Volta als Estanys de Bacivèr, hivernal.

Aproximació: A la carretera c-28  direcció cap al port de la Bonaigua, passat Salardú i Tredòs arribem al poble de Baqueira, es aquí on hi ha el desviament direcció a Beret a ma esquerra, si seguíssim recte anirem direcció cap a Esterri i Sort. Nosaltres trenquem doncs cap a l'esquerra, seguint en tot moment la carretera principal fins a trobar el desviament a la nostre dreta cap a l'aparcament de l'Orri. Un cop hi arribem, aparquem el nostre vehicle per començar la ruta d'avui. 

Descripció: Es una ruta entretinguda sense desnivells importants, però que per la seva orografia acumula molta neu. Hem gaudit de bones vistes, encara que el matí ha començat emboirat, ha escampat i el dia ha sigut esplèndid, sempre vigilats pels Tucs de Baciver, Tuc de Marimanha, Tuc de Rosari, Tuc del Montanyó d'Àrreu i del omnipresent i escarpat Tuc de la Llança. Una ruta molt recomanable per la pràctica de raquetes. 

Itinerari: Iniciem la nostre ruta a l'Aparcament de l'Orri, dirigint-nos cap a la vall que tenim a la vessant est. Remuntem aquesta vall per on transcorre l'Arriu Malo, un rierol que el deixem sempre a la nostre dreta i que ara esta totalment cobert per la neu. Desprès d'una petita rampa, transitem per un pla amb les parets de l'Orri de Tredòs a la nostre esquerra, seguim per les traces obertes que anem trobant i sembla que el cel es comença a obrir. Pugem un altre rampa en sentit nord i continuem caminant a prop del riu. A l'alçada dels Estnholes de Bacivèr, decidim girar a l'esquerra direcció nord cap els estanys, ja que les traces no ens han dut pel camí tradicional de l'estiu. Superem una rampa d'uns 140 metres de desnivell per plantar-nos davant dels llacs de Naut de Bacivèrs, totalment gelats i colgats per la neu, descendim fins al llac occidental per creuar-lo pel mig i gaudir d'un paisatge esplèndid amb el Massis de l'Aneto i la seva glacera plena de neu i les muntanyes del voltant totalment hivernals. Aprofitem per fer unes fotos i fem una parada tècnica per fer un mos i reposar forces.
Enfilem el descens cap el Estanholes de Bacivèr, ara si, caminant per la llera del Arriu Malo, que ni sentim la remor de l'aigua per la quantitat de neu que acumula, el paisatge es molt bonic, amb pins que creixen en llocs impossibles i les formes curioses i arrodonides que ha fet la neu al cobrir-ho tot.
Al arribar a l'Estanh de Bash de Baciver, ens fa mandra voltar-lo i el creuem pel vell mig, direcció a la presa que el reté.
Un cop creuada la presa, ja no ens queda altra que anar resseguint la llera del riu que ens dur directament fin l'aparcament on em deixat el vehicle. Em gaudit de neu, raquetes, paisatge i tranquil·litat, molta tranquil·litat. 

Observacions:  Es una ruta assequible per a tothom. S'ha de dur roba d'abric si les prediccions de la meteo no son clares o amenacen mal temps, ja que al estar envoltats de muntanyes, el canvis no son perceptibles fins que els tenim al damunt i poden ser canvis bruscos i importants. No creueu els llacs per damunt del glaç si no n'esteu segurs de que el gruix del gel aguantarà el vostre pes, sobretot si sou un grup o si no en teniu prou experiència.