-
-
5.421 m
3.733 m
0
3,5
6,9
13,8 km

Vista 24 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Thorang Phedee, Western Region (Nepal)

Per fi, i després de 16 etapes arriba el gran dia! Fer el pas que dóna nom també a aquest usuari, és el pas que fa vuit anys no vam poder fer. I ara estem a un pas de realitzar-lo.

Ens despertem ja l'últim dia a les 3 de la matinada, avui costa, costa molt. Ens presentem a esmorzar a l'hora acordada i ni els cuiners ni ningú dels que dormien al menjador s'ha llevat... Esperem i esperem... mentre comencem a veure com de la resta d'hotels comencen a pujar llumetes.
Un cop esmorzats sortim a fora, i la primera visió que tinc és impressionant, unes zigues zagues formades per llums de frontals que em deixen sense paraules. Som molta gent!

Comencem la pujada a poc a poc, sense pausa i intentant passar els grups grans per anar avançant un pèl més de pressa. Passem pel High Camp i veiem les tendes que ens havien comentat.
Continuem avançant i ens trobem força trossos glaçats, hem d'anar amb cura de no caure avall, quan ja apaguem els frontals veiem una teahouse que novament ens serveix per recomposar-nos del fred i tornar a la vida les mans.

Continuem el camí ja amb la llum del dia que ens deixa veure les meravelles del nostre voltant i anem seguin el camí de gent que ens porta fins al Thorong La.
Ens estem una estona, per fer les fotos i gaudir del moment, em dóna la sensació que s'acaba molt ràpid i que de seguida ja hem de començar la baixada... avui, ja ens acomiadem de les alçades i comença el camí de tornada a casa.

Sabem que ens espera una bona baixada fins a Muktinath.
Dinem en un descampat uns ous durs i Manaslu bread que ens entren com meravella, quina gana que provoquen les alçades ;)

Un cop a Muktinath ja podem dir que ja s'han acabat les tres etapes més difícils, i la dutxa calenta de l'hotel, és com la nostra regal.

Alerta: pel camí ens trobem varies persones que no es troben bé. Una d'elles és un Nepalí que ha vingut amb un grup d'amics i ahir ja no es trobava bé i a mig camí ha decidit agafar un burro per pujar fins al pass. El cas, és que la baixada no ha parat de vomitar i deambular, cosa que ens ha tingut a tots molt preocupats, li han donat un diamox però res, el noi seguia igual. Ni baixant 1000m es trobava millor. El final ens van comentar que el van haver d'ingressar a un hospital per mal d'alçada i suposem que amb edema. El dia abans, també s'havie emportat una noia del High Camp per no haver baixat a temps.
Una bona aclimatació és bàsic per l'èxit de la ruta, i és bàsic saber reconèixer els símptomes i sobretot, baixar quan calgui. La teva vida és molt més important que poder dir que has fet un pass de 5400m.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.