Temps en moviment  3 hores 49 minuts

Temps  10 hores 20 minuts

Coordenades 2538

Data de pujada 1 / de desembre / 2018

Data de realització de desembre 2018

-
-
1.209 m
367 m
0
4,8
9,5
19,06 km

Vista 101 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Collbató, Catalunya (España)

L’abat Pedro de Burgos (1512-1536) diu que aquesta ermita es trobava sota una penya en un lloc molt retirat. Les cròniques esmenten que “estava puesta en un hondo debaxo de una peña bien apartada del tumulto de las gentes”. L’ermita està al capdamunt d’una vall solitària protegida per una penya no massa alta. Tradicionalment, era anomenada “l’ocellera de Montserrat” per la gran quantitat d’ocells que hi havien en aquest indret. Argaiz diu que els ocells hi anaven per l’aigua del torrent de Sant Caterina. Es té constància d’un ermità a l’any 1691. Argaiz descriu que aquesta ermita tenia dues cisternes i molt a prop d’ella hi havia una altre ermita, la de Sant Pere (la del Penitent) que es derruí al 1677. No es té constància que a la balma del Penitent hi hagués vida eremítica. Aquesta ermita tenia una cisterna excavada, en part, en la roca. L’ermita fou destruïda pels francesos el 1812.
L'Ermita de Sant Joan és a la part alta de la regió de Tebes (al peu de la Miranda de Santa Magdalena, Montserrat, Catalunya), concretament ).[1] Cal deixar el vehicle a Collbató (407 m) i seguir l'itinerari de Sant Miquel. Arribats al pla de Sant Miquel, girem a l'esquerra i agafem el Camí de les Ermites. Seguim la pista pavimentada fins al Pla de les Taràntules (971 m). Abans d'arribar a l'estació del funicular, girem a l'esquerra pel Camí de Sant Joan i anem seguint la pista principal fins a arribar a la nova ermita de Sant Joan. Si seguim caminant, arribarem ràpidament a una bifurcació que comunica amb el mirador (esquerra) i Sant Onofre (dreta). A la tornada, baixem pel Camí de Sant Joan i de seguida trobem un corriol que baixa a la dreta seguint el Torrent de Santa Caterina. La sendera avança pel flanc occidental de la Serra de Sant Joan fins a connectar amb el camí de pujada. Girem a la dreta i desfem el camí fins al cotxe.[1] Coordenades UTM: 402.342 4.604.827. Juntament amb la Santa Cova, és l'ermita de muntanya més accessible de Montserrat. Està ben comunicada amb el monestir gràcies al Funicular de Sant Joan i al Camí de les Ermites, que disposa de trams amples i ben pavimentats. L'ermita original, coneguda amb el nom de Sant Joan Baptista, va ésser construïda aprofitant una balma. Durant molts anys fou la residència dels abats del monestir, però malauradament la Guerra del Francès (mitjançant l'exèrcit del mariscal Suchet, el 1811[3]) en suposà la destrucció. Malgrat això, les seues ruïnes estan ben conservades i encara se'n poden apreciar els murs, terrasses i cisternes. La majoria d'ermites disposaven de dormitori, sala d'estudi, cuina, oratori i hort. Al segle xix es bastí la nova ermita de Sant Joan en un replà proper a l'emplaçament original. És una construcció allunyada de les roques que té les seues pròpies parets, una teulada i un petit campanar. És un lloc ideal per a copsar el contrast entre l'austeritat de les antigues ermites i la solidesa de les construccions més recents. Ja al segle xx, amb l'èxit del funicular, l'indret visqué encara noves transformacions. Es construí un mirador amb vistes esplèndides sobre el vessant sud de Montserrat i un restaurant que posteriorment fou abandonat. A la regió hi ha altres ermites històriques d'interès, com les de Sant Onofre, Sant Jaume i Santa Magdalena. Antigament, les ermites de Sant Joan Baptista i Sant Onofre van estar unides per una passarel·la, ja que només hi ha 30 pams de distància entre totes dues
L’ermita de Sant Joan Baptista pertany a la regió de Tebas. Es troba al costat de la nova ermita de Sant Joan, que va ser construïda en el segle XIX i al costat de l’ermita de Sant Onofre. Antigament les ermites de Sant Joan Baptista i Sant Onofre van estar unides per una passarel·la ja que només hi ha 30 pams de distància entre totes dues. L’ermita es va aixecar aprofitant una balma natural, sota una penya, a la vessant de la muntanya per protegir-la de les inclemències meteorològiques i gaudir d’una bona vista. Va ser residència dels abats Garriga, Tocco i Salinas, aquest darrer la va restaurar el 1591. Durant la Guerra del Francès, l’ermita va ser destruïda per l’exèrcit gal. A principis del segle XX s’hi adossà un nou edifici que es va utilitzar com a restaurant. Estat actual Les restes de l’ermita de Sant Joan Baptista es troben en bon estat de conservació; al no trobar-se embrossades es poden apreciar perfectament els murs de pedra, els passos, restes de paviment, dues cisternes, i terrasses. L’ermita de Sant Joan Baptista compta amb una bona panoràmica i es poden veure altres ermites. Com arribar-hi Al Pla de les Taràntules neix un ample camí que porta a l’ermita de Sant Joan Baptista. L’estat del camí és bastant bo, fins i tot es poden apreciar els graons que van ser construïts en roca per salvar els desnivells del terreny. Es troba aproximadament a trenta minuts del Monestir. Mapa: Coordenades UTM: 402.342 4.604.827
L’abat Pedro de Burgos explicava que aquesta ermita es construí dins d’unes coves a 40 varas de terra i explica que s’entra en ella “por un puente de palos hincados en la peña y que pone gran espanto a los que passan por ella”. Laborde explica que l’ermita tenia unes quantes habitacions baixes que eren un vestíbul obert, una cambra, una capella, una cuina i flors. Els arbres arribaven fins a les finestres. Tenia dues cisternes. Aquesta ermita estava unida abans a l’ermita veïna de Sant Joan però es manà destruir la comunicació per augmentar l’aïllament entre les dues ermites. Si els ermitans es volien veure s’havia de caminar mitja hora. La crònica Monasticon hispanicum atribueix la seva construcció a l’abat Pedro de Burgos (1512-1536) i Argaiz diu que la construí l’abat Cisneros (1499-1510). Ernest Zaragoza diu que “Yepes assegura que “ha ido mejorando en edificios y plantas y otras cosas …es la mejor de la montaña. Diu que es podia contemplar la plaça del santuari. Aquesta darrera observació és francament impossible.
Durant anys l’accés principal a l’ermita de santa Magdalena era per les Escales de Jacob. Eren unes escales de 91 graons que s’iniciaven en el camí que anava del pla de les Taràntules cap a sant Jeroni a través del Trencabarrals, l’anomenat a inicis del segle XX com a camí de Ferradura de Sant Jeroni. En aquest entorn hi ha la font A l’inici de les escales, a prop de l’actual camí nou de sant Jeroni hi a l’anomenada font de les Escales de Jacob. És una cisterna de dimensions reduïdes, que recull l’aigua que s’escola d’una surgència que hi ha a l’escletxa entre dues roques sota unes grans soques d’alzina. Hi ha una paret de construcció, de pedra, per ajudar a retenir l’aigua. És la cisterna situada a més alçada de tot el massís. [Show slideshow]
L’ermita de Santa Magdalena es troba a tocar de l’ermita de Sant Joan, a la zona de Tebas. Antigament es trobava a 600 passes de l’emplaçament actual. En aquest emplaçament hi havia un castell que l’abat Garsias de Cisneros va reconvertir en ermita l’any 1498. Situada entre penyals i riscos no era accessible anant a cavall, s’hi havia d’arribar a peu pujant unes escales que havien estat esculpides a la pedra. Per això, a finals del segle XVII s’obrí un camí des de les creus de Sant Jaume i Santa Magdalena fins al torrent de Vallmala o Santa Maria. Des de l’ermita de Santa Magdalena es pot veure el Monestir i altres ermites, fins i tot es podien escoltar els cants dels monjos. Va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812. Estat actual Les restes de l’ermita de Santa Magdalena no es troben en bon estat de conservació degut a l’embrossat i a la dispersió de les ruïnes. Tot i això s’hi poden apreciar murs de pedra, graons a la roca, cisternes d’aigua, terrasses i restes de l’antic Castell Otger. Com arribar-hi: Per arribar a l’ermita s’ha d’anar per un camí que neix al Pla de les Taràntules. Aquest camí es diferencia en dos trams: el primer presenta un accés molt còmode però el segon és més complicat i requereix una certa preparació. També s’hi pot accedir des de Sant Onofre per un costat o per les Escales de Jacob per l’altre. Les escales només s’han mantingut en el seu tram superior. Mapa: Coordenades UTM: 402.361 4.605.015
l'ermita de Sant Martí sota una balma natural a la cara sud del Gorro Frigi. Hi ha alguns escrits que anomenem a aquesta ermita com la de Sant Martí, però en l'actualitat en queden poques restes o senyals; una cisterna o alguna canal d'aigua es poc més del que es pot trobar. Actualment la construcció es un habitacle obrat que utilitzen els escaladors com a refugi, al igual que alguna altre.
L'actual ermita de Sant Jeroni es de recent construcció i la seva ubicació queda lluny de l'antiga ermita de Sant Jeroni. Juntament amb l'ermita de Sant Antoni són les que més lluny es troben del Monestir. L'antiga ermita de Sant Jeroni, de la que avui en dia no se'n troben restes, va ser edificada entre els anys 1536 i 1541 i posteriorment l'any 1590 fou novament ampliada i restaurada; més endavant l'ermita es va enrunar i fou restaurada novament l'any 1721 i va romandre d'en peus fins l'any 1812, en que va ser destruïda per l'exèrcit francès; la seva ubicació estava molt aprop del cim de la muntanya de Sant Jeroni, la zona més elevada de Montserrat; l'antiga ermita es va erigir sobre una antiga capella, anomenada Santa Maria la més Alta; la seva ubicació quedava per sota de les actuals antenes que hi ha en el cim de Sant Jeroni i sobre seu si va construí, al passat segle XX, un restaurant, actualment ja desaparegut.
Probablement, en el passat, l'antiga ermita de Sant Antoni era situada en una altre emplaçament mes abrupte i posteriorment fou traslladada al seu emplaçament actual. Era considerada com l'ermita més solitària i juntament amb l'ermita de Sant Jeroni, eren les més allunyades del Monestir. L'ermita de Sant Antoni està situada sobre l'anomenada "Paret dels Diables". Al davant mateix de l'ermita i gràcies a la seva alçada podem gaudir d'unes vistes espectaculars de la Muntanya de Montserrat; l'ermita es troba davant mateix d'un dels símbols més conegut de Montserrat, el Cavall Bernat. Les restes i runes de l'antiga ermita gairebé no son visibles i només es poden veure algun mur de pedra, marges o murs de contenció de terra, terrasses i una cisterna d'aigua. A finals del s.XV va restaurada i ampliada per l'abat Cisneros. Durant la guerra de la Independència va ser convertida en polvorí i va romandre dreta fins que en l'any 1812 fou destruïda per l'exèrcit francès. La Balma obrada es fa servir actualment com a refugi d'escaladors.
L'existència de l'ermita de Sant Salvador es troba documentada a principis del s.XIII. La balma natural formava part de l'ermita antiga i en reconstruir-se l'ermita la balma fou transformada en oratori dedicada a la Nativitat del Senyor. L'ermita també era coneguda com l'ermita de la Transfiguració. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès i quatre anys més tard va ser restaurada i es va utilitzar fins l'any 1821en què fou abandonada definitivament. Actualment de l'ermita antiga només en resten algunes restes poc consolidades, com ara murs de pedra, murs de contenció, terrasses i una cisterna. Actualment a la balma de la roca hi ha una construcció moderna que està en ús per a escaladors.
L'ermita de Sant Benet fou construïda l'any 1536 per l'abat Pedro de Burgos. Durant molt anys aquesta ermita fou l'habitatge dels ermitans vells, ja que es trobava molt pròxima al Monestir. Trenta anys després de la seva construcció, l'abat Garriga l'amplià bastint una capella dedicada a la Santa Escolania. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès; quatre anys més tard fou restaurada i va estar en ús fins l'any 1821 que va ser abandonada. Durant els anys trenta (s.XX) els oblats benedictins van reedificar la capella. Actualment serveix de refugi als escaladors. De l'antiga ermita se'n conserven poques restes i només en queden dues cisternes i la canal d'aigua, terrasses i murs de contenció de terres.
L'ermita de Sant Benet fou construïda l'any 1536 per l'abat Pedro de Burgos. Durant molt anys aquesta ermita fou l'habitatge dels ermitans vells, ja que es trobava molt pròxima al Monestir. Trenta anys després de la seva construcció, l'abat Garriga l'amplià bastint una capella dedicada a la Santa Escolania. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès; quatre anys més tard fou restaurada i va estar en ús fins l'any 1821 que va ser abandonada. Durant els anys trenta (s.XX) els oblats benedictins van reedificar la capella. Actualment serveix de refugi als escaladors. De l'antiga ermita se'n conserven poques restes i només en queden dues cisternes i la canal d'aigua, terrasses i murs de contenció de terres.
La primitiva ermita de Santa Anna es trobava a poca distància de l'actual, una mica més al nord i va ser traslladada al seu emplaçament actual per a més comoditat dels ermitans i peregrins. L'ermita de Santa Anna era força espaiosa amb diverses estàncies, atri amb jardí, hort, dues cisternes i una capella amb un cor amb cadires per acollir els ermitans de altres ermites que si aplegaven per a celebrar missa els diumenges i festius. L'erm es dividia en un rebedor, un oratori, una peca de retir, una cambra amb alcova, un museu, un estudi, un menjador, una cuina, una cisterna, un hort i un jardí. Fou un abat Cisneros que en l'any 1498 la va vestir en la seva actual ubicació. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès. A les rodalies es troba la cova i la font de Santa Anna. En l'actualitat es poden veure les runes dels murs de pedra, de passos, de la cisterna i de terrasses.
L'ermita de Sant Jaume va ser construïda al voltant d'una cova natural a la paret de la "Gorra Marinera"i disposa d'unes vistes excel·lents sobre el Monestir i sobre gran part del massís de Montserrat, així com també des d'aquest indret podrem veure gairebé la resta de les ermites. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès. En l'actualitat només en resten els fonaments del murs i les restes de les ruïnes resten disperses per les vessants de la muntanya; tot i això encara es poden veure els murs de pedra, les dues cisternes, la cova...

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.