Temps  7 hores 21 minuts

Coordenades 1218

Data de pujada 14 / de desembre / 2015

Data de realització de desembre 2015

-
-
622 m
272 m
0
3,9
7,8
15,6 km

Vista 319 vegades, descarregada 18 vegades

a prop de el Pont de Vilomara, Catalunya (España)

TINES DEL FLAQUER
La ruta de les Tines del Flaquer té dues opcions. Fer una ruta circular més o menys llarga o fer la típica més accessible on hi ha les tines principals, però més curta (massa curta pel meu gust) i que et deixes coses interessants per veure sobre tot les tines de la Balma Roja i la font de Canyelles o unes vistes precioses del perfil de Montserrat.
Un cop estudiada la ruta hem decidit fer-la amb sentit horari ja que el perfil de pujades i baixades el vàrem trobar mes adient ja que la pujada de les tines cap ala Balma Roja és molt sobtada comparada des de l’altre banda.
El començament d’aquesta ruta circular és al quilòmetre 4,2 de la BV-1124 de la carretera que va del Pont de Vilomara a Rocafort. Prenem a mà dreta una pista on hi ha un indicador que posa Tines del Flequer i un altre que posa ORISTRELL>. Seguim la pista encimentada fins arribar a un desviament on hi ha un petit aparcament de tant sols 10 vehicles.
Prenem doncs la pista encimentada a mà esquerra fins a Can Oristrell. Passat el Mas hi ha un petit corriol a ma esquerra i que si no us hi ficseu el passareu de llarg, un corriol que ens porta fins el cim d’un turonet on hi trobem la petita Ermita de Sant Pere. A la façana de ponent d’aquesta construcció hi ha la porta, de mig punt, amb la data de 1858.
Continuem camí i baixant i seguint la pista passem pel costat de una Barraca de Vinya amb estable i menjadora en molt bon estat , seguint per la pista hi ha un punt on hem de vigilar per no saltar-nos un corriol a mà esquerra mig amagat on arribarem al Mas Can Flequer el qual dóna nom a la vall, aquí trobem les primeres tres tines just al costat de la casa. També fa goig un antic safareig on destaca la seva pedra on antigament les dones hi anaven a trencar el gel per fer la bugada. També destaca la cisterna on es recollia l’aigua de pluja ja que per aquestes terres era difícil viure per culpa de la manca d’aigua.
Baixem per un corriol fins a la llera del riu per agafar una pista on al cap de uns 900 metres fem un gir de 180º, per agafar un petit camí que es torna corriol i molt poc fressat, al principi marques taronges i després marques blaves força esborrades, (millor portar el GPS a la mà per no perdre el camí) Més o menys a 425 mt d’alçada i quan fem un petit canvi de basant hem d’estar al aguait per no saltar-nos el desviament del camí que va cap el cim, on a mig camí hi ha una bona terrassa on gaudirem de unes magnifiques vistes (un bon lloc per esmorzar i fer fotos) Abans d’arribar a dalt del cim el camí es bastant perdut tot i portar gps ja que una variació de pocs metres et fa passar per bons o mals passos per accedir al pic del Puig Gili (614 m) des d’on tornarem a gaudir de molt bones vistes de Montserrat.
Baixem per l’altre costat fins un punt on trencarem a mà esquerra per un camí poc fressat i dret que es l’al·legria dels genolls. Quan portem uns 800 mt de camí hem de tornar estar a l’aguait per buscar un petit corriol molt brut al principi per poder contemplar la font de Canyelles. La font es troba dins d'una petita cavitat obrada que té poc més de un metre d'alçada i uns dos metres de fondària i que continua en una espècie de mina. És digne de veure.
Seguint arribarem en un creuament hi seguirem recta fins les ruïnes Els Ermitanets, on hi ha aquesta construcció al cim d’un cimal, que sembla un petit castell. Es tracta d'un grup de dues tines amb dependències adossades.
Les dues tines tenen un diàmetre semblant, d'aproximadament 2.5 m, però per fora una és rodona i l'altra quadrada. Totes dues han perdut la teulada. També hi ha un petit refugi de caçadors
Tornem per on hem vingut fins al creuament anterior, i agafarem el camí que puja per l’esquerra i que ens portarà fins al cap de munt fins a trobar les Tines de la Balma Roja. Una visita que val la pena fer ja que són les úniques tines que es van construir sota d’una Balma i que per això no tenen sostre ja que aprofiten el de la mateixa pedra. Al costat hi ha la Balma molt més amplia que es devia fer servir de corral, també hi ha una tina i al costat d’ella la pedra d’una antiga premsa de vi que servia per extreure el most.
Retrocedim una miqueta i continuem per la pista que puja fortament cap a la carena que resseguim poca estona per llançar-nos per un corriol a ma esquerra (es fàcil passar-se’l de llarg) amb bones vistes on al fons es veu un petit turonet en forma de casc de vaixell invertit, en un punt deixem la carena i baixem molt decididament (enrrecordant-nos del genolls un altre cop ) fins la pista que seguirem per la dreta per girar el primer trencant a l’esquerra, fins a la llera del riu on trencarem pel dret per passar a l’altre costat del Torrent del Flaquer, per pujar fins a les tines que estan al costat del camí que va al Mas de Can Flequer. Seguim baixant fins la Tines d’en Ricardo, és un conjunt de set tines al costat del llit del torrent, com la de les Tines de l’Escudelleta on poc després arribarem. El grup de tines de lEscudelleta és el més espectacular de tots. El conjunt està format per onze tines de planta circular, distribuïdes en un primer sector de set i un altre de quatre i les seves corresponents barraques.
Seguint el camí ens trobem amb un dipòsit de Vinya, és una petita cisterna de captació d'aigua. Continuant el camí arribarem a les Tines del Tosques, és conjunt de quatre tines no menys espectacular (per mi les més maques ja que la seva perfecta alineació les fa curioses als ulls) amb les seves barraques de grans dimensions a la base i on podrem observar les anomenades boixes o brocs que es feien servir per poder buidar el contingut de les tines.
Seguint la ruta i passant a prop d’ una barraca de Vinya arribarem a les últimes tines, les del Bleda un conjunt amagat dins del bosc format per dues tines i les seves corresponents barraques i amb una base de pedra per la premsa que s’hi muntava al d’amunt per cada verema.
Continuem a la pista fins el trencant on hem deixat el cotxe i donem per acabada la ruta.
Salut i bona caminada!!!!!
PD: Si voleu saber com, perquè i quant de les tines el vi i el lloc mireu les fotos dels plafons explicatius
Sant_Pere_d'Oristrell
Barraca_de_pedra
El_Flequer
Cruïlla_de_camins
Cruïlla._Pujar_a_mà_dreta
Pas_complicat
Bones_vistes
Puig_Gili
Trencant_a_mà_esquerra
Font_de_Canelles
Els_Ermitanets
Tines_de_la_Balma_Roja
Balma_Roja
DEIXA_CAMI
Corriol_de_la_carena
Tines_del_camí_del_Flequer
Tines_d'en_Ricardo
Tines_de_l'Escudelleta
Quatre_tines
Dipòsit_de_vinya
Tines__del_Tosques
Barraca_de_vinya
Tines_del_Bleda

1 comentari

  • Foto de Carles Ll.

    Carles Ll. 23/11/2016

    Bona tarda anjomani,
    Aquest dissabte, si no plou, aniré a fer una volta per la vall del Flaquer bastant similar a la teva.
    Tinc un dubte, es el seguent: el pas complicat que poses entre la cruilla a ma dreta i les bones vistes, quin grau de complicació hi ha, está equipat amb alguna corda, hi ha precipici, hi ha arbres o matolls per agafar-se?
    A vera si em pots aclarir una mica el dubte.
    Gracies per endavant i per compartir aquestes rutes tan xules!!!

Si vols, pots o aquesta ruta.