalera, la mola de material conglomerat que des de bona part de la plana del Matarranya i la Terra Alta ens recorda la proa d'una formidable galera quan mirem cap al massís del Port.

És millor evitar dies de forta calor, ja que en la part circular des de l'Ulldemó no tindrem cap ombra llevat d'un petit tram prop del maset de Blas i durant el descens des del coll del Pelele.

Les basses de l'Ulldemó són una fantàstica zona de bany a l'estiu, opció gens descartable si finalment ens enganxa la calor.

Ens dies freds i ventosos la sol·litud està gairebé garantida, quan ni als salvatges els abelleix sortir a pendre el sol. Si no, serà fàcil que ells ens trobin a qualsevol punt del recorregut.
Des de Beseit, prenem la pista que marxa cap a l'Ulldemó des de la part superior del poble. Just al deixar les cases, neix el PR TE-151 que no amotllarem en tot el recorregut. Guanyem alçada ràpidament i quan canviem la vessant de la carena l'anirem crestejant, de manera que podrem intuïr el poble i veure les parets muntanyoses que l'aïllen de la plana del Matarranya. A l'esquerra veiem la Picossa i un trocet de La Caixa. Som als Comellasos.
És l'objectiu principal de l'excursió, però encara falta per arribar-hi. Haurem de baixar fins la llera de l'Ulldemó, per creuar-lo i tornar a remuntar en un encisador ascens on ens endinsarem prop de canals impressionats. Des de l'Ulldemó, pot fer-se la volta en sentit horari o antihorari. En aquest cas, fent-la antihoràriament gaudirem de l'espectacle del racó de Sant Antoni durant tota la pujada.
Quan després d'acabar el descens arribem a la pista, caldrà seguir cap a l'esquerra en direcció a Beseit, sempre seguint les senyls blanques i grogues del PR. Zona clàssica de bany a l'estiu.
Durant l'ascens des del toll de Pablet guanyarem alçada ràpidament, gairebé sense cap replà. L'avantatge és que quan canviem la vessant de la primera carena, començarem a tenir l'espectacle visual de les cingleres, canals, barrancs i la visió de la vall de l'Ulldemò que ens regala aquesta zona anomenada Solà de l'Estès. L'espectacle durarà bona estona, fins que estiguem ben amunt.
Quan s'acaba la pujada més dura, seguirem pujant per sendera més planera que a estones transcorre per un bonic bosc. Finalment arribem a una cruïlla junt a les runes del maset de Blas (poc abans haurem vist les restes del pouet de Blas, bonica obra de pedra seca que el temps s'està encarregant d'anar deteriorant). A les runes del mas caldrà seguir cap a la dreta, sense pèrdua tot seguint el PR.
Corpren el mut testimoni d'aquest mas, situat en una zona d'accés difícil (per la incomoditat) però que està rodejat de camps erms els quals diuen que van estar conreats fins els anys 60-70 del segle passat. Possiblement mai entendrem ni valorarem l'esforç i el sacrifici que durant molts anys van fer els masovers de la majoria de masos del Port. Sovint amb escasos mitjans de subsistència i en unes condicions actualment inasumibles gairebé per ningú, van dedicar part o tota la seva vida a tirar endavant explotacions en llocs tant inhòspits com aquest, guanyant el terreny de cultiu pam a pam. Alhora, van haver de mantenir o obrir tot un reguitzell de camins, senderes, corriols o caminets, per poder arribar als pobles més propers o per comunicar-se amb altres masos. Anys després, a tots els enamorats del Port aquests ens han servit per descobrir llocs meravellosos, racons increïbles i paissatges de pel·lícula. Trobar masos caiguts com el maset de Blas és una bona ocasió per recordar-ho. Humilment, els dedico el meu record més respectuós i íntim.
Tot l'esforç de la pujada queda compensat per les magnífiques vistes. Panoràmica en direcció Nord.
Panoràmica en direcció Est.
Panoràmica en direcció Sud.
Des del cim, cal baixar per l'altra vessant. No està tant fressat (l'excursió clàssica és pujar i baixar pel solà de l'Estès) i cal vigilar al principi, ja que el terreny està una mica descompost. La canal de la foto suposa una treva. Som a tocar del coll de Pelele, on deixant el PR podriem baixar per l'altra vessant (nord) cap a l'Algars a l'alçada del toll del Vidre (aquesta opció també és molt recomanable, sempre que tinguem algun taxista que ens vingui a recollir). En aquesta excursió, baixem per la vessant sud, sempre seguint el PR. Tindrem ombra fins arribar al riu.
Un cop a la pista de l'Ulldemó, cal girar a la dreta. En un mirador, tenim aquesta magnífica vista del racó de Sant Antoni i del racó de los Olles.
Ja cal que ens embriaguem de la força i la bellesa d'aquesta raconada. Ens queda un últim esforç per pujar als Comellasos abans de tornar a Beseit.

2 comentaris

Si vols, pots o aquesta ruta.