Temps en moviment  4 hores 27 minuts

Temps  6 hores 19 minuts

Coordenades 2342

Data de pujada 7 / de maig / 2018

Data de realització de maig 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.912 m
1.151 m
0
3,3
6,6
13,2 km

Vista 764 vegades, descarregada 54 vegades

a prop de Canalda, Catalunya (España)

[ACLARIMENT: l'alçada que surt al web no és correcte, el desnivell acumulat és d'uns 835 m tant de pujada com de baixada].
Circular horària al Solsonès.
Interessant ruta per les balmes, esplugues i abrics de sota el penya-segat de la Roca Canalda, ascensió al Puig Sobirà des del sud-oest - sud i baixada pel nord - nord-est,
feta amb un petit grup del Club Excursionisme Torredembarra (9 en total).

(9:30 h) Aparquem els 2 cotxes a l'era que hi ha davant de l'església de Sant Julià de Canalda (S. XI) i iniciem la ruta (9:45 h) en direcció nord-oest de pujada, deixant a la dreta Can Costa i agafant el camí encimentat de l'esquerra que passa per darrera de l'equipament municipal i que coincideix, en aquests primers metres, amb el GR-1 (direcció Cambrils).
A la cruïlla de Can Front, uns metres més amunt, seguim per l'esquerra. Aquest primer tram és de pedres de conglomerat descalçades i de tota mida que són un avís al que ens anirem trobant.
Uns 200 metres més amunt, seguim per la dreta (el GR-1 gira a l'esquerra), pel camí que ens encara al Roca Canalda (davant del Puig Sobirà des d'on som). Seguim i deixem el corral de La Casanova a mà dreta per anar a sortir a la carretera, que travessem en la mateixa direcció que portem, per agafar el camí que a l'altra costat s'enfila cap amunt en línia recta.
Seguim aquest camí uns 500 metres que segueix ascendint i acostant-nos a la paret de roca. Abans de trobar una fita a l'esquerra al costat d'un tancat de filferro, haurem vist a dalt a mà esquerra les Coves dels Moros.
A la fita, girem a l'esquerra per fer el recorregut per sota el penya-segat, ja que el pal indicador que es troba més amunt fa passar per un tram molt embardissat que sembla que ja no utilitza ningú.
En girar a l'esquerra accedim a un corriol estret que anirà planejant tot el recorregut de la Roca Canalda, sempre amb la paret de roca a la dreta i el baixant a mà esquerra.
Recomanem anar en compte en aquest recorregut amb els possibles despreniments, ja que durant tot el camí trobarem senyals que ens indiquen que és una zona viva en aquest sentit.
Desseguida ens trobem amb l'indicador de les Coves dels Moros, que queden enlairades respecte el camí però que alguna d'elles ens hi podem aproximar. La negror que es veu és deguda al foc que s'hi feia a dins per escalfar-se o cuinar, fins que es van deixar d'utilitzar.
Seguint el camí ens trobarem a continuació amb l'Espluga Malera, que és un replà important amb tres cavitats i amb mostres de que el bestiar s'hi resguarda.
Més endavant passem per sota "El Ditet", que és una formació rocosa que sobresurt de la paret en forma de dit (gran).
A continuació veiem una altra formació rocosa que fa de final de capa de pedra vertical respecte la paret i que deu donar cobertura a una gran diversitat de fauna.
200 metres més endavant arribem a Ca l'Andreu, una balma amb restes de construcció per tancar els ramats.
Finalment, 100 metres més enllà arribem a una gran plataforma d'uns 120 metres d'allargada per uns 40 d'amplada (a la part més ampla), a la que accedim pujant uns metres on es troba Ca la Rita, una gran balma 50 per 10 metres, amb casa incrustada que va ser habitada fins els any seixanta. Un part és tancada amb porta i forrellat, i podem veure en el primer conjunt, l'antic forn per coure el pa, i una part mig enderrocada. Més enllà arran la paret, trobem unes construccions amb pedra seca en forma de tancats pel bestiar i més endins, uns cisterna oberta que s'alimenta d'aigua que s'escorre per la paret humida.
Seguim pel camí que s'endinsa a la bardissa per l'extrem oest de les Balmes de Canalda, que va planejant i a uns 100 metres fins trobar una bifurcació amb una fita. Hem d'agafar el camí de dalt (que en arribar es veu menys) i seguir uns metres per començar a enfilar-se fent ziga-zagues. Als darrers tombs de la pujada, passem pel costat de l'Espluga de Gràtines (que s'ha de treure el nas del camí per veure-la) i planegem lleugerament amb pujada per anar a sortir a una pista que queda a mà dreta al costat d'una fita de pedra.
En sortir a la pista ens trobem de ple en una cruïlla, i hem d'agafar la pista de l'esquerra que puja amunt i que s'enfila amb pendent regular i notable fent alguna giragonsa. És una pista ampla que discorre per la solana que hi ha sobre el penya-segat de la Roca Canalda, en direcció nord-est principalment. Més amunt el pendent s'aguditza una mica, però l'amplada del camí fa que sigui còmode de superar. El camí arriba a una mena de collet on, de primer trobem una bassa d'aigua sobre el mateix terreny, i la pista s'acaba. En aquest punt, a mà dreta tenim el cim de la Roca Canalda i a mà esquerra la pujada al cim del Puig Sobirà.
Després de la bassa, veiem un corriol que s'endinsa al bosc, però si el seguim recte anirem a donar ala volta a la base del cim.
L'hem de deixar tot girant a l'esquerra, gairebé a cegues, perquè no som capaços de trobar cap fita ni cap camí que marqui la ruta a seguir. tampoc seguim més enllà, doncs la ruta que portem (basada en l'"OpenStreetMap" i la foto del satèl·lit) ens indica que el punt per girar és el que hem triat. Més enllà ens trobaríem que al girar tenim la paret de roca del vessant nord-est.
De primer hi ha poc pendent i anem esquivant arbres i matolls amb certa facilitat, però desseguida veiem davant nostre una paret d'uns 60 metres de roca amb arbres i matolls que hem de superar.
En total són 200 metres de desnivell (entre els 1.690 i els 1.890 m) en uns 400 metres de recorregut.
Hem de buscar els passos més fàcils però que ens obliguen a girar, recular, provar per un costat i per un altre, a posar el genoll a terra i a grimpar en més d'un moment. La orientació no té pèrdua, a mà dreta tenim el límit del penya-segat, i a mà esquerra planeja fins a un altre penya-segat, el del costat sud. És feixuc i lent de superar, però amb paciència és moderadament factible. L'orientació sempre serà nord-oest fins el cim. El "track" gravat, no és del tot factible de materialitzar amb el terreny i la cobertura de GPS que aquest ofereix, però pot ser molt orientatiu, sobretot per evitar les voltes que hem fet i per trobar una ruta més senzilla i recte dins del terreny i les possibilitats de cadascú.
Després d'aquest petit inconvenient, el terreny s'aplana com a l'inici i hem de vorejar arbres, matolls i terreny meteoritzat, de pedres petites i mitjanes, només havent trobat una sola fita en aquest punt per confirmar-nos que estem al bon camí.
Un xic més enllà, sempre al nord-est, trobem el munt de pedres que assenyalen el cim oriental del Puig Sobirà, el de 1.937 m, que està envoltat per arbres al l'extrem nord de la carena i que més enllà ens aboca a la cinglera nord.
Girem cap a l'oest (rumb 260º) per un poc marcat corriol entremig del bosc i clarianes que descendeix lleugerament i que en algun punt costa de seguir. Poc després som al pla del collet que separa els dos cims i davant trobem un bosc que travessem en línia recte fins a remuntar un monticle on, al capdamunt, hi ha el cim geodèsic del Puig Sobirà (1.923 m). Aprofitem per fer un mos al cim, al prat que s'obre en direcció ponent i amb vistes a la boira, en el nostre cas, però s'hauria de veure el Tossal de Cambrils i el Turp a mà dreta. Són les 13:50 h.
Iniciem el descens seguint el prat en direcció nord-oest que s'endinsa desseguida al bosc de pins de baixada, i de nou costa de seguir una ruta determinada, tot i que hi ha prou visibilitat per no perdre la direcció i l'orientació. Passats uns 250 metres albirem a sota nostre, entre els pins, una pista a la que accedim just per un pendent on trobem una altra fita de pedra. Girem a la dreta direcció nord nord-est per baixar per la pista en la que ens trobem amb importants clapes de geleres de més d'un metre d'alçada de neu, per 2 metres d'amplada, deixant un pas estret per no trepitjar la neu que es va desfent. Són clapes que queden a l'obac del vessant. La pista ens porta ràpidament a una giragonsa que accedeix a un coll i que desseguida que planegem (Tros del Casavella), hem de girar a la dreta amunt, per una mena de desguàs de torrent, prou ample i còmode.
Pugem de nou per un corriol que travessa el bosc i la torrentera. Passem pel costat d'una petita bassa i desseguida arribem a "el Colls".
A la dreta queda la paret vertical del vessant est del Puig Sobirà i podem veure una part del bocí complicat per on hem passat a la pujada.
Seguim recte i comencem el descens, bàsicament en direcció est, llevant, per un corriol indefinit fins a cert punt, que ens descendirà pel mateix torrent en algun tram, i que podrem veure alguna fita.
Malauradament, hem de reconèixer que gracies al pas de motos de trial, podem seguir amb més facilitat el descens que a moments es perd entre el pendent i la bardissa. El pendent comença més suau, per anar guanyant pendent i per finalitzar també més suaument.
El corriol acaba abocant-nos a una pista just al moment de passar a l'alçada de la Balma de Granella. A mà dreta veiem la cinglera de la part nord-est de l'Espluga Plana i com als replans estrets que formen, unes cabres ens observen. La pista gira i ens atansem per passar-hi per sota.
La pista gira de nou a la dreta i ens trobem davant de la fita per on hem girat a l'inici de la ruta per sota la Roca Canalda. Ara desfem el tros de pista recte en descens per creuar la carretera i arribar de nou al poble i a la plaça. Són les 16:00 h. Hem trigat poc més de dues hores en baixar.
Tot i la dificultat de ser una ruta poc marcada en algun tram, no ens hem perdut en cap moment. El dia ens ha acompanyat molt favorablement, ja que la previsió de pluges no s'ha acomplert en aquest indret i només hem tingut uns lleugers plugims que no ens han fet treure ni les capelines, i en arribar a Canalda, el sol ens ha sortit a saludar.
Ruta molt recomanable per fer el Puig Sobirà i fer una baixada més suau i menys complicada que la pujada.
Gràcies a tots els membres del Club Excursionisme Torredembarra que ens han acompanyat!
Per la fita i al costat d'una mena de tanca de filferro normal. L'indicador "oficial" és més amunt, però el bocí de camí està més complicat ja que no l'utilitza gairebé ningú.
Pocs metres (50-100 m) més enllà, hem de girar a l'esquerra per enfilar.nos cap el cim
En arribar a la pista

4 comentaris

  • Foto de Sílvia A.

    Sílvia A. 07/05/2018

    Informació molt completa

  • Foto de Toni_Martí

    Toni_Martí 07/05/2018

    ATENCIÓ!
    El desnivell de la ruta és d'uns 835 m de desnivell acumulat, tant de pujada com de baixada. La gravació es va efectuar correctament però al pujar la ruta al web, el desnivell ha canviat a 2.128 m

  • Foto de Sílvia A.

    Sílvia A. 26/05/2018

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Informació molt completa. Zona perdedora.

  • Foto de david25280

    david25280 03/10/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Després de la primera bassa es perd. Hauria de continuar el camí de la dreta perquè et fa passar pel mig del bosc, molt difícil de passar-hi. És una ruta bonica i estan ben identificats el spunts d'interès.

Si vols, pots o aquesta ruta.