-
-
2.313 m
1.654 m
0
3,2
6,4
12,71 km

Vista 2750 vegades, descarregada 66 vegades

a prop de Castellar del Riu, Catalunya (España)

Ruta invernal amb raquetes … Avui dia 26-Gener-2013, ens hem proposat fer una ruta circular des de la falda sud de la Serra d'Ensija, al Pla de la Creu de Fumanya, passant per Peguera, Ferrús, L'Estret, Les Llosanques, Roca Blanca, Cap Llitzet (La Gallina Pelada), refugi Delgado Úbeda, plans d'Ensija, rasa dels Pedragassos i tornada al Pla de la Creu de Fumanya, amb uns 14 km de recorregut total i uns 1.100 m. de desnivell +.

L'excursió ha estat força mes dura del previst per la gran quantitat de neu que des de el mateix instant que hem baixat del cotxe , un pam a Peguera i prop de mig metre a partir dels 2.100 m. Hem trigat unes 8 hores, amb parades incloses, que van ser poques i curtes , en un dia magnífic, molt assolellat, una visibilitat excelent i cap excés de fred. Sense neu aquesta excursió s'ha de poder realitzar perfectament en les 5,30 o 6 que havíem previst de mínima, fins i tot amb neu s'hauria de fer bé en 7 horetes, però hi havia tant per badar , per gaudir i per fotografiar que...

La aproximació normalment es realitza per la C-16 (Eix del Llobregat), direcció nord, fins uns 10 o 12 Km. després de Berga (60 de Manresa i 120 de Barcelona), ben passada la Central Tèrmica de Cercs, prendrem una carretereta a l'esquerra direcció Sant Corneli, Fígols i segurament Vallcebre. Els 3 Km inicials pugen uns 300 m, fins a Sant Corneli (1.000 m).

Comencem a caminar tot prenent la pista que ens queda més a l'esquerra i que aviat comença a baixar i s'assenyala com a PR C-73 (de Berga i Queralt a Sant Corneli).
Ben just si haurem fet mig quilòmetre (i algunes caigudes per la neu glaçada a les roderes) , ehh Lluís ?? confluïm amb el GR - 107, El Camí del Bons Homes (de Queralt a Montsegur) que prendrem cap a la dreta (ara GR i PR, avancen plegats).
Deixem enrera Peguera, ara la pista planeja i puja lleument pel bellmig de la preciosa vall de Peguera (els Planells en diuen a l'Alpina) procurant no oblidar-nos d'admirar el roc que, des d'aquest cantó, pren tota la seva dimensió. Aviat ens deixa per l'esquerra el PR C-73 ). Ara el GR.107, tot sol, torna a baixar i aviat es torna a trifurcar . Sense deixar el nostre Camí dels Bons Homes, tirem pel mig, planejant i endinsant-nos en el bosc de pi roig.
A partir d'aquí el Camí dels Bons Homes esdevé sender i comença a pujar, uns 300m en un parell de quilòmetres, primer de cara a la imponent Roca Gran de Ferrús que sembla que ens tibi, després per sota d'aquesta, en paral•lel, i finalment per la canal de L'Estret. (Vigilar els penjolls de glaç que poden caure en qualsevol moment i fer-nos mal).
Al collet de l'Estret hem de deixar les marques blanques i vermelles del GR per prendre un trencant a la dreta fitat i pintat amb marques grogues i vermelles (encara que no gaire ni d'una cosa ni de l'altre) que ens pujarà tot d'una al cim de Roca Blanca, altres 300 m. per sobre. Aquest tros que deu fer poc més d'un 1 Km, caldrà agafar-se'l amb calma, diria que per la neu ha estat la zona mes perillosa de la sortida, realment ens tenim que felicitar per la calma i destresa que hem tingut en assolir aquesta fita. Si triem bé l'espai, podrem contemplar totes les serralades interiors de Catalunya, des del Montseny al Port del Compte, passant pel Montcau i la Mola, Montserrat i, fins i tot, més enllà els Ports de Beseit.
Roca Blanca (2.289 m), aquest és el tercer cim en altitud de la Serra d'Ensija, rera el Creu de Ferro (2.294) i el Cap Llitzet (2.317). Abastar-lo des del sud ha estat fantastic, amb unes vistes impressionants en un radi superior als 180º, en fer cim se'ns obre una panoràmica espectacular de 360º que abasta dos-cents quilòmetres dels Pirineus, només interromputs pels més immediats Pedraforca i Serra del Cadí i d'altres serres adjacents. Som d'alt la Serra d'Ensija ara les marques grogues i vermelles s'haurien de fer més presents, però en temps de neu... De tota manera cap a l'est La Gallina Pelada es fa prou evident i per anar-hi només cal carenejar, però amb molt de compte. Algun soroll de placa glaçada trencant-se ens avisa que les precaucions s’han d’extremar per no provocar cap allau .
Cap de la Gallina Pelada o Cap Llitzet (2.317 m), només mig quilòmetre escàs, però, si el dia acompanya, és difícil no encantar-si. Arribem al cim, Uffff, fantàstic, com ja es habitual, quedem sense paraules , gaudint amb tanta energia aquest moment.
Després seguim cap a l'E pel sender que deu estar marcat en groc i vermell, tot descendint, remuntant i tornant a baixar fins al refugi.
Deixem el refugi a l’esquerra , intentem no perdre alçada, les cames comencen a fer “figa”, i ens aturem un moment per fer una caixalada …anem seguint (gairebé intuint en el nostre cas) el sender marcat amb algunes estaques amb punts vermellosos, sempre direcció E, cap al collet que es divisa clarament al fons, més a la dreta del Creu de Ferro i del pic anterior. Quan es bifurca prenem l'opció més E o SE (el sender que va cap al N ens conduiria, pel recorregut convencional, cap a Saldes). Ara el nostre sender transcorre pels rasos d'Ensija i puja lleugerament cap al SE fins el collet.
Passat el collet que no té nom, però que podríem anomenar Collet dels Rasos d'Ensija, es comença a baixar, primer suau i aviat més marcat, durant prop d'un 1 Km, sempre en direcció E i SE, i sempre per la rasa que, a poc a poc s'haurà d'anat endinsant en el bosc. Probablement en el primer quilòmetre ja haurem trobat el sender fitat que transcorre pel fons d'aquesta rasa, també sense nom, que condueix les aigües cap als Pedragassos.
Ara, a les envistes d'un serrat anomenat del Pal, i que hem de tenir davant nostre, el sender i la rasa tomben cap a la dreta, prenent direcció S. Dos o tres-cents metres més endavant el sender deixa el fons de la rasa i se'n separa progressivament per l'esquerra, encara que no massa. Continuem baixant, creuem una pista en desús i poc més avall desenvoquen en una altra que, per l'esquerra, de seguida ens apropa al cotxe.
Hem badat un moment i ja ens endinsàvem per una pista que ens allunyava del corriol , ja farts de portar les raquetes, les endrecem, posem els frontals i avall gaudint a l’hora d’una lluna plena que ens feia encara mes especial aquesta magnifica sortida.
Ja estem desitjant tornar a repetir aquestes sensacions …… salut i fins la propera..

4 comentaris

  • Milà 30/01/2013

    Silenci. Que sento cruixir el blanc de la neu. Silenci. Que sento com m’entra la fred pels dits. Silenci. Que em faig hivern. Silenci. Que l’olor de pins m’omple i em purifica. Silenci. Que som a la cova sagrada d’espases de gel. Silenci. Que plou suau. Silenci. Que desglaça. Silenci. Que xiulen les ales del voltor. Silenci. Silenci. Silenci. Que va, que una mica més. Silenci. Que ja hi som. Silenci. Mira quin blanc sobre el blau. Silenci. I quina carena pentinada pel torb. Silenci. Que bonic. Silenci. Que xulu. Silenci. Que ja hi som. Silenci. Una abraçada. Silenci. Un pastís. Una cançó. Espelmes. Silenci. I el vent que les apaga. Silenci. I el vent que et canta. Silenci. El vent que t’abraça i et diu que felicitats. Que moltes i moltes i moltes felicitats. I es torna a fer el silenci. Silenci: Que surt la lluna. En silenci. I és plena. Silenci. Com el dia i el silenci.Osti, que bé...

  • Milà 31/01/2013

    Per cert, quant a les caigudes només dir que només van ser tres i que estaven totalment programades: una al minut 8, l'altra al 15 i l'altra al 19. Aquestes relliscades (introduïdes al GPS) són un mètode d'última generació inventat per controlar l'estat de les capes de gel de sota la neu. Com que jo que sóc previsor ja preveia que tornaríem de nit, vaig pensar: "va, vaig a revisar com està el gel per quan tornem de fosc". I dissimuladament, vaig fer veure que queia 3 vegades. I tot per la salut física de l'expedició! De res...

  • jeronibisanyes 05/01/2018

    Hola, m'agradaria fer aquesta ruta d'aquí unes setmanes i era per saber com estava la carretera si estava molt gelada per passar-hi amb el cotxe sense cadenes. Moltes gràcies.

  • Foto de Fitor

    Fitor 05/01/2018

    Quan nosaltres la vam fer ( Gener - 2013 ), no vam tenir cap problema. Però d'això fa 5 anys .. Tindràs que seguir el temps uns dies abans de voler fer la ruta ... Salut i cames ..

Si vols, pots o aquesta ruta.