Descarrega

Distància

3,5 km

Desnivell positiu

229 m

Dificultat tècnica

Fàcil

Desnivell negatiu

229 m

Altitud màxima

452 m

Trailrank

19

Altitud mínima

254 m

Tipus de ruta

Circular
  • Foto de 01 Cims amb estels

Temps

una hora 9 minuts

Coordenades

326

Data de pujada

1 d’octubre de 2021

Data de realització

d’octubre 2021

Navegació Outdoor

Guia't per milions de rutes a l'aire lliure des del teu mòbil. Fins i tot offline!

Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Navegació Outdoor Navegació Outdoor
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
452 m
254 m
3,5 km

Vista 38 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Móra d'Ebre, Catalunya (España)

De l’ermita de Sant Jeroni al cim de la Picossa de Móra d'Ebre

Recomanacions
A partir del cim (4), l’itinerari presenta algun pas una mica aeri i camins dreteruts i pedregosos que poden ser incòmodes per a gent poc habituada. L’alternativa és tornar enrere i, des de el punt (3), seguir les marques del GR que baixa pel camí de carena a trobar la pista de les Solanes. Llavors, se segueix a l’esquerra i, després de 2,8 km, s’arriba a Sant Jeroni. El bastons són molt recomanables.


INTRODUCCIÓ
Com és que hi ha muntanyes que són més que muntanyes? Doncs perquè els humans som animals simbòlics. Per ordenar el món i comunicar-nos, empaquetem i comprimim significats dins artefactes que, només poden obrir aquells que tenen les claus d’accés. És a dir, creem símbols, elements aparentment simples, però que, són plens de significats per aquells qui comparteixen els codis. Així, una muntanya que per a molts podria passar desapercebuda, per a d’altres, forma part de la seva vida i de la seva identitat.

A finals de 1929, dins el Centre Instructiu Democràtic de Móra d’Ebre, naixia La Picossa, una associació excursionista amb vocació essencialment cultural i de descoberta. Aquest és també el nom d’una muntanya que, des de la població, presenta una esvelta i atractiva silueta. Bellesa i singularitat són elements habituals en la construcció de símbols. No és estrany doncs, que Sant Jeroni, l’ermita més popular del municipi i de bona part de la comarca, fos construïda als seus peus.

La primera excursió “oficial” va ser l’ascensió al seu cim, com també la primera el 2001, un cop recuperada l’associació. Pels excursionistes de Móra d’Ebre, aquests és la “seva” muntanya, un espai íntim i, a la vegada, intensament recorregut. Un espai rodejat de camps i poblacions, però que conserva una marcada personalitat. Les vistes des del morral on es va instal·lar l’escultura d’un gran estel, són immillorables.



DESCRIPCIÓ
El recorregut surt de davant de l’ermita de Sant Jeroni (1) (no confondre-la amb la més gran que és la de Santa Madrona). Es va a la dreta, en direcció sud, per anar a buscar el barranc de Sant Jeroni, tot seguint les marques blanques i vermelles del nou traçat del GR 171. Aviat es troba el camí, que de seguida es bifurca (2). Es deixa el barranc principal i es continua per la de l’esquerra, que comença a enfilar-se. Es tracta d’un corriol de muntanya, molt clar i prou còmode, que acaba per enllaçar amb el senderó que segueix la cresta principal (3). En aquest punt es deixen les marques del GR que marxen a la dreta per anar a trobar la pista de les Solanes. Es va a l’esquerra, el cim és molt proper (4).

Des del cim (499 m), l’itinerari baixa a trobar el collet que el separa del morral de l’Estel. Per arribar-ho cal travessar un petit pas aeri ben equipat amb una corda. Un cop al collet (5), val la pena grimpar el morral per arribar a trobar l’estell de ferro que presideix la muntanya de la Picossa (6). Les vistes sobre aquesta part de la Ribera d’Ebre són immillorables. Es retorna al collet (5) i es baixa per la solana, seguint una sendera molt erosionada.

Es continua sota el morral de l’Estel fins a arribar al collet de les Solanes (7). A l’esquerra el camí que entra a l’obaga porta a la cova de la Porca (8) i acaba desembocant a la pista de les Solanes (9). Atenció, del 15 de gener al 15 de juny, el pas pel camí de la Cova de la Porca està prohibit per tal d’afavorir la reproducció d’una parella d’àligues que nien al cingle. Els guàrdies forestals vigilen que això es compleixi escrupolosament.

En aquest cas, cal prendre el camí de la dreta, que baixa directe a trobar la pista de les Solanes (10). Aquest altre itinerari té recompensa. En arribar a la pista, si es va uns metres en direcció contrària (a la dreta) es pot admirar el fantàstic aljub de pedra seca que hi ha a tocar del camí. Després, només cal seguir la pista en direcció nord per arribar novament a Sant Jeroni (1).
Punt d'interès

1

Punt d'interès

3

Punt d'interès

4

Punt d'interès

5

Punt d'interès

6

Punt d'interès

7

Punt d'interès

2

Punt d'interès

10

Punt d'interès

8

Punt d'interès

9

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.